L'Auditori de Girona va mostrar una molt bona entrada per rebre el directe d'en Triquell a la sala Montsalvatge. El cantant de Sant Quirze del Vallès va presentar les cançons del seu darrer treball, l'EP FOMO (Halley Records, 2024), a més de repassar el seu debut en solitari Entre fluids (Halley Records), pel qual va recollir —dos dies abans i al mateix escenari— el Premi Enderrock de la Crítica al millor disc revelació.
 
Un fragment enregistrat del "Perfect Day" de Lou Reed va servir com a introducció per donar pas a "Una mentida em salva", un dels temes de FOMO; un disc que tracta sobre la por a perdre's alguna cosa i sobre les inèrcies de la indústria musical. Un treball obscur, recolzat sobre ritmes sintètics, molt ben defensat amb el treball del trio instrumental que l'acompanya en directe: Pau Ruiz (guitarra), Xavi Rueda (bases) i Carlos Gálvez (baix i teclats). Un tractament sonor que permetia crear distància amb el treball de producció d'Arnau Vallvé a Entre fluids, com es va poder comprovar al següent tema: "Road Trip", una cançó de 'carretera i manta' que va trobar nous camins interpretatius.  
 
Temes com "Evanjelly" –una mena de "Miss You" per a les noves generacions– es van combinar amb les textures més denses de FOMO a "Treu-me" o "Plàstic". Triquell és un artista que treballa per aconseguir un llenguatge propi, i que lluita per trencar amb l'estereotip que una part del públic pot esperar d'algú descobert arran d'un talent show televisiu. Amb un registre vocal poderós —exhibit a temes com "L'espai que et crema"—, Triquell s'ha sabut envoltar de músics i productors talentosos que han sabut captar bona part de la seva essència.
 
El concert també va reservar un espai per a repertori en anglès. Cançons del seu primer grup Alter Soma: "Effervescence" o "Detroit Tango", i la versió d'Arctic Monkeys "Do I Wanna Know", abans de reconèixer que 'ara m'agrada cantar en català'.
 
El concert va deixar-nos la figura d'un Triquell passional, emocional i, fins i tot, autoreferencial en excés. El cantant s'ha encarnat en un artista torturat que viatja als inferns per sortir-ne com a creador, alhora que reivindica la música com a cura. La pèrdua i la recuperació del 'jo', l'autodestrucció i la complexitat de l'amor són els llocs comuns de les seves cançons, que acaben generant un retrat narratiu fosc, que en directe se subratlla amb un treball a les llums basat en el culte al negre.
 
El músic hi va oferir un concert generós –més de vint cançons!–, en què va deixar per les postres el més sol·licitat del seu cançoner: l'autobiogràfica "CBD i espardenyes" i l'encomanadissa "Jugular", amb el públic alçat de les cadires i saltant al ritme dels beats. 'El millor concert que he fet mai', va exclamar Triquell mentre s'acomiadava del públic. Ara per ara, el vallesà té un dels directes més consistents de la nova escena de pop en català. A les darreres entrevistes, diu que aquest any se'l pren amb tranquil·litat per no cremar el projecte, i que el 2025 l'afrontarà amb força. Tal com avançaven els versos de Lou Reed: 'You Just Keep me Hangin' On' ['Em mantens en espera'].