entrevistes

Francesc Fàbregas: «El de Bruce Springsteen va ser un concert de llibertat»

Parlem amb el fotògraf i autor del llibre de fotografies 'Bruce Springsteen. Barcelona 1981'

El cantant nord-americà actuarà avui i dissabte amb l'E Street Band a l'Estadi Olímpic de Barcelona

Steven Van Zandt, guitarrista de Bruce Springsteen, visita l'escola Thau Sant Cugat

| 20/06/2024 a les 17:30h

Bruce Springsteen al Palau d'Esports de Barcelona, el 21 d'abril de 1981
Bruce Springsteen al Palau d'Esports de Barcelona, el 21 d'abril de 1981 | Francesc Fàbregas
Avui i dissabte, Bruce Springsteen actuarà amb l'E Street Band a l'Estadi Olímpic de Barcelona. Amb motiu d'aquest directe, hem recordat el primer que va fer a Barcelona -el 21 d'abril de 1981 al Palau d'Esports- amb el fotògraf oficial d'aquell concert, Francesc Fàbregas. Enguany ha publicat el llibre Bruce Springsteen. Barcelona 1981 (Editorial Milenio), amb tot d'imatges d'aquell concert, però també algunes de posteriors, que ja va recopilar l'any passat per l'exposició que en va fer al Palau Robert, i que recentment ha tancat a Sant Cugat.

Com recordes aquell primer concert del Bruce Springsteen aquí a Barcelona?
Jo treballava amb la revista Vibraciones —que en aquell moment era la Bíblia de les revistes musicals a Espanya, i no tenia molta competència tampoc— i em va arribar un missatge de la discogràfica de Bruce Springsteen per ser el fotògraf oficial d’aquell concert. Va ser un privilegi, però també molta responsabilitat i un curro de collons. No era com ara, que fas les fotos i les envies, sinó que després havia d’estar fins a les 2 de la matinada revelant les imatges...
 

Bruce Springsteen el 1981, amb Clarence Clemons al saxo i Max Weinberg a la bateria, retratats per Francesc Fàbregas a Barcelona



Reivindiques aquella manera de fer fotografies, més analògica?
Sí, molt. Treballàvem amb pel·lícules de 36 fotos, que ara en digital trenta-sis fotos no són res, i te les poleixes en dos segons. I quan tocava revelar, hi havia un moment de por, per com hauria quedat...

Tota aquesta feina de la fotografia analògica té una connotació més romàntica i artesanal, però valores també la practicitat de la càmera digital?
Amb el llibre, es pot veure perfectament que les fotos que es veien aleshores, el color i la textura són diferents. És molt subtil, però es veu. Reivindico la feina que fèiem, però els avantatges de la càmera digital són moltes: pots fer la tira de fotos sense canviar de carret, que amb els nervis i l’estrès d’un concert com aquell, et podia passar que no s’enganxés bé... I no es podia tocar l’ASA (ISO), com es pot fer amb les digitals. L’evolució, a nivell tècnic, és fantàstica.

Van ser bons moments per a ser fotoperiodista musical?
Abans érem quatre o sis, i ara n’hi ha 40 mil... De fet, ara em passa que quan demano photopass a vegades em sento malament, perquè ja estic fora de mercat, jo, però tampoc no m’agrada anar a un concert si no vaig amb una càmera. Sempre dic que vaig tenir la sort que la meva carrera com a fotògraf va ser molt intensa, però curta. Vaig començar als 70, i als 80 i escaig me’n vaig anar a TV3. No van ser molts anys, però vaig veure coses molt fortes, històriques. Veníem de la dictadura i, a nivell musical, de la Nova Cançó, i veure tot el tema de l’Ona Laietana, la Movida Madrileña, el principi del jazz aquí, l’arrencada dels grans concerts —gràcies al promotor Gay Mercader—... Tot això va ser d’un impacte espectacular. En Bruce va venir tard, però abans havien passat per aquí Genesis, Queen, David Bowie...
 

El fotògraf Francesc Fàbregas, a l'exposició 'Bruce Springsteen. Barcelona 1981' al Palau Robert Foto: Jordi Novell



Tornant al concert d’en Bruce Springsteen: què en destaques?
Jo estava tan concentrat, i amb tanta responsabilitat, que no estava per massa floritures. Però sí que recordo molt com la gent va embogir quan va començar el concert. Com deia, veníem d’una dictadura, i dos mesos abans hi havia hagut un quasi-cop d’estat. I tot això es va reflectir en aquell moment d’alegria. Va ser un concert de llibertat, i la gent es va poder desfogar de tot plegat. Va durar tres hores i el Bruce hi va fer tot un espectacle...

No n’eres fan en aquell moment, tampoc? Per a tu va ser una feina més?
Bé, s'hauria de definir què vol dir “fan”. Si és en el sentit de seguir-lo amunt i avall per Europa a tots els concerts de la gira... No ho soc. Si soc fan d’algú, però sense fer tanta tonteria, és de Neil Young. Però sí que soc fan d’anar als concerts. A casa no escolto els discos de Bruce Springsteen, però m'agrada anar els seus concerts, és una experiència. I si tinc la sort de poder-hi anar amb una càmera, molt millor!

Deies que ho passes malament si vas a un concert sense la càmera, però també et deu fer estar menys pendent del concert.
Tinc un llibre que es diu Música pels ulls i que, d’alguna manera, reflecteix aquestes dues dècades, dels 70 i 80, que acaben amb els grans estadis, des del Sant Jordi a l’Olímpic. Per a mi, en aquell moment, es perd la proximitat. Clar que hi ha teleobjectius que són l’hòstia, però mai m’ha agradat anar amb teles molt grans. Abans els concerts més grans, com el del Bruce, es feien al Palau d’Esports de Barcelona –que no sé per què està tancat!—, que era un espai de set mil persones, amb certa proximitat. A l’últim concert de Surrender, l’any passat, vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi amb photopass... Però estava a 30 metres de l’escenari, i estàs al costat d’altres col·legues fotògrafs, i tots teniu fotografies gairebé iguals. I de vegades, les millors fotos són quan s’acaba el teu permís.
 

Portada del llibre 'Bruce Springsteen. Barcelona 1981'



La segona meitat del llibre recull imatges d'altres concerts posteriors de Bruce Springsteen a Barcelona. Quin d'ells recordes amb més emoció?
Hi he anat a molts, no tots com a fotògraf, i no me n'enrecordo de gaire. És la càmera de fotos qui m'ajuda a recordar, immortalitza el moment. En tinc records, però ara recuperant les fotos per exposicions i el llibre ha estat com ho he reviscut tot. De fet, m'ha passat una cosa molt curiosa: vaig trobar una foto d'en Bruce que, per a mi, és espectacular, i no recordava que era meva, vaig haver d'anar a mirar el negatiu...!

I mirant les fotos d'aquell primer concert, hi ha alguna cosa que ara faries diferent?
Sempre comento que el que em va saber greu és no fotografiar el públic. És molt important, i a vegades ens n'oblidem. En aquell moment estava immers en el concert i fent-li fotos al cantant, i va ser després que vaig pensar que hauria d'haver fotografiat més el públic. De fet, ara estic treballant amb una exposició bastant bèstia al Festival de Porta Ferrada i vull dedicar una part al públic.
 
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, bruce springsteen, actualitat, francesc fàbregas, llibres

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.