"Són els concerts més importants que he fet en la meva vida", deia el cantant santquirzenc Triquell ahir en el primer dels 4 directes que aquesta setmana està oferint al centre d'arts digitals Ideal per a presentar el nou EP FOMO (Halley Records, 2024). En una recent entrevista a Enderrock, l'artista reconeixia que li agradaria poder presentar a l'Ideal tots els projectes que pugui treure d'ara endavant i el cert, és que la primera experiència a la sala immersiva del Poblenou amb projeccions de 360° va ser més que positiva. 

​El format del concert trencava moltes de les regles convencionals dels concerts de pop-rock: no hi havia escenari, els músics se situaven al centre, i el públic els envoltava en 360° i s'asseia en puffs cúbics per a seguir la lògica de les pantalles immersives que recobreixen la sala. ​En una hora exacta de concert, Triquell i la seva banda van surfejar la seva pròpia onada, -tal com el músic canta en el senzill d'aquest darrer EP "Fums!"- i van repassar la gran majoria de cançons tant de FOMO com del debut en solitari Entre fluids (Halley Records, 2023), guardonat amb el Premi Enderrock 2024 al millor disc revelació per la crítica. 
 
El tema d'obertura de FOMO, "Si una mentida em salva", donava el tret de sortida a l'actuació amb sintetitzadors eteris i la veu de Triquell parcialment modulada amb un filtre digital. La va seguir un dels senzills més destacats del disc debut: "CBD i espardenyes". Malgrat que Triquell va convidar tothom des d'un inici a posar-se com volgués, per remarcar que no calia estar assegut, el públic va ser conservador i va optar per mantenir el cul enganxat als pufs. Els ritmes ballables van seguir de la mà de "Plàstic", probablement la cançó més mainstream de l'EP i que fa una crítica cínica a la impostura i l'artificiositat, i de "Road Trip" i "Clímax", dues cançons guitarreres que Andy Wheels va transformar des de les bases amb l'addició d'un bombo electrònic a negres.

L'onada narrativa va seguir creixent amb cançons més pausades, però molt evocadores com "Aliviat" i "L'espai que et crema", amb unes visuals ígnies molt evocadores, i que van servir per a presentar -amb solo inclòs- els membres de la banda: el guitarrista Pau Ruiz (Mayormente Soleado), el baixista Carlos Galvez -que va alternar el baix amb els teclats- i Andy Wheels a les bases. Tot seguit, el tema que tanca Entre fluids, "Nirvana", va deixar un dels moments de major estat de trànsit. Triquell el va presentar com un tema que va sorgir fruit de començar a afrontar els seus traumes i pors, i conciliar-se amb el seu interior, idea que van replicar excel·lentment i metafòrica les audiovisuals, amb la imatge del mar i unes ombres difuses que remetien a la incertesa i la inseguretat de la qual parla la cançó.

Quan el concert ja superava el seu equador, l'artista va aprofitar per recuperar el tema homònim del disc debut i per a repassar totes les cançons que encara no havien sonat del nou EP: la nihilista "Ja no vull saber res"; "Fums!", una de les més aplaudides pel públic i amb unes visuals sorprenent d'edificis; "Treu-me", amb una visual hipnòtica, i "No tinc res", amb uns falsets molt ben executats per part del cantant vallesà.


Finalment, Triquell va optar per cloure el concert amb dos dels temes més ballables del seu repertori. El primer va ser "NPC", amb un audiovisual que mostrava Triquell dins d'un videojoc de món obert, i que el mateix cantant es va prendre el luxe de treure un comandament i donar-lo a una persona del públic perquè pogués controlar el personatge. I com no podia ser d'altra manera, "Jugular" va tancar la nit i va provocar que, finalment, el públic s'aixequés dels puffs per a cantar i ballar el hit més celebrat del músic.

L'artista santquirzenc va arriscar amb un format innovador i sorprenent, i l'aposta li va sortir bé. El so, les visuals i la presència de la banda van ser les tres grans potes que van configurar un directe amb molts matisos i inputs. A més, el canvi de distribució del públic i escenari també van ajudar a poder viure una experiència de concert encara més diferent, malgrat que el fet que hi hagués tantes cadires perquè tothom pogués seure segurament va condicionar de forma involuntària al públic a restar assegut durant quasi tot el concert. 

Més enllà de Triquell, aquests quatre concerts -juntament amb el que Maria Arnal va fer cantant La Sibil·la i els que farà Laura Andrés al febrer- obren un ventall molt ampli de nous formats de concerts en un futur. Tot i que a nivell sonor, la sala encara té un cert marge de millora per a equiparar-se amb les sales de concerts convencionals, a nivell visual, les possibilitats que ofereix la sala són amplíssimes i fan d'ell un lloc privilegiat per a experimentar de forma multidisciplinària.