"Com està el pati", el senzill del sisè disc d'Oques Grasses Fruit del deliri (Halley Records, 2024), va sorprendre a tothom amb una sonoritat diferent de l'habitual del grup i preguntant-se com estava el pati de l'escena musical catalana. Ahir, en la seva actuació al Paupaterres, el cantant Josep Montero preguntava just abans de cantar la cançó com estava el pati per Ponent. I la resposta a aquesta pregunta és que la ciutat de Tàrrega s'ha consolidat com el gran pati musical de les Terres de Ponent. Més enllà de la ja emblemàtica i clàssica Fira del Teatre, la seva Festa Major i el Paupaterres són avui dia dues de les cites musicals més importants de tota la regió lleidatana.

Després d'una Festa Major -que se celebra a mitjans de maig- amb una programació de luxe amb artistes com Mushka, La Ludwig Band i Sexenni, entre altres, el Paupaterres tornava a portar a la capital de l'Urgell un altre gran cartell amb un plat estrella: l'únic concert de presentació del nou treball d'Oques Grasses a les Terres de Ponent. El concert del septet osonenc no va distar en excés dels que ja havia ofert per altres festivals d'estiu com el Cabró Rock, el Canet Rock o el Cruïlla, i va tornar a jugar les cartes ja esperades: un espectacle que  combina constantment el so dels instruments i les veus de la banda amb bases programades, i una posada en escena i un joc de llums absolutament impecables.
 
"Molta tralla" i unes bates negres pròpies d'una secta distòpica van donar el tret de sortida a un setlist mil·limètric i perfectament entrellaçat, que no oblida el bo i millor del cançoner dels seus treballs anteriors com "Elefants" i "Petar-ho" -d'A tope amb la vida (Halley, 2021) i "Sta guai" o la versió pausada "Serem ocells" -de Fans del sol (Halley, 2019)-. L'espai per la improvisació i el deliri de Josep Montero el van deixar els dos únics parlaments de la nit. El primer va servir per fer animar tot el públic al crit de "Paupaterres!" i per a relatar com una persona de l'organització li havia recordat irònicament "que havia plogut molt" des del seu debut al festival ara feia 11 anys, en què van presentar el primer disc Un dia no sé com (autoeditat, 2012) en un petit escenari dins d'una carpa a causa de la pluja.

El segon parlament el va fer en el tram final, just després d'encadenar "Bambi", "In The Night" i "Bye Bye", per a tornar a cantar -tal com ja van fer el Cruïlla- una versió improvisada i histriònica de "Fiesta pagana" de Mägo de Oz, amb Josep Valldeneu tocant la flauta de bec i Josep Montero inventant-se la lletra canviant versos com "A la fiesta pagana, en la hoguera hay que beber" per "A la fiesta pagana, en la tierra de Belén". Per acabar, van deixar "Torno a ser jo" i la sempre màgica i expansiva "La gent que estimo".
 

UN MARIDATGE DE FOLK I TXARANGUES

El concert d'Oques Grasses va estar precedit pel quartet de folk del Camp de Tarragona La Cosina, liderat per l'acordionista i exmembre de Roba Estesa Clara Colom. Hi van repassar el debut discogràfic Hores vinguin (Coopula Editorial, 2023), amb temes com "Marxem a Cancún"; "La gallina", amb una divertida coreografia inclosa, i "Carrasclet", inspirada en el personatge històric del mateix nom que Colom va presentar com "el pitjor enemic dels Borbons". Malgrat l'esperit folk de la proposta, no hi van faltar versions a tota mena de hits variats, com ara un dels grans èxits de l'electrònica en català, "Indecent" de Mak & Sak i Xana; "La macarena", que van introduir a tall d'interludi dins de "Filomena", i "Dancing Queen" d'ABBA, rebatejada amb el nom de "Xati Queen".
 
La traca final de la nit la va posar la txaranga targarina La Follia, que va oferir un amplíssim ventall de melodies icòniques del mestissatge català i d'èxits internacionals; la cantant d'Almussafes Tesa, i el conjunt de rap 97Onzas.