Per entendre la magnitud del Talarn Music Experience (TME) cal saber com a mínim tres coses que són les que han permès a més de tres mil espectadors privilegiats gaudir de quatre vetllades musicals delicatessen, en un paratge natural únic banyat per unes nits de lluna plena i la banda sonora d’alguns dels artistes més interessants i populars del panorama musical actual dels Països Catalans.

La primera, que el responsable màxim del festival és el doctor Ramon Mitjana, un metge de família nascut a la Pobla el 1968 que exerceix al CAP de la seva població i al Centre Geriàtric del Pirineu. Un melòman empedreït que des d’adolescent ja es posava al costat dels discjòqueis per escoltar què i com punxaven, que de seguida es va enamorar del rock’n’roll i que recepta música als seus pacients. La demostració que la passió i la i·lusió per les coses ben fetes pot moure muntanyes.
 
La segona, que el festival se celebra des de fa vuit anys a Lo Quiosc. Un espai idílic situat dalt d’un turonet, que té als peus el pantà de Sant Antoni, al terme municipal de Talarn, i que aquest estiu torna a acollir les aigües curulles de la Noguera Pallaresa amb les comportes obertes. Ramon Mitjana va adquirir i adequar el xiringuito ja fa gairebé una dècada i el va convertir en un restaurant-cocteleria. La primera edició del TEM va ser l’any 2016 i ja va reunir en un petit espai per a pocs centenars de persones un cartell amb Adrià Puntí, Xarim Aresté, Sanjosex, Blaumut i Mikel Erentxun, que ja feia intuir quina seria la filosofía artística.

L’èxit de la convocatòria ha fet que els darrers tres anys el festival s’hagi traslladat al pàrquing del costat, enmig d’un bancal, en un espai per a un miler d’assistents. Al llarg de la seva història s’hi han celebrat concerts que han quedat en la memòria de molts espectadors com Maria Arnal & Marcel Bagès, Quimi Portet o Joan Dausà. La combinació perfecta de natura, música i sostenibilitat per “entrar en una nova dimensió” com diu el lema del certamen, qualificat de ‘B’ Greenly.

I tercer, l’encant de l’indret i la passió del director, es mariden perfectament amb la programació d’autèntic luxe d’aquesta vuitena edició, amb caps de cartell del pop urbà com The Tyets o Figa Flawas, que van omplir amb 1.500 espectadors la primera jornada de dijous, el pop clàssic d’Antònia Font que espera reunir 1.200 persones a la cloenda, i entremig Els Catarres amb una entrada d’un miler d’assistents, i el triple concert de la jornada de divendres –“pensada sobretot per a les immenses minories a qui els agrada la música”–, amb Guillem Gisbert, La Maria i Henrio. Un cartell que podria haver signat perfectament la revista Enderrock a través de les portades i les seves programacions.
 
Encara era de dia, i la gent anava arribant. Les escales de Lo Quiosc condueixen entre roques cap a l’escenari, que permet una vista panoràmica completa que abasta des del cel a les muntanyes passant per les aigües verd turquesa de l’embassament. Va trencar el gel d’un dia calorós i encara assolellat el cantant igualadí Enric Verdaguer, que va presentar el seu debut en solitari com a Henrio, Somewhere, Sometimes (Vida Records, 2023), que inclou cançons en anglès i un parell en català, de les quals va regalar al públic “Jo que tant t’estimo”, dedicada als enamorats que hi havia entre públic. I al final va recordar la cançó “Blue in Your Eyes”, composta a mitges amb la cantant croata Eliot Alma a l’escola fundada per Paul McCartney de Liverpool, on viure quatre anys i va estudiar composició i producció musical. Un aperitiu exquisit, de veu elegant i seductora que va saber agradar –ben acompanyat del versàtil guitarrista Jordi Bastida (Trau, Sidonie, Alizzz) i la baterista i baixista Abril Saurí. Un recital que va agradar a tothom menys al seu gos adoptat, que algú va lligar a la pota de la taula de so, i es va manifestar reiteradament disgustat per l’experiència. I, tot plegat, a l’espera tal com ens va augurar que el segon treball inclogui una proporció equivalent de peces en català i anglès.
 
El primer plat el va servir la cantant d’Oliva Maria Bertomeu ‘La Maria’, que el Dr. Mitjana va descobrir a la gala dels Premis Enderrock. El seu recital amb banda va anar de menys a més. Va aparèixer despullada musicalment per fer honor del cant valencià d’estil amb la seva pandereta i va anar guanyant enters i captivant el públic a mesura que avançava el repertori i les bases electròniques s’apoderaven i es contaminaven de la fusió de melismes i referents sonors tradicionals.

Amb la lluna ja perfecament ubicada com a far del festival i la seductora posada en escena de Guillem Gisbert, que va actuar extraordinàriament agombolat del baixista Jordi Casadesús (La Iaia) –flamant nou codirector del Mercat de Música Viva 2025, juntament amb dos altres guanyadors de Sona9, Joan Rial (Est Oest) i Rubèn Pujol (Nyandú)–, Arnau Grabulosa 'Grabu' als teclats i Glòria Maurel a la bateria. “Tots a casa xiulen” va ser la porta sonora d’un directe en què vam veure somriure per sota el nas en diverses ocasions al fundador i líder de Manel, per exemple quan interpretava la versió d’Ai, Yoko” de la seva antiga banda, i la fantàstica història d’inspiració dylaniana “Les aventures del general Lluna” , que va sonar durant un incomprarable clar de lluna pallarès. El final de bolo el va tancar la inesperada pel públic –tot i que previst un parell de dies abans– cercavila d'“Estudiantina”, amb la participació de La Maria i Henrio com a artistes convidats.
 
La màgia de l’Experiència Musical de Talarn va ser absoluta amb la banda sonora en directe del millor escriptor de cançons del pop català. Amb el repertori del seu debut Balla la masurca! (Ceràmiques Guzmán, 2024). El directe guanya punch, juga amb la ironia d’un personatge que sap ser elegant i vintage, que s’encomana al servei del públic ‘respectable’, i que trasllada els espectadors a un univers d’imaginació desbordant on també es pot ballar, fins i tot una masurca. Un petit paradís musical a les valls dels Pirineus.