Estrenes

Santi Eizaguirre: «'Com un segon origen' parla de la necessitat de tornar a començar»

Estrenem en primícia «Que de cop», inclosa en el nou disc de Santi Eizaguirre i en parlem amb ell

| 13/06/2024 a les 14:00h

Santi Eizaguirre
Santi Eizaguirre | Maria Jou
El guitarrista del grup barceloní Cheb Balowski, Santi Eizaguirre, va iniciar el seu projecte en solitari anys després de la separació del grup. El 2013, va debutar amb Notícies de Gurb (Kasba Music) rere el pseudònim Iagoalaiaga i Els Detectius Salvatges i el 2017 va presentar El secret de les festes (Kasba Music) sota el seu nom. Aquest 2024, gairebé set anys després, Santi Eizaguirre presenta un nou treball, Com un segon origen (Kasba Music, 2024). En parlem amb ell, i estrenem en primícia un dels temes del disc, “Que de cop”, un dia abans que surti a la llum.


Cadascuna de les cançons de ‘Com un segon origen’ explica una història diferent. Quina és la de “Que de cop”?
Hi ha una llarga història darrere d’aquest tema. “Cada cop” va sorgir d’un exercici que vaig fer en un curs de dramatúrgia de José Sánchez Sinisterra a l’obrador de la Sala Beckett fa set o vuit anys. L’exercici consistia a imaginar que ha caigut una bomba en una estació de tren i com reaccionarien tres personatges en aquesta situació. A partir d’aquí, vaig començar a treballar en la cançó, més enllà de l’exercici de dramatúrgia. Em va plantejar què passa pel cap de la gent davant un esdeveniment traumàtic. Tots aquests pensaments i idees van agafar un caire de realitat amb la pandèmia, i aleshores em vaig centrar més en aquest esdeveniment. 

La pandèmia com a moment que “de cop fa un tomb”, tal com diu la cançó?
Amb la pandèmia de cop vaig veure que és veritat que hi ha esdeveniments que serveixen com a punts d'inflexió. I després, tot ho he anat dirigint bastant cap a aquesta situació històrica. També amb els anys ho he vinculat al canvi climàtic, a la crisi ecològica que estem vivint, i al fet que estem en un moment en què ens juguem molt què pot passar a les dècades que venen. I a tot això, també vaig voler trobar-li un punt d’esperança, perquè quan parlem de col·lapse, no tenim en compte que aquest concepte no només vol dir erradicació total de la vida, sinó que també significa tornar a començar.

Aquest moment fictici que plantejaves inicialment es va convertir en un de real, i amb això va canviar el tema?
Aquest primer exercici sobre què passa al cap de diferents personatges en un moment crític va evolucionar a un sol personatge amb tres imatges diferents. La primera basada en com vam viure la pandèmia, i com la va viure cadascú, perquè no va ser un esdeveniment igual per a tothom. Volia expressar la desigualtat social, la diferència entre el camp i la ciutat, i la necessitat de marxar que teníem els que vivíem en un pis petit amb poques finestres. La segona part girava al voltant de l’esgotament, de com cansa aquesta situació. I tot això acaba amb una part de veure-hi més enllà. En aquesta em vaig inspirar en una frase d’Arcadi Oliveres que diu que “mai és tant fosc com just abans de l'albada”, que és una idea que apareix a l'última estrofa de la cançó. Em semblava que també servia per reivindicar que, malgrat que ara veiem la vida bastant negra, estem obligats a l'esperança.

Aquesta esperança la volies transmetre a través de la música festiva de la cançó?
Amb el productor, Stef Carteaux, vam estar treballant en aquesta base durant molt temps, de fet va ser l'última que vam acabar. Per a mi era important treure-la ara gairebé com un single en el moment de la sortida del disc per això, i també perquè s’inspira en la música dance, una mica intentant emular al compositor belga Stromae. Volíem fer una cançó ballable, que utilitzés algunes de les tècniques de la música electrònica que era un estil que no dominava i que no havia tocat abans, però que m'interessava molt.


De fet, a ‘Com un segon origen’ incorpores ritmes més electrònics que no trobem al teu anterior disc, ‘El secret de les festes’. Volies experimentar amb les bases dels temes?
Sempre m’ha interessat la part de la música que apel·la a les entranyes, al ritme, a l’instint i que fa que la gent es diverteixi ballant, una cosa molt típica de Cheb Balowski: la seva música feia moure el cos. Així i tot, no puc negar el meu abordatge com a compositor, que és de cantautor clàssic de cançó lírica. D’alguna manera, però, sempre he volgut avançar cap a una música més electrònica. Tot i això, l’ús de l’electrònica també té una utilitat bastant funcional. Amb 40 anys, ja no estic en la tessitura de muntar i coordinar un grup de músics, i això també ha influït que, a l'hora de fer les maquetes dels temes, utilitzés moltes més programacions digitals en lloc de buscar un bateria, perquè era molt més fàcil importar-les al GarageBand. Per tant, té una part funcional de voler que el missatge arribi millor, però també una part circumstancial de la vida.

Fa temps que vas començar a crear “Que de cop”, la resta del disc també l'has anat cuinant a foc lent? 
Sempre intento tenir diverses cançons avançades pel següent disc abans de publicar-ne un, per poder-les anar treballant amb temps. Per exemple, abans de publicar El secret de la festa, ja tenia fet “Guardiola”, una de les cançons que venen de més enrere. Però no hi ha una estratègia fixa per començar a fer un disc. Sí que és veritat que aquest el vaig gravar el 2022, però en aquest parell d’anys no havia trobat el moment adequat per publicar-lo. Per això, vaig avançant amb les cançons. Quan en tinc una dotzena acabades, busco els músics per produir-les. M'envolto dels amics que m'ajuden a treure-li punta a la producció musical dels temes.

Hi ha una història que englobi el disc sencer?
La idea de Com un segon origen és la necessitat de tornar a començar o de reprendre les coses des d'una altra perspectiva. Però no és una cosa molt premeditada, sinó que, un cop tenia el disc, em vaig plantejar què lligava tota aquesta etapa de creació. Perquè jo no faig les cançons que vull, faig les cançons que em surten. A vegades hi ha conceptes o problemàtiques que es repeteixen a totes les cançons i parlen de qui soc en aquell moment, com la paternitat, que fins ara era un tema que no havia tractat. També hi ha temàtiques que van lligades al moment que visc, com aquest segon origen, que em ve al cap ara que tinc 40 anys. No és una cosa que vingués donada fa 10 o 20 anys. La història és el moment en què estic.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Santi Eizaguirre Anglada, santi eizaguirre, estrenes, entrevistes, actualitat

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.