Ahir la sala barcelonina Apolo va acollir de nou la festa anual més esbojarrada d'iCat, el Desconcert. Aquesta nova cita tancava amb 14 actuacions de col·laboracions inesperades un cicle itinerant que ha estat celebrant des de principis d'any. Si bé potser no va ser l'edició amb les versions més sorprenents —sent justos, el "Io compateshu" (2017) de Manel i P.A.W.N Gang va deixar el llistó molt amunt, tot i que les versions que ahir van oferir Ven'nus i Al·lèrgiques al Pol·len de "Paraules d'amor" i Pol Bordas i Maria Jaume del "Bona nit" no es van quedar curtes—, sí que va deixar una qualitat probablement superior a la dels últims anys. El cartell, ple d'artistes de primera, la setlist i les col·laboracions artístiques que s'hi van donar en van ser els responsables.



La festa va començar passades les nou i amb la rebuda dels presentadors de la nit, Berta Aroca (Loft) i Franc Lluís Giró (Nota de veu), una parella curiosa que pretenia representar i unificar dues generacions seguidores d'iCat, i que van demostrar certa naturalitat i química com a mestres de cerimònies. La primera actuació va servir per introduir ja la banda que acompanyaria els vocalistes en la primera meitat del concert: Oscar Garrobé ‘Garru’ al baix, Hoss$ Benítez a la bateria, Vernat a la guitarra i Meritxell Neddermann als teclats i sintetitzadors. Aquests dos darrers es van posar al capdavant per defensar una adaptació en català de "Crazy In Love" de la icònica Beyoncé, que també va comptar amb un cameo del saxofonista de La Ludwig Band Lluc Valverde. Una versió interessant i pròpia, alhora que respectuosa amb l'original, on tots dos músics van fer gala de la seva qualitat i personalitat interpretativa i que, sens dubte, va deixar l'energia ben amunt per rebre les següents parelles de la nit.
 
Així es va donar a pas als qui segurament són els artistes més mediàtics del cartell: Suu i Boye, que van emular Rozalén i Kase.O per enfilar una afavoridora versió de "Mazas y catapultas". Posant la mirada en els noranta, Anaïs Vila i Paula Valls es van atrevir amb una versió del hit de No Doubt "Don't Speak”, on Vila hi va aportar la tendresa de la seva veu airejada, i Valls la força i el flow. Van deixar a l’escenari un llistó alt que Kelly Isaiah i Virts Martos ‘OKDW’ van recollir sense dificultats per oferir una de les millors actuacions de la nit amb una adaptació d’alçada d’“Ain’t No Mountain High Enough” (Marvin Gaye i Tammi Terrell), amb uns arranjaments interessants, una versió vocal brillant i una tornada en català.
 
Després d’una aparició aparentment improvisada de Mariona Batalla (Les gates) sobre la tarima per dinamitzar la nit, va ser el torn d’una de les versions més inesperades. La sabadellenca Ven’nus es va sumar a la girl band gracienca Al·lèrgiques al Pol·len per oferir una visió pròpia, i alhora compartida, del “Paraules d’amor” de Serrat, amb què van combinar un estil intimista però amb l’autotune a tota marxa i la canya garatgera de les de Gràcia. Tot plegat, amb DJ Trapella als plats. Per la seva banda, El Pony Pisador va convidar Joan Garriga a interpretar amb ells una cançó inèdita que van presentar com al seu “hit estiuenc”, que vol ser una oda a la tranquil·litat i l'horitzontalitat al ritme d’un “calipso jamaicà”. Durà per nom “La gandula”,; la preveuen publicar aquest mes de juny, i va convèncer el públic, que ràpidament es va sumar a cantar-ne els cors. Però aquesta no va ser l'única oportunitat de veure qui havia estat líder de Dusminguet o La Troba Kung-Fú: Garriga es va quedar a l’escenari per posar el seu acordió i expertesa escènica al servei de Cookah P i la seva curiosa proposta de base jamaicana, on van combinar referències als ‘yonkis de la Garrotxa’ o la seva cançó “Aixut”.
 
Cloe i Lluc van fer una de les versions més interessants de la nit, no només per la seva interpretació, sinó pel que representa. Els dos joves artistes de música urbana van defensar “Bandulés” de la P.A.W.N. Gang amb Bad Gyal, un tema icònic per a molts zillènials —que s’ha de dir que van vibrar totalment amb la cançó, però també que van ser quasi els únics en fer-ho, i és que el públic més gran i més jove en semblava desconeixedor—. Amb aquesta mena d’homenatge als pioners del trap en català, Cloe i Lluc se’n reconeixien deutors, alhora que evidenciaven la regeneració de l’escena i eren prova d’una nova onada. No menys interessant va ser la proposta que van defensar Maria Jaume i Pol Bordas, que van enfilar la versió més sorprenent i esbojarrada de la nit al costat de DJ Trapella: un “Bona nit” (Els Pets) passat pel sedàs de la música techno.
 
També representants de la regeneració de l’escena del pop urbà són Dani6ix & Izzkid, que al costat d’Iglú van fer una versió festiva, tant urbana com guitarrera, i plena d’èpica, del “Memories” de David Guetta i Kid Cudi en català. Igualment festiu va ser el mashup que es van marcar els exeufòrics Llum i Triquell interpretant junts els seus respectius temes “A galope” i “CBD i espardenyes”, mentre tot de pilotes inflables corporatives d’iCat i CCMA voleiaven per la sala. A més, el vallesà es va quedar a l’escenari per sorprendre tot seguit cantant “Jugular” amb la històrica banda manresana Gossos.
 
Sorprenent va ser així mateix l’elecció de tema per part del duet inesperat de Clara Vinyals (Renaldo & Clara) i Maria Hein, qui amb el coixí instrumental que els va brindar La Ludwig Band, van recuperar “Por qué te vas?” de Jeanette. Una adaptació prou conservadora que va servir d’homenatge a una cançó icònica del 1974, malgrat alguns problemes tècnics —com el volum excessivament baix del micròfon de Vinyals—.
 
El septet d’Espolla-Barcelona-Benicarló va ser l’encarregat de tancar la nit. La Ludwig Band no només va demostrar-hi destresa amb una de les cançons més celebrades del seu darrer disc com és “Manela, no vull currar per vostè”, sinó que també van fer gala de companyonia cedint gran part del protagonisme a la col·laboració inesperada de l’aranesa Alidé Sans. Abans d’acabar la cançó, que entre el públic tothom corejava, van sortir a l’escenari tots els artistes que havien passat pel Desconcert per acomiadar un any més aquesta festa esbojarrada de l’emissora que anualment deixa per a la posteritat alguns dels moments més icònics de la cultura i la música pop catalana.