El 2020, des de Llucmajor, a Mallorca, el raper Llorenç Cerdà va començar el seu projecte musical en solitari rere el pseudònim de Flakko. Després de publicar diferents senzills, dos EP i un disc en castellà, ara el llucmajorer ha publicat el seu primer EP en català, El nin d’or (autoeditat, 2024), quatre cançons que compten amb col·laboradors com Na Kate o Plan-ET. En parlem amb ell. 



Com vas començar en el món de la música?
Al principi, rapejava i feia freestyle per Mallorca, però amb el temps vaig començar a fer la meva música, vaig escriure la meva primera cançó i em va encantar. Va ser una forma d’alliberar-me i de poder treure el que sentia. Vaig decidir engegar el projecte com a Flakko en castellà perquè quan rapejava ho feia així. Però va arribar un moment en què em vaig plantejar fer música en mallorquí, perquè és la meva llengua materna. M’ha anat molt bé, perquè per a mi és una forma d’expressar-me encara més real.

Què et va fer començar a rapejar en mallorquí?
Sempre n'havia tingut ganes, però em pensava que no seria capaç de fer-ho. Em vaig decidir a fer un primer tema una mica per jugar, pensant que a la meva mare li faria il·lusió, i així va sorgir “Cap de suro”. Tot i que va començar sent una broma, vaig decidir continuar fent música en la meva llengua. Avui dia és l’únic que estic fent: em sento molt més còmode amb aquest idioma que amb el castellà i això m’ha obert un camí que no esperava per res. Potser molta gent no dona una oportunitat al mallorquí en la música perquè no hi ha una escena molt formada, però cada vegada hi ha més gent com jo que començam a fer música en català de tota mena, i estem despertant aquestes ganes d’escoltar l’idioma propi en la música. 


Creus que se li hauria de donar més valor a aquesta escena urbana en català de les illes?
Jo pensava que mai m'agradaria una cançó en català o en mallorquí. Alguna, com per exemple “Escriurem” de Miki Núñez, em flipa, i hi ha moltes cançons puntuals que també em semblen brutals. Però crec que l’escena urbana que està sortint és molt guai, i és el que s'està escoltant més ara. Crec que li queda un any per enlairar més a les illes també. 

Per què esculls ‘El nin d’or’ com a títol del disc? 
Quan era petit ma mare sempre em contava un conte, que és semblant al conte del ‘Soldadet de plom, però bàsicament amb un nin d’or. També em recorda al conte de la mongetera màgica, en què el nen havia de pujar fins al cel i es troba amb el gegant que tenia guardats els ous d’or. La barreja d’aquestes històries va ser el que em va venir al cap quan estava pensant quin títol posar-li al disc, perquè va ser un procés molt ràpid i no vaig tenir massa temps per pensar-hi. Així que, quan se’m va acudir aquest, em va fer gràcia i l'hi vaig posar.

Al disc col·labores amb PLAN-ET i Na Kate. Com els vas conèixer?
Quan vaig fer la primera cançó en mallorquí, m'agradava molt, però no estava del tot segur del que feia. Per això, necessitava una segona opinió, així que em vaig posar a mirar quins mallorquins feien música en català i vaig descobrir la música de Plan-ET. Em va agradar molt el seu estil, perquè era diferent i molt propi, així que li vaig enviar una cançó per demanar-li opinió, i li va encantar. Així va sorgir la col·laboració. Arran d'això, ens vam començar a seguir amb Na Kate, vam començar a xerrar i vaig decidir fer la col·laboració amb ella també. Va ser molt orgànic, quilòmetre 0. 

Què vol dir “TIB501”, el títol de la col·laboració amb Plan-ET?
La TIB501 és una línia d’autobusos de Mallorca que va des de Manacor fins a Palma, passant per Llucmajor. Justament Plan-ET és de Manacor i jo soc de Llucmajor, així que vam voler picar l’ullet a la línia TIB501 en la nostra cançó junts. 



T’encarregues tu de la producció dels temes?
Sí, tot i que tinc un amic que fa cinc anys va començar a emprar els programes de producció musical, i m’ha ajudat a definir i a solidificar a poc a poc el so del projecte. Ell en sap molt més de producció que jo, però sempre estic allà per crear també i per dir el que vull. Tant les bases com les cançons les fem entre els dos i les anem traient.

Quins són els teus referents musicals?
Per aquest disc, sincerament ha sigut gràcies a gent com Plan-ET que vaig veure que es podia innovar un poc, es podia computar un poc més el so i no haver de fer una cançó en català melòdica, perquè és l'únic que havia escoltat jo abans. Ell ha estat un referent total perquè m’ha donat aquesta visió. A part, des que feia música en castellà, he anat recol·lectant diferents referents que m’han donat el meu propi so, i que ara que canto en mallorquí, puc continuar aplicant en el meu projecte. Perquè al final, l’idioma és secundari i la música és el que determina a la persona i a l’artista. 

Tens intenció de continuar fent música en català en el teu projecte?
Ara per ara, sí. De moment estic preparant un senzill per ara i un àlbum per aquest any, i després també he col·laborat amb Plan-ET en el seu pròxim disc, que està ple de noms propis de les illes també.