L'Anuari de la Música 2024 anota una nova xifra rècord de 200 milions de facturació del sector de la música en directe a Catalunya l’any 2023, que suposa un creixement del 7% respecte a l’any anterior. La xifra, sumada al +159% del 2021 i al +59% del 2022, tanca la corba de la recuperació postpandèmia, superant amb un 43% els comptes del 2019.
L’actual gerent de l’Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), Victòria Morales –que ocupa el càrrec des de la mort d’Albert Mas (1971-2023)–, ho valora positivament: “El 2023 la música en viu ha tornat a millorar les dades de facturació i és una tendència que s’ha estabilitzat després de l’augment vertical passada la pandèmia”.
La xifra de 21,5 milions d’espectadors és la que ha registrat un major increment (+23%), amb la suma de 3,5 milions més d’assistents a la música en viu respecte a l’any anterior. I també la programació de gairebé 21 mil concerts realitzats el 2023 ha crescut lleugerament (+3%), amb 646 bolos més d’un any per l’altre, tot i que encara està per darrera de la dada del 2019 amb un 13% menys.
Una de les principals causes és l’extensió generalitzada del model 360: “Cada vegada hi ha més empreses que diversifiquen la seva activitat per compensar els períodes d’inactivitat fora de la temporada estival, i menys que es dediquen exclusivament a realitzar les tasques de representant, promotor o mànager”.
Un altre factor és que les programacions públiques han guanyat protagonisme davant dels festivals privats. La xifra de concerts de pagament ha augmentat un 56% –un pes específic que ha pujat 9 punts i s’ha equiparat als gratuïts–, i la quantitat de públic que ha pagat entrada també ha pujat un 23%, tot i que en aquest cas la proporció del pes específic dels espectadors de pagament s’ha reduït del 53% al 46%. “El repte dels promotors és haver de competir amb els festivals amb un nou model festiu de programacions públiques, intentant emular els cartells privats en dimensions i continguts”, subratlla Morales.
En aquest sentit, la majoria de programacions semblen seguir una única línia editorial basada en la repetició i homogeneïtzació de propostes: “S’ha apostat per la contractació d’un lideratge reduït d’artistes del nou pop urbà català mainstream, i s’ha deixat de banda altres estils i l’anomenada classe mitjana, creant un embut en la promoció de nous emergents, que històricament trobaven en les festes majors un espai de promoció inicial”. A més, el model de turisme de festivals, implantat els darrers anys com un gran impulsor econòmic local, ha repercutit negativament en els grups locals, que han quedat orfes d’espais i amb menys possibilitats.
ARC destaca també que la figura del representant ha augmentat la importància en la cadena de contractació, sobretot perquè els mànagers han prioritzat el seu paper com a intermediaris –del 32% al 38%–, i com a resultat han incrementat la facturació (+27%) i també la xifra de concerts procedents en un 40% més de l’empresa privada. Els mànagers també han guanyat facturació (+16%) i, per contra, els promotors l’han reduït (-6%), tot i fer més bolos. Els festivals d’estiu s’han convertit en una oferta de moda que va a més i a poc a poc han anat arribant arreu del territori, com també el públic ha respost a l’augment de l’oferta de la música en viu.
FESTIVALS
La suma d’assistents a grans esdeveniments musicals s’ha estabilitzat el 2023 (-2%), tot i que els festivals han perdut un 7% d’espectadors als Països Catalans (-17% a Catalunya) i, al mateix temps, les principals festes majors, que han copiat el model, han guanyat un 15% de públic. El volum d’espectadors ja supera amb un 6% les dades del 2019 abans de la pandèmia. Els grans festivals són els que han vist més reducció de públic (-6%), mentre que els certàmens mitjans i petits han sabut mantenir-se i fidelitzar el seu target.El 2023 ha estat d’estabilització per als grans esdeveniments musicals als Països Catalans, amb un manteniment de públic (-2%), respecte a l’any anterior, tot i que hi ha un transvasament d'assistents dels festivals –que han perdut un 7% d’espectadors– cap a les festes majors i les grans programacions públiques (+15%). Després de la xifra rècord assolida l'històric 2022, amb més de 3,55 milions d’assistents (+133%), el 2023 ha registrat una xifra semblant de 3,41 milions a la cinquantena de festivals i festes més importants.
Tot i això, la conjuntura ha deixat enrere xifres prepandèmiques amb la recuperació de públic del 6% respecte al 2019, de la qual s’han beneficiat tant els macrofestivals, com els grans festivals (+2%) i els mitjans (+4%). I, sobretot, les grans festes majors han guanyat un 23% més de públic respecte al 2019.
Si posem el focus a Catalunya, el 2023 ha registrat un 17% menys d’assistents als festivals, amb 1,3 milions respecte als 1,6 del 2022. Al País Valencià les dades han estat equivalents a l’any anterior (-0,1%), amb una quantitat que supera l’1,5 milions d’espectadors, i a les Balears s’ha reduït un 6% de públic.
Els macrofestivals de més de 50.000 espectadors continuen liderant el rànquing amb bons resultats, tot i que el 2023 han registrat 130.000 assistents menys que l’any anterior (-5%), a les disset principals cites. Els primers llocs els han ocupats Medusa Sunbeach de Cullera i Arenal Sound de Burriana, que han desbancat la primera plaça al Primavera Sound. La caiguda del festival indie barceloní ha estat fruit de la reducció de dos caps de setmana a un i la conseqüent davallada d’entrades (-49%). També han registrat xifres negatives el Sónar (-2%), Mallorca Live Festival (-10%), Festival del Mil·lenni (-16%) i Leyendas del Rock (-20%). Per contra, festivals com l’Electrobeach de Barcarès (+70%), Acústica de Figueres (+20%), BAM de Barcelona (+83%), Cruïlla (+6%), Guitar BCN (+5%) o Porta Ferrada (+9%) han anunciat un augment de visitants.
En el cas dels grans festivals, d’entre 25.000 i 50.000 assistents, han registrat la dinàmica a la baixa més contundent (-15%), amb la pèrdua de 100.000 espectadors. Destaca la davallada del 92% del Rock Fest que, per les obres a Can Zam a Santa Coloma, s’ha celebrat a l’espai reduït del Sant Jordi Club. També el popular Jardins de Pedralbes s’ha cancel·lat i ha donat pas a Nits de Barcelona (Clipper’s) i Alma (Concert Studio), al Poble Espanyol. I, per contra, cal destacar el Soundit barceloní (+19%) o Cap Roig (+15%).
Els festivals mitjans, de 10.000 a 25.000, s’han mantingut dins el còmput global (-0,4%), tot i que ha caigut a la meitat l’Ítaca (-46%) i han patit reduccions Jardins de Terramar, a Sitges (-7%), Sons del Món, a Roses (-12%), Summerfest Cerdanya (-9%), Cambrils (-13%) o PortalBlau (-35%). Per contra, cal destacar l’important augment de l’Acampada Jove de Montblanc (+127%), Paupaterres (58%) a Tàrrega o el Suite a Barcelona (+511%), que han recuperat els formats originals, així com la consolidació del Cabró Rock a Vic (+83%). L’Strenes de Girona i l’(a)phònica de Banyoles han registrat les mateixes dades.
Finalment, els certàmens més petits –a diferència de la variabilitat d’altres anys– s’han mantingut amb l’1% més de públic de mitjana, gràcies als creixements del Magnífic Fest (+13%), Embassa’t (+20%), Macroclima (+80%) o Mobofest (+120%).
SALES
Les sales han assolit una clara recuperació respecte al 2022 tant de públic (+16%), com de concerts (+8%), tot i que respecte a la pandèmia s’ha guanyat un important flux de públic però no s’ha recuperat el volum de programació. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) alerta que s’ha creat un ecosistema a dues velocitats, amb els equipaments de Barcelona –respecte a la resta de Catalunya– que treballen amb gires internacionals i grans esdeveniments, i també amb les sales que acullen artistes emergents o alternatius.El president de l’ASACC, Lluís Torrents, destaca que les xifres de concerts i públic s’han anat regularitzant els darrers mesos. El 2022 es va obrir a mitjan febrer després del tancament per la covid, així que el 2023 s’ha pogut ampliar la programació de concerts, i per tant l’increment del 16% d’espectadors i del 8% de concerts “no implica un creixement real i notable sinó una estabilització, a diferència de les dades dels macroconcerts i festivals que han augmentat de forma considerable”.
L’efecte expansiu postcovid a les sales “ha arribat més tard i segurament amb un horitzó més dolent”, rebla Torrents. La recuperació de públic sembla evident amb un augment del 14% respecte al 2019 –especialment a la capital catalana (+17%)–, tot i que la programació de concerts ha quedat estancada amb una davallada del 23% respecte a fa quatre anys i de manera general arreu del país.
En aquest sentit, el president d’ASACC adverteix que hi ha dues realitats entre les sales grans, que treballen amb bandes consolidades i han mantingut l’activitat, i l’estancament de les petites, que treballen amb artistes emergents o desconeguts, i els costa molt més mantenir el ritme, sobretot fora de Barcelona. La presidenta d’ARC, Raquel Bassas, acusa la doble velocitat al fet que ningú es fa càrrec del circuit emergent, “una inversió que suposa un risc i que arriba més a altres espais, més virtuals que presencials”.
El mapa de sales funcionava de manera orgànica abans de la pandèmia. Els artistes debutaven al circuit i després de foguejar-se es presentaven a grans esdeveniments, festivals, fires o mercats. Ara el concepte s’ha difuminat i poca gent sap llegir cap on van les dinàmiques del talent emergent. A la capital catalana, l’alça ha estat important (+15% d’espectadors i +5% de públic) però menor que a la resta de Catalunya, per bé que els primers llocs es concentren en cinc sales capdavanteres: la tripleta de l’Apolo, Jamboree, Luz de Gas, Razzmatazz i Paral·lel 62.
A la resta del país, els equipaments que han sobreviscut han tingut un augment del 21% d’assistents i del 34% de concerts –encara lluny de les dades del 2019–, marcat sobretot per la revifalla de la sala Zero a Tarragona i l’Oncle Jack a l’Hospitalet de Llobregat. La pandèmia també va afectar l’Stroika de Manresa, que ha canviat de mans i s’ha convertit en La Clandestina, mentre altres s’han reinventat com JazzSí a Barcelona, que va tancar el maig del 2023 per reformes.
També hi ha espais històrics com La Paloma que han tornat a l’escena. Al cap de setze anys, ha reobert la mítica sala de ball, la més antiga d’Europa, i ofereix sessions amb una orquestra en viu. L’Ajuntament de Barcelona la va fer tancar el 2006 a causa de les queixes veïnals pel soroll. Una llosa que encara pesa en molts casos, com al reobert i mític Heliogàbal del barri de Gràcia.
AUDITORIS I CICLES
Pel que fa a auditoris i teatres, després que l’any 2022 es va doblar, el creixement del públic dels equipaments catalans ha seguit a l’alça el 2023 (+30%) i ha permès que, per primera vegada, se superin els nivells anteriors a la pandèmia. Igualment ha crescut la xifra de concerts (+6%), tot i que no tant com l’any anterior.Si l’any anterior el volum d’espectadors a la desena d’auditoris i teatres va assolir una recuperació insòlita, tot i que no va compensar la davallada del 2020 –es venia de dades molt baixes del 2021–, el 2023 l’augment del 30% no ha estat tan espectacular però ha servit perquè, per primera vegada, se superi en un 17% el nivell del 2019, gràcies als dos milions d’assistents i més dos mil concerts.
El principal factor ha suposat la gestió del Palau Sant Jordi, que el 2023 ha incrementat un 72% el públic i un 52% la xifra de bolos celebrats. També han crescut espectadors i concerts a la resta de grans equipaments barcelonins, tot i que de manera més moderada, ja que els augments han estat del 34% i el 8%, respectivament, respecte al 108% i el 48% del 2022. En canvi, fora de Barcelona el nivell d’espectadors s’ha mantingut pràcticament igual (-0,3%), lluny del +77% del 2022, mentre que la quantitat de concerts no ha experimentat transformacions i ha augmentat un mínim 1%, a diferència del +109% del 2022.
Pel que fa als cicles públics i privats han continuat creixent en espectadors durant el 2023, tot i que els concerts s’han estabilitzat, lluny dels bons resultats de l’any anterior. Si el 2022 va ser un esclat després de la pandèmia, caldrà analitzar si entrem en una fase de consolidació o de desacceleració.
Després que l'any 2022 el volum de públic i de concerts als circuits catalans va experimentar una gran expansió, passats els dos anys de restriccions per a la música en directe, el 2023 ha presentat un panorama que apunta a una certa estabilització, pràcticament a fregar el nivell del 2019. El total dels espectadors dels circuits recollits per L’Anuari de la Música ha estat de 241.200, un 10% més que els 219.836 del 2022.
I si en l’edició de l’any passat es destacava que la inversió pública apuntalava els cicles, el 2023 s’ha observat que els creixements percentuals més grans són els de tres circuits d’iniciativa majoritària privada: Òpera Catalunya, Curtcircuit i Girando por Salas.
Al mateix temps, la xifra de concerts –que ha passat de 1.011 a 1.017– s’ha mantingut gairebé al mateix nivell (+1%), mentre que la mitjana d’assistència ha passat de 217 a 237 espectadors, fet que aporta esperança en l’àmbit de les sales, que ha estat un dels més afectats pel sotrac de la pandèmia, la inflació i el relleu generacional.
.gif)
