Pep Masiques té dues grans passions: la música i la cuina. Per una banda, ha estat el baixista de Madee i Prats i, alhora, també és xef del restaurant Can Rin de Cabrils. Ara, ha engegat el seu propi projecte personal, Lumeu, amb el qual acaba de publicar el disc debut: Recordar (Discmedi, 2024), en què nou cançons reflexives brollen amb un pop-rock lluminós. Parlem amb ell del treball i el nou projecte.



Com neix el projecte de Lumeu?
Lumeu neix durant la pandèmia, on vaig tenir una època molt creativa. Vaig muntar-me un petit estudi a casa i no vaig parar de fer cançons: passava moltes nits component i gravant música. Moltes de les cançons les vam fer servir per als tres discos que vam gravar amb Madee i algunes de les de l'últim disc de Prats també venen d'aquí. Però com que en tenia tantes vaig pensar que era una bona idea començar un projecte propi. Amb el Lluís Cots, d'Estudis Nautilus, he treballat la producció i el primer dia que vam quedar li vaig preguntar quin nom li podia posar al projecte, ell em va dir Lumeu, i em va agradar i així es va quedar.

Per tant, quan vas proposar a Lluís Cots de gravar el disc ja tenies totes les cançons fetes?
Tenia les músiques fetes, però no les lletres. A escriure lletres no m'hi havia posat mai fins ara, i al principi no sabia per on començar. Era un tema que em bloquejava perquè no podia entrar a l'estudi fins que no les tingués fetes. Després de parlar amb un amic que escriu molt bé, en Roc Milà, li vaig demanar que m'ajudés a fer la majoria de lletres. Ell me les passava i a partir d'allà acabàvem d'adaptar-les amb la música. Al final, jo he escrit dues lletres i ell m'ha ajudat amb la resta.


Has gravat tu tots els instruments?
Sí, jo ja venia amb unes primeres maquetes en què havia gravat tots els instruments. Després a l'estudi, les bateries les va gravar en Lluís perquè ell és bateria i jo no. A més, també va gravar alguns sintetitzadors, i el Víctor Valiente, l'altre productor, va gravar algunes de les guitarres del disc, tot i que altres les he tocades jo. Per altra banda, la meva filla Sofia també ha posat cors en un parell de cançons, que és una cosa que m'ha fet molta il·lusió.

A més de músic, ets xef. Com ho compagines?
Sempre ha estat una mica complicat compaginar la cuina i la música pels horaris. Molts caps de setmana que hi ha concerts és quan tinc més feina al restaurant. Però des que vaig començar a tocar amb 14 anys amb Madee fins a l'any passat que ho vam deixar, sempre ho he anat compaginant com he pogut per no renunciar a cap de les dues coses. Totes dues han format part de la meva vida des de sempre.
 
A una de les cançons del disc, “Culpa meva”, reflexiones sobre la culpa que s’autoimposa un mateix i la síndrome d’impostor. Et passa més com a músic o com a xef?
"Culpa meva" parla dels dubtes que et crea fer coses, especialment si són artístiques. Per exemple, jo no havia cantat mai i he hagut de superar una barrera important. Al principi, no m'agradava gens com ho feia, però al final m'hi he ha anat sentint a gust. Encara ara, a vegades he d'anar provant molt per sentir-me còmode amb cantar. I sí, tot això, com deies, també té a veure amb la síndrome de l'impostor. Com deia Picasso, quan vingui la inspiració, que t'agafi treballant. El treball i la pràctica són molt importants per a combatre-ho i guanyar seguretat.

A “Dir-ho o no” parles d'estimar. L’estima es demostra amb fets o paraules?
"Dir-ho o no" reflexiona una mica sobre com ens costa a vegades dir les coses. Jo, personalment, soc més de fets que de paraules i, a vegades, em costa més expressar l'amor en paraules que no demostrar-lo amb fets. Crec que tot és important, tant les paraules com els fets. Com diu la cançó, "estimar és molt fort" i fa que et puguis desbocar molt de pressa, i això provoca que a vegades ens continguem.



Tens a la vista concerts de presentació?
Tenim planificat fer concerts de presentació de cara a l'octubre. Ara mateix estic muntant la banda: Jordi Lanuza (Inspira) tocarà el baix, Salvador D'Horta (Delafé y las Flores Azules, The New Raemon) tocarà la bateria i Lluís Arcos (The Smoking Stones) m'acompanyarà a la segona guitarra.