La cantautora menorquina presenta De bat a bat (Blau), un disc dedicat per complet als poemes del seu cosí, el poeta Joan Francesc López Casasnovas. Es tracta d’un treball especial en la discografia de Gornés: als poemes del seu cosí, cal sumar-hi una portada feta per la dona de López Casasnovas i la feina del cantautor Guiem Soldevila, fill de Gornés, que ha fet la producció i els arranjaments. Ella mateixa ens desvela les claus del disc.



Ara has publicat un disc amb poemes de López Casasnovas, però la teva relació amb la poesia ve de lluny…
Sí. Quan tenia 21 anys, que em vaig interessar per la poesia que es feia aquí a Menorca i vaig anar descobrint-la. Ho vaig fer a través del meu cosí, que em va passar un llibre d'un tal Gumersind Gomila, un poeta menorquí fantàstic que va viure quasi sempre a Perpinyà. Vaig descobrir la poesia a través d'aquell llibre que em va enlluernar. I a partir d'aquí, vaig indagar i vaig començar a musicar altres poetes. Em vaig interessar per l’obra de poetes que ja havien mort i també amb d'actuals. Vaig descobrir que hi havia un camp preciós per fer feina i que era inabastable. La cosa va anar bastant bé i vaig començar a musicar un poema darrere l'altre, i fins avui.

Musicar poemes també és assegurar-se una qualitat literària.
Sí, totalment. I els poetes que jo he musicat són reconeguts i estimats. Una persona que té intenció de posar música en poema, no agafa el primer que troba. Jo vaig intentar trobar aquella poesia que pogués interessar-me primer a jo i que pogués ser extensible a molta més gent. Aquesta era la meva intenció. I crec que ho he aconseguit bastant.

Ara t’has centrat en poemes de Joan Francesc López Casasnovas en un disc que és molt especial per a tu.
Sí, molt especial perquè, per desgràcia, ell es va morir bastant sobtadament el juliol del 2022. Després de la seva mort, em vaig trobar que tenia una pila de poemes seus, pràcticament tots inèdits. I vaig pensar que li havia de fer un homenatge i que la meva manera de fer-l'hi era a través de música. És una manera de demostrar la gratitud infinita que li tenia i de sentir-me bé amb jo mateixa. Vaig començar a fer una tria amb els poemes que tenia. No va ser fàcil, perquè n’hi havia de totes les temàtiques que puguis imaginar. Ell feia poesia de tot, de qualsevol pensament que tenia, de qualsevol cosa que veia de la societat que no li agradava. Quan vaig fer la tria, n’hi vaig incloure dos o tres que són molt personals, íntims, on ell es despulla… N’hi ha un que ja està publicat en un poemari seu i també n’he inclòs un parell que tenia musicats ja de fa temps. Ha deixat una obra inèdita immensa. És un poeta que no oblidaré mai perquè va deixar una empremta enorme. I també hi ha la part emocional, perquè érem cosins i les nostres mares eren germanes.


El fet de tenir una relació personal amb el poeta, fa que sigui més complicat o més fàcil de musicar?
Jo penso que no t'ha d'influir en cap aspecte. El primer poeta que vaig musicar va ser Gumersind Gomila, que va morir el 1970 i jo el vaig començar a musicar el 1976… No el coneixia de res. I he cantat altres poetes amb qui tampoc no he tingut pràcticament cap relació. Jo he sigut molt rigorosa i molt estricta sempre. No dono una cançó per bona fins que veig que la meva feina fa brillar una miqueta més el poema. Sempre he tingut molt clar que en aquest cas la paraula és el més important i, per jo, la música li va un poquet al darrere. Tinc molta cura en què les paraules surtin clares, que s'entengui el poema.

Parlem de la feina que ha fet en aquest disc el teu fill, Guiem Soldevila.
En Guiem ha fet els arranjaments, la instrumentació i la producció. M'ho ha fet pràcticament tot. Sense ell al meu costat, la qualitat musical d’aquest disc seria molt diferent. Ha fet un acompanyament per a cada poema que encara el fa brillar més. Ha extret l’univers de cada poema. En Guiem és molt creatiu i, esclar, en coneix molt. És la persona més indicada: no trobaria ningú al món que em pogués interpretar tant per posar un acompanyament a una cançó meva. No ho dic perquè sigui fill meu; ell com a compositor, té moltes eines, sensibilitat i molta creativitat. Jo li passava les cançons cantades amb guitarra i gravades amb el mòbil, i en una setmana ell ja havia creat tot un món al seu entorn. Jo al·lucinava.
 
Per acabar, parla’ns de la portada, tant la del disc com dels dos senzills que has tret d'avançament.
La portada és de la Mercè Orleans, que és la dona d'en Joan i que és pintora. Quan vaig tenir la idea que s'havia de fer el disc, de seguida vaig pensar en ella, però tenia dubtes de si acceptaria de fer-ho en un moment tan delicat Per sort em va dir que sí, i ha fet una preciositat, tant al disc com als dos senzills. Són pintures que ha fet expressament. L’única cosa que li vaig demanar és si a “Oració per fer que torni Dom Quixot” hi podia haver una al·legoria del personatge, que veiés que era el Quixot. I ha quedat una portada preciosa!