“Un rayo de sol”, de Los Diablos; “Summercat”, de Billie The Vision & The Dancers; “Corre l’estiu”, de Pepet i Marieta; “Aviam què passa”, de Rigoberta Bandini; “Plan B”, de 31 FAM, o “Xalalà”,  de Figa Flawas i Lluís Gavaldà. Totes són cançons de l’estiu. Però què les defineix? Qui les escull? Com es fan populars? Recollim la història completa de totes les cançons de l’estiu catalanes des dels anys seixanta del segle passat fins ara.

Com és una ‘cançó de l’estiu’? És difícil assignar-li una definició ajustada, però som capaços d’identificar-la en el precís moment en què l’escoltem. A principi dels anys seixanta, Beach Boys va fer servir els ritmes del rock incipient per cantar des de Califòrnia al mar, el surf i les noies de la platja amb cançons com “Surfin’ Safari”, “All Summer Long” o “California Girls”.


A Europa, la cançó de l’estiu va arribar gràcies a l’èxit del Festival de Sanremo, un certamen que la ràdio televisió pública italiana RAI organitzava en aquesta ciutat italiana des del 1951 i que ajudava a promocionar cançons i intèrprets pop del país. De retruc, l’èxit del festival, que se celebrava entre els mesos de febrer i març, tenia una conseqüència molt directa en la venda de discos.

Per tal de duplicar l’impacte, i a partir d’una proposta de l’Associació de Discogràfiques Italianes (AFI), la RAI va organitzar Disco per l’estate, un certamen en què els oients i els espectadors podien votar, enviant una carta o una postal a l’emissora, quina era la cançó que més els agradava. Per la proximitat amb els mesos estiuencs, el tema guanyador va acabar esdevenint la ‘cançó de l’estiu’. El concurs Discos per l’estate –traduït com ‘disc per l’estiu’– va tenir lloc de manera ininterrompuda del 1964 al 2003, i la iniciativa va acabar escampant-se pels països més propers. A partir del 1966, diverses emissores de l’Estat espanyol com Radio Miramar, Radio Juventud o Los 40 Principales –aleshores un programa musical de Radio Madrid– van passar a demanar també als oients que votessin quina havia de ser la cançó de l’estiu.

Ja anteriorment hi havia temes que podien encabir-se en aquesta definició, com ara “Quisiera ser” (1961) dels barcelonins Dúo Dinámico, i sobretot “La yenka” (1964), que va convertir-se en la cançó que més va sonar l’estiu del 1965 a la ràdio espanyola. Es tracta d’un tema basat en un ball folk finlandès que va popularitzar el duo holandès resident a Barcelona format pels germans Kurt, Johnny & Charley. Aquell mateix any, Charley va morir d’un accident de cotxe a Salou. I després d’intentar fer una carrera en solitari, Johnny va tornar a Holanda i va deixar la música.


Cançons com “Juanita Banana” (1966), de Luis Aguilé –que el periodista musical de Los 40 Principales Juaquín Luqui va anomenar la primera ‘cançó de l’estiu’ espanyola–, van acompanyar els guateques estiuencs de l’època. Tot i això, tothom considera “Un rayo de sol” (1970), dels barcelonins Los Diablos, la gran ‘cançó de l’estiu’ per excel·lència. El grup va marcar època durant la dècada dels anys setanta, tot i que l’origen de la cançó és una versió de “Fernando”, escrita pels francesos Daniel Vangarde i Claude Carrère, i interpretada el 1969 per la cantant Sheila, que el baixista de Los Diablos Amado Jaén (1949-2023) va adaptar al castellà amb una nova lletra. En una entrevista del periodista i fotògraf d’Enderrock Xavier Mercadé del 2020 –coincidint amb el 50è aniversari d’“Un rayo de sol”–, Jaén relatava: “Va ser la cançó que ens va obrir les portes, la més coneguda i la que més es va vendre. Que sigui la millor, ja és una altra cosa. Li tinc agraïment perquè ens va donar la vida”. L’èxit aclaparador va fer que el mateix grup l’acabés gravant en anglès, amb el títol de “Dancing in the Sun”.

El mateix Amado Jaén va ser l’adaptador d’un altre tema del productor francès Vangarde, coescrit aquest cop amb Nelly Byl: “Help, ayúdame”. Va ser la cançó de l’estiu del 1971, interpretada pel també holandès Tony Ronald, que anys abans havia estat la parella artística de l’autor de “La yenka”, Johnny Kurt. Los Diablos van insistir en la fórmula, amb temes signats per Vangarde i Jaén amb notable èxit. La prova van ser “Fin de semana” (1971), “¡Oh, oh, July!” (1972) o “Acalorado” (1974). Els següents quinze anys, les cançons dels madrilenys Fórmula V –“La fiesta de Blas” (1973) i “Eva María” (1974)– i l’alcoià Camilo Sesto –“Melina” (1975)–, entre altres, van ocupar les llistes d’èxits estivals de les emissores de ràdio juntament amb èxits cantats en altres llengües. Són memorables Boney M amb “Rivers of Babylon” (1978), Ryan Paris inspirat per Federico Fellini amb “Dolce vita” (1983), Opus i el popular “Live Is Life” (1985), el pop francès de Desireless amb “Voyage voyage” (1987) o Eddy Grant amb l’enganxós ritme reggae de “Gimme Hope Jo’anna” (1988). Els barcelonins Los Rebeldes, amb Carlos Segarra i Dani Nel·lo al capdavant, també van cantar al mar a ritme de rock primitiu a “Mediterráneo” (1988). 


 

LA PRIMERA EN CATALÀ

Núria Feliu ja havia advertit que “en català s’havia de poder fer tot”. I, és clar, un fenomen com la ‘cançó de l’estiu’ havia de tenir repercussió a l’escena catalana. TV3 va prendre la iniciativa a través del responsable de màrqueting de la cadena, Josep Maria Ferrer Arpí, que va encarregar la primera cançó de l’estiu a La Trinca. El trio de Canet era una aposta segura, i va compondre i gravar una salsa amb ritmes cubans, “Canya a TV3”. El tema, acompanyat del corresponent videoclip, va ocupar les pantalles de TV3 l’estiu del 1990.


L’any següent la mateixa cançó es va reprendre amb la col·laboració de La Cubana, i el 1992 va ser batejada de nou com a “Canya fresca”, amb les veus de Carme Canela i Pere Gómez. El component de La Trinca Josep Maria Mainat ho recorda: “Va ser un encàrrec de la direcció de TV3. Volien celebrar l’estiu amb un èxit patxanguero, i òbviament van pensar en nosaltres!”. El canal de la televisió pública catalana va utilitzar la mateixa cançó durant tres anys: “És el típic problema que hi ha quan una cosa agrada i el client va curt de peles. En aquest cas, es va reciclar el material sense contemplacions”. La cançó va ser tan popular que fins i tot al final dels espots de la cançó a TV3 apareixia un carrussel amb els noms de les orquestres de ball que havien ajudat a difondre-la interpretant-la en directe. Mainat atribueix bona part de l’èxit del tema als arranjaments que va fer Joan Albert Amargós i a l’experiència de La Trinca en la matèria. De fet, el 1970 el trio ja va intentar fer alguna cosa semblant a una cançó de l’estiu amb el doble senzill “A collir pebrots” i “Moros a la costa (Costa Brava)”, una adaptació de Jaume Picas al català de la famosa cançó “Costa Brava”, de Digno García y Sus Carios.

En aquella època, a principi de la dècada dels noranta, l’èxit del ‘rock català’ va fer que TV3 girés la vista cap als grups que estaven popularitzant la nova escena en català. El llavors director creatiu de TV3 (1993-2014), Carles Checa, que abans havia estat responsable de les campanyes estiuenques del refresc Kas, reconeix: “Havíem de pujar a l’onada del que demanava el públic”. Així, va decidir encarregar la cançó de l’estiu del 1993 a Els Pets (“Munta-t’ho bé”), la del 1994 a Sau (“El teu estiu”) i la del 1995 a Lax’n’Busto (“Fes la teva”). “Un dels grans incentius és que a més de l’espot oferíem als grups rodar el videoclip”, apunta Checa, que recorda perfectament les localitzacions: “El clip d’Els Pets el vam gravar entre Banyoles i Mieres; el de Sau a dalt d’un veler de Barcelona a Blanes, i el de Lax’n’Busto a Ses Illetes, a Formentera”.


Durant la segona meitat dels noranta, però, la cadena pública va apostar només per temes en anglès, que s’utilitzaven bàsicament com a cortines sonores per promocionar les programacions de l’estiu. L’any 2000 TV3 va decidir tornar a encarregar una cançó de l’estiu en català, i en aquest cas es va decantar per Menaix a Truà, el trio format per Juanjo Muñoz, Toni Xuclà i Cris Juanico. El tema d’ambient mariner escrit pel menorquí, “Enmig de la mar”, va anar acompanyat d’un videoclip gravat al Port de Barcelona, i va ser distribuït amb la revista Enderrock 59 el juliol del 2000, en un CD titulat Refresca’t amb TV3 (Música Global).

El 2002 una peça instrumental del nord-català Pascal Comelade, “Sense el ressò del dring”, va servir de banda sonora de les programacions estiuenques de TV3, en una campanya anomenada ‘Estius recordats’ i que, amb la direcció de Sílvia Quer, es va endur el Premi Promax BDA de Platí. Checa en destaca: “Per al canal va ser molt important, perquè era una campanya d’estiu amb un to molt diferent de l’habitual”. L’any 2003 la cançó de l’estiu va anar a càrrec del grup garriguenc Dusminguet, amb la inèdita “La medicina”, seguit dels guanyadors del Sona9, els cambrilencs Gadegang (“Si et cou és que pica”), els valencians Seguridad Social (“Soc mediterrani”) i els rumbers Dijous Paella (“Que arribi l’estiu”).


Per celebrar els 25 anys de TV3, la cadena pública va encarregar el 2008 una cançó a La Casa Azul: “Vull saber-ho tot de tu”. Carles Checa recorda: “Va funcionar molt bé, fins i tot vam fer diferents accions per convidar la gent a aprendre’s la coreografia de la cançó”. L’estiu del 2009 el grup reusenc Whiskyn’s de Joan Masdéu es va fer acompanyar dels avis protagonistes del programa Casal Rock per versionar la seva cançó “On”. El 2010, una versió del conegut “Viva la vida” de Coldplay interpretada pel duet britànic Pet Shop Boys va ser la banda sonora de l’estiu a TV3, aprofitant la ressaca de l’històric sextet assolit pel Barça de Pep Guardiola. A partir d’aquell any, tal com reconeix Checa: “L’aparició de les cançons d’estiu d’Estrella Damm va crear un nou referent”.

L’any 2012 TV3 va reemprendre la col·laboració amb artistes catalans, i el grup de soul gironí The Pepper Pots va fer la cançó de l’estiu. Els següents estius les van signar The Pinker Tones, Els Catarres i Pepet i Marieta. La banda ebrenca assegura que gràcies a temes com “Corre l’estiu” (2014) la cadena va tornar a apostar per cançons inèdites i en català. “Ho recordo com un regal –rememora el líder del projecte, Josep Bordes–. Era una cançó nova, que havíem estat tocant l’estiu anterior. Quan mos vam reunir per assajar la següent gira lo trombonista va proposar presentar-la com a cançó de l’estiu de TV3. La vam gravar amb un mòbil al mateix local d’assaig i la vam enviar.” Uns mesos més tard, el cap de projectes de TV3 i director del disc de La Marató, Àngel Lacalle, els va trucar per anunciar-los que la televisió pública hi estava interessada. Bordes està agraït per l’oportunitat: “Mos va posar en boca de tot Catalunya i mos va obrir les portes de festivals i festes majors dels Països Catalans”.


Els següents van ser Projecte Mut, La Soul Machine, Guillamino, Koers, Lildami, Suu i Els Amics de les Arts, que van succeir els ebrencs en l’autoria de la cançó de l’estiu de TV3. L’èxit del nou ‘talent show’ Eufòria va provocar que a partir del 2022 les cançons de l’estiu les cantessin a duet la veu guanyadora del concurs i un membre de l’equip del programa. Així, el 2022 Mariona Escoda va sumar-se a Miki Núñez per interpretar “Llums de mitjanit”, i el 2023 Jim va fer duet amb el raper Lildami a “T’estimo igual”.




 

L’ESTRELLA MEDITERRÀNIA

A partir del 2009 l’empresa cervesera catalana Estrella Damm va entrar en el joc de la producció de cançons d’estiu com a motor per a les campanyes publicitàries. La primera va ser la cançó “Summercat”, de la banda sueca Billie The Vision & The Dancers, i es va rodar a Formentera. El director de màrqueting Jaume Alemany en remarca: “Estrella Damm va ser la primera cervesera de l’Estat que va utilitzar un videoclip com a format publicitari”. I recorda: “Aquell estiu ‘Summercat’ va arribar al capdamunt de les llistes musicals”.


El grup suec admet igualment que va notar com les reproduccions del tema van pujar d’una manera dràstica després de fer l’anunci: “L’aprenentatge que en vam treure és que, amb el suport dels mitjans, moltes cançons del nostre repertori van ser escoltades milions de vegades”. En aquest sentit, el vocalista Lard Lindquist ho té ben clar: “Ho tornaríem a fer, perquè prefereixo treballar amb companyies com Estrella Damm, que sempre ha estat respectuosa amb nosaltres, que amb els grans segells discogràfics”. Tot i això, que “Summercat” arribés a ser cançó de l’estiu d’Estrella Damm va ser “pura casualitat”, confessa Alemany: “Estàvem buscant un tema per a la campanya d’estiu i vam descobrir a internet la cançó de Billie The Vision, un grup totalment desconegut per part nostra. La lletra era trista, parlava del final d’un amor d’estiu, però el ritme ens donava molt bon rotllo”. El directiu assegura que l’elecció de la cançó és clau per al bon funcionament de la campanya: “Si la cançó funciona, a nosaltres també ens funciona. Ara, inevitablement, tothom associa aquella cançó a Estrella Damm”, reconeix.



La mateixa fórmula es va repetir l’any 2010 amb “Applejack”, de la banda de Melbourne (Austràlia) The Triangles, i l’any següent amb “I Wish That I Could See You Soon”, del suec-francès establert a Los Angeles Herman Düne, que relata: “La tria de la cançó va ser realment molt important, perquè va marcar un abans i un després en la meva trajectòria. Fins i tot va canviar el so de la meva música”. A més, reconeix: “Avui dia encara agrada molt a la gent”. I explica que continua gaudint de tocar-la als concerts. De la campanya amb Damm se’n mostra content i assegura que hi havia “molta qualitat involucrada”.


El 2013 la marca va fer la campanya estiuenca per primer cop amb un grup català, els barcelonins Love of Lesbian, amb “Fantastic Shine”. El 2015 es va decantar per la californiana Maïa Vidal amb “Our Place”. Aquell any, però, va canviar l’estratègia: “Vam decidir fer un gir i canviar el videoclip pel curtmetratge. En part perquè ja no era un format innovador en el món de la publicitat, i també perquè altres marques –no només de cervesa– ja havien fet intents d’aproximar-se al nostre territori expressiu. Per això vam decidir optar pel format cinematogràfic, que a Espanya encara no havia entrat al món de la publicitat”, destaca Jaume Alemany. Ho van tornar a repetir el 2016 amb el músic de Sant Feliu de Llobregat Ramon Mirabet (“Those Little Things”) i el 2017 amb el suec Aron Chupa (“Don’t Fight It (Feel It)”). El 2018 van fer l’ambiciós curt Àlex i Júlia, dirigit per Dani de la Torre, i una cançó composta per Toni M. Mir però interpretada pels actors Oriol Pla i Michelle Jenner –protagonistes de l’audiovisual–, i amb les segones veus de The Sey Sisters i Anna Ferrer, entre altres.


La primera cançó d’estiu en català de Damm va arribar l’any 2019, de la mà de Joan Dausà, que va interpretar amb Maria Rodés i Santi Balmes “Una altra manera de viure”. Amb una premissa similar i amb la consciència climàtica com a concepte, el músic de Sant Feliu de Llobregat també va interpretar el 2020 “Acte III. Compromís” per a la cervesera, acompanyat de Magalí Sare. El 2021, i continuant amb la voluntat de deixar la composició i interpretació de la cançó de l’estiu d’Estrella Damm a mans de músics catalans, l’elegida va ser Rigoberta Bandini amb “Aviam què passa”, que també va compondre la del 2022, “Aquí, ara i així”, que van interpretar Santi Balmes i Renaldo & Clara. La darrera cançó d’estiu d’Estrella Damm ha estat però en castellà: “El sol me da (PKM)”, de la maresmenca Alba Farelo ‘Bad Gyal’. En defensa de l’elecció, Alemany diu: “Bad Gyal és una de les propostes més valuoses de l’escena internacional. I amb ella volíem aconseguir atreure tant públic jove com els seus seguidors i el públic de la música urbana, sense perdre de vista els nostres clients, als quals volíem arribar amb una proposta musical i una posada a escena totalment disruptiva”.



ENS CALEN CANÇONS DE L'ESTIU
Arran de l’èxit de les ‘cançons de l’estiu’, la majoria de mitjans radiofònics també han buscat fórmules per identificar les programacions d’estiu i els seus continguts amb sintonies pensades per gaudir dels mesos més calorosos de l’any. Coincidint amb la seva fundació l’any 2006, una de les primeres que van obrir la veda va ser la ràdio cultural pública iCat amb la cançó “No tinc temps” de Mazoni. El responsable del segell Bankrobber, Marçal Lladó, detalla que el coordinador musical d’iCat, Marc Vicens, havia descobert Mazoni al DVD dels Premis Enderrock 2006 (EDR Discos), produït i distribuït per la revista. El recopilatori incloïa el videoclip de la cançó, que segons Lladó li va semblar “un tema molt fresc que encaixava amb la idea que tenia per promocionar l’emissora”. El cert és que aquell senzill de l’àlbum Esgarrapada (Bankrobber, 2006) es va difondre moltíssim, “fins al punt que hi ha qui se’n va cansar!”, però va ajudar a popularitzar l’artista: “Va ser la punta de llança de l’arrencada de la carrera musical de Mazoni i també de la discogràfica”.


L’any 2017 l’emissora va tornar a utilitzar una ‘cançó de l’estiu’, que va interpretar Miquel Vilella, i els anys posteriors ha anat a càrrec d’Homes Llúdriga, Red Pèrill, Massaviu + Le Nais, Marcel i Júlia i Flashy Ice Cream. L’any passat el duet guanyador del Sona9 2022, Figa Flawas, va cantar amb Lluís Gavaldà (Els Pets) la cançó de l’estiu d’iCat: “Xalalà”.


Enderrock va provar-ho l’any 2009 en col·laboració amb Bankrobber i va encarregar a Jaume Pla ‘Mazoni’ una actualització del clàssic de Digno García “Costa Brava”. L’adaptació va ser a càrrec del duo ocasional Garoina XL, liderat pel cantant gironí Jose Domingo, que va versionar la cançó a ritme de two-tone. La iniciativa va coincidir amb el 100è aniversari de la Costa Brava, i el single va ser distribuït amb l’Enderrock 166, l’agost del 2009, amb una pista extra que incloïa una remescla a càrrec de Guillamino.


La revista va reemprendre la recerca de la cançó de l’estiu a través d’una votació popular en línia l’any 2017 que va guanyar “Ballar descalç” de l’ebrenc Joan Rovira. Els següents anys el públic va escollir “Viu l’estiu!” d’El Pot Petit (2018), “Aquells grans hits” d’Èxta6 (2019), “Un plan B” de 31 FAM (2020), “Ja no fa mal” de La Fúmiga amb Samantha (2021), “Quan arribi Lal’Ba” de Lal’Ba (2022) i “Embolik”, del mataroní i exconcursant d’Eufòria Alvert (2023).

SIS DÈCADES DE CANÇONS

Ja fa seixanta anys que hi ha cançons de l’estiu, i trenta que se’n fan en català. Però què les defineix? Els trets característics són sempre una lletra relacionada amb un element estiuenc, una tornada especialment enganxosa i una rítmica ballable. Com a productor, Josep Maria Mainat (La Trinca) determina: “Ha d’anar directa al mig del cap, com si ja fos amiga teva de tota la vida. Simpàtica, alegre, optimista, ballable i enganxosa...”. Jaume Alemany, de Damm, també s’hi apunta: “El tema ha d’evocar sensacions agradables d’estiu, el sol, un bany al mar, una cervesa al xiringuito de la platja...”. D’aquesta manera, el que va començar com un impuls a la indústria discogràfica per reanimar les compres estiuenques ha mutat amb els anys i s’ha fet indissociable de campanyes de marques, productes i mitjans. La cançó d’estiu s’ha convertit en la combinació perfecta de música, oci i màrqueting.