El guitarrista Jaume Llombart és una de les figures destacades del panorama jazz del nostre país, i ha col·laborat amb una infinitat d'artistes destacats, tant d'arranjador com de guitarrista. L'any 2011, va engegar el seu propi sextet, format per Pau Domènech (clarinet baix), Miguel Villar 'Pintxo' (saxo tenor), Alfred Artigas (guitarra), Marc Cuevas (contrabaix) i Joe Smith (bateria). En el seu primer concert, va acabar enregistrant i publicant l'àlbum debut en directe Live At 23 Robadors (autoeditat, 2011) i, quatre anys més tard, va publicar el primer disc d'estudi, Magenta (Fresh Sound Records, 2015), amb el productor Jordi Pujol. Ara, nou anys després, ha publicat el tercer treball, Fluterring Wings (Fresh Sound Records, 2024). En parlem amb ell.
 

Feia nou anys que no publicaves un disc amb el teu propi projecte. En tenies ganes?
Sí, en realitat no sé si queda bé dir-ho, però fer la meva pròpia música és quasi el que més m'agrada. Toco molts grups i m'encanta, perquè hi ha molts músics increïbles, però ser el director d'un projecte m'agrada més del que em pensava.

En termes creatius, et sents molt diferent quan acompanyes algú que quan lideres el teu propi projecte?
Sí, em sento bastant diferent perquè tinc més responsabilitat. Quan acompanyes algú, fas la teva feina i toques el que t'has estudiat i hi aportes el teu granet de sorra i la teva personalitat, que segurament és el motiu pel qual la gent et truca. Però en un projecte propi, o bé has de triar tota la música, o l'has d'escriure. És un procés molt més personal i introspectiu, i això m'agrada. De fet, m'agradaria fer-ho més, però com que també estic treballant amb molta altra gent, de vegades no trobo ni el temps ni l'espai. A més, ara, per exemple, dos dels músics del sextet estan vivint fora de Catalunya i això fa que sigui difícil ajuntar-nos... Però quan ho fem és màgic.

El disc es titula 'Fluttering Wings' [‘batec d’ales’]. Què conceptualitza aquest terme?
Fluttering Wings és un tema que ha escrit el bateria del grup, Joe Smith. Hem estat junts en molts projectes i sempre m'ha agradat molt la seva faceta com a compositor, ja que és un melodista exquisit. Al disc anterior ja vam incloure-hi un parell de temes seus, i en aquest, vaig tornar a demanar-li que em passés alguns temes perquè jo els arrangés pel sextet. Ell em va enviar aquest tema i he de reconèixer que és el meu tema preferit del disc. Quan ja tenia tots els temes del disc, no m'acabava d'agradar com quedava el títol del disc amb alguns dels noms de cançons meves i, finalment, em vaig decantar per "Fluttering Wings" perquè el concepte em sembla molt poètic i m'inspira molta llibertat. De fet, aprofitant que en Joe també escriu novel·les curtes, li vaig demanar que fes un petit escrit sobre aquest concepte per al llibret del disc. 


L'altre gran element poètic del disc més enllà de la música és la pintura de la portada. D'on surt?
Són uns collages que fa un molt bon amic, el Juanma Nieto, un bateria argentí que ara viu a Màlaga i amb qui vam coincidir estudiant junts a Barcelona. Som amics des de fa 20 anys i des que el conec sempre ha anat fent aquests collages: alguns abstractes, altres amb figures humanes, però sempre manté la mateixa tècnica. Les seves pintures m'agraden molt i quan vaig publicar el disc de guitarra sola, ja li'n vaig demanar un perquè n'il·lustrés la portada, i ara he volgut tornar a fer el mateix. Segurament, si més endavant trec un altre disc, li ho tornaré a demanar.

Diries que aquest disc és més experimental que 'Magenta'?
No ho sé. Crec que l'evolució i els canvis ja venen per si sols amb el pas del temps. Potser, compositivament sí que he intentat ser una mica més rebuscat a l'hora d'investigar noves tècniques de composició. Per exemple, he utilitzat recursos literaris com el palíndrom [paraula o frase les lletres de la qual estan disposades de tal manera que resulta igual llegida d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra]. Hi ha una melodia que segueix aquesta tècnica, però, en realitat, no es percep així quan ho escoltes. L'aire que respira el disc l'agafa pels músics que hi toquen i això és el que m'agrada.



Com treballes els arranjaments?
Una de les coses que m'agraden més de la música és l'harmonia i veure com diferents veus creen una harmonia. Em sembla supermàgic. I com que la guitarra és un instrument d'acompanyament, m'agrada la idea d'anar donant protagonisme a tots els instruments i que el saxo tenor, el clarinet baix i les dues guitarres puguem intercanviar els rols de solistes. És una idea que hem tingut des del principi del sextet. Per exemple, en el disc hi ha un tema que es diu "Pau en el mundo", que està escrit pel clarinet baix del Pau Domènech, qui porta la melodia, mentre la resta fem backgrounds d'acompanyament. O a vegades, l'Alfred Artigas i jo toquem les melodies mentre els 'pitos' fan acompanyaments per sota.

Combines la teva tasca com a intèrpret amb la de professor al Conservatori Superior del Liceu. T'agrada la tasca pedagògica?
Molts músics, en especial de jazz, però també d'altres àmbits, fem classes perquè ens ajuden a guanyar-nos la vida. Però a mi m'agrada poder compartir el que jo sé i poder ajudar a joves músics que comencen el seu propi camí. He de dir que no ha estat una cosa vocacional, però la meva mare va estar molt vinculada a la pedagogia musical, va arribar a ser directora del Conservatori d'Igualada i part de l'equip directiu de l'Esmuc en els seus inicis, i, per tant, sempre hi he estat connectat d'alguna manera.

Com veus les noves generacions que estan formant-se musicalment als centres superiors?
Si ho comparo amb els anys en què jo vaig estudiar, cada vegada hi ha més gent. I en la meva generació ja n'hi havia més que en l'anterior. Això és fruit que amb els anys ha anat creixent el nombre d'escoles i el nombre d'alumnes que hi entren. Tot i que segueixen sortint músics joves que toquen que t'hi cagues, a vegades tinc la sensació que tot es dissipa una mica en haver-hi tanta gent i no tinc clar si tots ells acabaran treballant o dedicant-se a això, la veritat. A la meva generació, absolutament tots ens hi hem pogut dedicar.

Quins concerts o altres projectes tens a la vista?
Una de les coses que m'ha fet molta il·lusió recentment és haver escrit un parell d'arranjaments per a l'espectacle inaugural que la Sílvia Pérez Cruz va fer al Festival Grec. Amb la Sílvia vam estudiar junts a l'Esmuc, ens coneixem des de fa molt temps i m'encanta tot el que fa. Per altra banda, durant el juliol farem una gira que em fa molta il·lusió amb un saxofonista americà de molt renom, Chris Cheek i el percussionista Jorge Rossy. I pel que fa a la presentació del disc, l'estrena oficial serà 13 de setembre al Moll de la Fusta, i de cara a l'any vinent, també estic preparant una gira de concerts de presentació.