La xifra d'assistents als concerts i festivals s'ha continuat recuperant a bon ritme des de la pandèmia al llarg del 2023. El 44,7% dels catalans havia anat a concerts els darrers 12 mesos, segons dades de l'Enquesta de Participació Cultural elaborada per la Generalitat de Catalunya, un percentatge semblant als registres percentuals del 2019 (45,7%), però que suposa l’1,7% més en xifres absolutes, de 2,9 a 3 milions d’espectadors. És una tendència que ja s'havia fet evident el 2022 (43%) i que s'espera que continuï en ascens. De mitjana, els catalans assisteixen a gairebé quatre concerts l'any (3,8), dada que també ha augmentat respecte al 2022 (3,4) i que s'acosta a la mitjana del 2019 (4,5).
 

Evolució de l'assistència a concerts Foto: L'Anuari de la Música 2024

El 2023 anar a més d'una cita musical ha estat el més habitual, la majoria ho ha fet a dos o tres concerts (37%), seguit dels que ha anat a un (31%) i, com a tendència a l’alça, els que han acudit a més de sis bolos (14%). Pel que fa a franges d’edat, els joves de 20 i 24 anys són els més seduïts per la música en directe (60%), seguits per la franja de 25 a 34 anys (57%) i la de 14 a 19 anys (48%), tot i que en els tres casos ha disminuït lleugerament l’assistència. Per contra, en la franja d’entre 35 i 54 anys hi ha hagut un interès creixent en el consum musical (49% enfront del 46% del 2022), possiblement perquè té més recursos econòmics i ha perdut la por als esdeveniments multitudinaris.
 

De fet, ha passat el mateix i encara amb un major ascens entre les persones més grans de 55 anys, que continuen sent el col·lectiu menys assidu, però amb una dinàmica positiva, del 29% del 2022 al 33% del 2023. El biaix de gènere s'ha reduït dos punts respecte el 2022, de manera que les dones (47%) han anat més a concerts i festivals que els homes (43%), però menys a macrofestivals (48% en relació al 52%).

Si analitzem els motius per què els catalans no han assistit a esdeveniments de música en viu, s'ha tornat a fixar en primera posició la manca d'interès en el temps lliure (33%), amb la mateixa xifra que el 2022, un percentatge que ha augmentat deu punts respecte als anys anteriors a la pandèmia. En segon lloc, hi ha la manca de temps (28%) i, per primera vegada en molts anys, el preu ha caigut a la tercera posició. A un 25% d'enquestats encara li sembla massa alt, contra el 45% que ho considerava un problema el 2019. Com cada any i per franges d'edat, són els joves d’entre 14 i 19 anys els que ho han considerat un perjudici més gran (34%).
 
Així mateix, les responsabilitats familiars (15%) han estat un escull per assistir a concerts i festivals, tot i que la xifra s’ha reduït lleugerament –el 2022 era del 19%–, i el 12% pensa que hi ha una manca d'oferta de proximitat. Els problemes de mobilitat i salut (9%) i no tenir amb qui anar-hi (5%) són altres motius que han manifestat els enquestats, xifres que es mantenen constants o que van lleugerament a la baixa.

EL RESSORGIMENT DELS FESTIVALS

Cruïlla 2023 Foto: Xavi Torrent

Una de les grans sorpreses de l’enquesta del 2023 és l’enorme interès que ha tornat a despertar l'assistència a macrofestivals. Del 45% de catalans que ha anat a concerts, el 39% ha assistit a almenys un festival al llarg de l’any, una xifra que augmenta lleugerament i que demostra que l’interès pel format persisteix més enllà de la pandèmia. Tot i això, respecte al 2019, els festivals han perdut un 4% de públic en benefici clarament dels macrofestivals, que els darrers quatre anys han vist incrementada la xifra d'espectadors en un 47%, de 455.000 a 670.000.

Les dades demostren que s’ha iniciat un nou cicle en el consum musical amb els macrofestivals. El 2023 més de la meitat del públic festivaler (55%) ha triat un macrofestival com el Primavera Sound, el Sónar, el Canet Rock, el Vida o el Cruïlla, girant com un mitjó la tendència de la darrera dècada. Aquest percentatge extraordinari no s’explica només per l’efecte rebot després de la covid, com havíem suposat el 2022 (16% davant el 7% del 2019). Hi ha qui s’havia passat anys pregonant la fi dels macrofestivals, però sembla que els ha arribat un moment dolç.

El ressorgiment s’entén perquè son rendibles, s’organitzen a l’engròs avalats en el lideratge pels fons d’inversió, i s’avenen amb la turistificació del país i el canvi d’hàbits culturals dels més joves, aficionats a buscar una experiència de diversos dies en un espai controlat.
   

L’ESCOLTA TRENCA LA BARRERA DEL SO

Una altra xifra de rècord i sense precedents en la darrera dècada ha estat l’escolta de música entre la població catalana que s’ha registrat el 2023. El 86% dels enquestats ha reconegut haver escoltat música el dia abans. Només cal recordar que el 2022, just després de la pandèmia, hi va haver una saturació dels melòmans, que van abaixar el volum fins al 81%, una xifra que quedava fins i tot per sota de la del 2019 (83%) i que només feia pessigolles a l’escolta terapèutica del 2021 (85%) en plena pandèmia. El darrer any s’ha trencat la barrera sonora, i les xifres no tan sols són comparables als anys anteriors al 2015 (71%), quan es va registrar la xifra més baixa d’oients musicals a Catalunya.

L’ascens ha estat especialment pronunciat entre homes (88%) i joves d’entre 20 i 24 anys (97%), que també han representat els que hi dediquen més hores. De fet, el 2023 el temps d’escolta també ha estat força inaudit, ja que la majoria d’oients s’ha mogut entre una i dues hores d’escolta al dia (36%), una xifra que durant el confinament per la covid havia assolit el 38% i modificava uns costums que semblaven inamovibles. Abans de la pandèmia, i així ho ratificaven les xifres el 2022, la tendència majoritària era escoltar música menys d’una hora al dia.

 

Una de les causes que hi ha afavorit és la major facilitat d’accés universal a la música. Des de fa uns anys s’ha consolidat en primer lloc l’escolta a través de les plataformes de streaming com Spotify amb un 62%, repartit entre un 26% a través de subscripció, que ha caigut 5 punts en favor del 36% de manera gratuïta. La ràdio musical segueix sent un format popular (51%), tot i que perd un llençol a cada bugada, YouTube (45%).

Els suports digitals han augmentat clarament els últims anys, mentre les descàrregues han disminuït substancialment (10%) i els clàssics, com el CD (14%) i el vinil (6%) es mantenen o, fins i tot, es redueixen. D’altra banda, YouTube ha recuperat l’hegemonia per sobre de l’streaming per subscripció, que ha perdut pistonada. La preferència pel digital es reflecteix en els nous hàbits per escoltar música, als quals la indústria musical no és aliena.

Un any més, el que no han canviat són els motius pels quals la gent no escolta música. Els principals són la falta d’interès o la preferència per fer altres coses (39%), tot i que disminueix set punts, juntament amb la manca de temps (36%), que igualment percep una tendència a la baixa.

En tercer lloc s’ha fixat –i amb cert augment– el gran paraigua dels altres motius (18%), una opció inconcreta en què valdria la pena que l’Enquesta aprofundís en un futur, perquè creix sense aturador des de la pandèmia i supera de fa anys els dos dígits. Les responsabilitats familiars també pesen força (9%), així com els problemes d’audició, que han tornat a enfilar-se des del 2,6% del 2022 fins al significatiu 4% del 2023, així com la curiosa resposta del 3,5% de gent que afirma que la música actual no és de qualitat. 

 

UN 52% ACOMPANYATS DE LES FAMÍLIES

Els concerts s’han convertit en un espai de trobada i unió per a les famílies catalanes. Més de la meitat (52%) dels assistents a concerts ho fan acompanyats de familiars com la parella, fills o altres parents. A més, un 12% combinen l’assistència amb familiars i amics, sumant així gairebé dos terços (64%) dels espectadors que comparteixen l’experiència musical amb l’entorn més íntim. Només un 3% d’espectadors assisteix als concerts en solitari, mentre que un 33% ho fa amb els amics. Les dades reflecteixen com els concerts han esdevingut un punt de connexió per a les famílies, que aprofiten l’ocasió per gaudir juntes de la música en directe.
 
Si ens fixem en el territori, la Catalunya central s’ha alçat amb el lideratge d’assistència a la música en directe (el 50% ha anat a concerts), passant per davant de les comarques gironines (48%), mentre que han caigut a la cua les Terres de l’Ebre (42%). En canvi, si ens fixem en els festivals, les comarques gironines han pujat al primer lloc del podi (50%), per davant de la Catalunya central (43%), i s’ha quedat en darrera posició l’Alt Pirineu i l’Aran (17%). La gran tendència del 2023 han estat els macrofestivals, que en aquest cas han mobilitzat sobretot la població festivalera de les Terres de Ponent (68%), el Penedès (63%) i l’Àrea Metropolitana (60%), i també han quedat a la cua els espectadors pirinencs (24%).
 

ESCOLTA DIÀRIA D'UN 86%

L’escolta de música entre la població catalana ha augmentat gairebé cinc punts el 2023 respecte a l’any anterior, del 81,4% al 85,9%, assolint la xifra més alta de la darrera dècada des del 2015, quan l’Enquesta de Participació Cultural de Catalunya, elaborada anualment per la Generalitat de Catalunya va establir els actuals paràmetres de càlcul de les tendències de consum cultural.
 
En aquest sentit, l’estudi indica que s’han superat les xifres d’escolta musical que es van registrar durant els anys del confinament per la covid. Si el 2020 hi havia 5,5 milions de catalans majors de 14 anys que escoltaven música de manera habitual (83,5%), el 2022 la xifra va caure fins a 5,46 milions (81,4%) i la gran remuntada s’ha produït el 2023 amb un volum de població melòmana que assoleix la xifra històrica del 85,9%, que representa 5,8 milions de catalans.

En relació amb el temps que cada persona dedica cada dia a l’escolta de música només baixa la gent que ho fa una hora (del 44,1% al 34,5%), mentre que tota la resta declara que ha augmentat les hores musicals, especialment la gent que s’hi passa d’una a dues hores (del 31,7% al 36,1%). Els homes continuen sent els més melòmans –han passat del 82% al 88%–, mentre que les dones també han dedicat més temps a la música, però en menor mesura –del 81% al 84%–.

Respecte a altres activitats culturals i d’oci, cal destacar que la meitat de la gent que entra a internet durant el temps lliure s’ha dedicat a escoltat o descarregar música amb l’ordinador (50%). D’altra banda, entre els aficionats als jocs d’ordinador, un 5% ha elegit aplicacions de música, mentre que entre els cinèfils hi ha un 16% que prefereixen el cinema musical. Pel que a la situació laboral, els més melòmans han estat els estudiants (96%) i els treballadors (92%). I quant al nivell d’estudis, encapçalen la llista els oients postuniversitaris (95%) i els universitaris (91%), seguits dels que tenen formació secundària (87%).

Finalment, pel que fa als territoris amb més habitants que escolten música diàriament, el Penedès s’ha mantingut en primera posició (87%), guanyant tres punts respecte al 2022 (84%), seguits de l’Àrea Metropolitana (87%) i les Terres de Ponent (85%), que han intercanviat les posicions. Per contra, l’escolta de música ha davallat d’una manera força considerable a l’Alt Pirineu i l’Aran (del 81% al 68%), que el 2023 tanca el rànquing com la regió catalana amb menys escolta de música.
 

LA MÚSICA EN CATALÀ S'ESCOLTA MÉS, PERÒ NO ES PROGRAMA EN DIRECTE

La llengua dominant als concerts del públic català ha continuat sent el castellà els darrers dos anys, després que l’any 2021 va ser un punt d’inflexió excepcional per al català (55%), que va superar per primera vegada el castellà perquè la pandèmia va permetre potenciar els artistes autòctons. No obstant això, el 2022 va caure al 43,7% i el 2023 encara ha reculat més fins al 42,1%. El castellà ha recuperat la presència majoritària, tot i que el darrer any també ha baixat lleugerament, del 51,6% al 48,7%. L’anglès, que havia patit un fort impacte pel tancament i la cancel·lació de bolos de bandes estrangeres, s’ha anat recuperant fins arribar al 30,6% dels concerts el 2023, respecte al 28% del 2022. El francès i l’alemany han guanyat públic, tot i tenir una presència molt baixa, amb un 1,6% i un 1% respectivament. I, per últim, la música instrumental ha mantingut la posició del 9,2% al 8,9%.
 
Tot i que el català és la tercera llengua en el consum de música enregistrada, per darrere del castellà i l’anglès, els dos darrers anys ha guanyat audiència, sobretot a través de les plataformes de streaming. La música en català ha passat del 40,9% d’oients del 2021, al 41,8% del 2022 i ha arribat a un 45,2% el 2023, xifra propera al 46% del 2019. Mentre el castellà ha mantingut el lideratge amb el 71,9%, tot i que baixa com a llengua preferent respecte al 2022 (74,6%), seguit de l’anglès que s’ha mantingut amb el 70,1%. Tot i que el català ha recuperat posicions, encara és molt lluny del castellà i l’anglès en l’escolta musical. El francès ha assolit el 7%, mentre que l’alemany es manté a l’alça amb l’1,7%. La música instrumental, que va tenir un pic el 2022 amb un 14,2%, ha baixat el 2023 fins al 8,3%. La categoria d’altres idiomes ha guanyat pes i ha arribat al 9,4%.
 

CAU EL POP-ROCK I PUJA LA CLÀSSICA

El pop-rock ha revalidat clarament el lideratge amb un 66% d’assistència a concerts i escoltes musicals, però ha perdut 5 i 7 punts respectivament respecte del 2022, quan en directe va augmentar al 71% i en format enregistrat fins al 73%. L’únic estil que el 2023 ha guanyat aficionats ha estat la música clàssica, simfònica i contemporània –seguida sobretot per un públic adult– que s’ha enfilat 2,5 punts passant del 23,8% al 26,3% en l’escolta i del 23,8% al 26,3% en els directes.

La música melòdica i de cantautor també ha perdut popularitat, i ha caigut del 36,4% del 2022 al 32,7% del 2023 en escoltes, i del 36,3% al 30,4% en assistència a concerts. El públic jove es decanta sobretot per la música urbana (hip-hop, electrònica, trap), però el 2023 ha patit una important davallada i no ha crescut al ritme que es podia preveure, baixant del 33,6% el 2022 al 30,9% el 2023 en escoltes, i del 29,4% el 2022 al 24,7% el 2023 en els directes.
 


El jazz, blues i country no han aconseguit atraure noves audiències i igualment han patit un descens significatiu, del 28,2% el 2022 al 21,4% el 2023 en les sessions en viu, i del 31% al 26,8% en les escoltes, bàsicament per streaming i a la ràdio. El folk, el flamenc i la música tradicional també han perdut adeptes, tot i que de manera menys contundent, del 20,2% el 2022 al 19,7% el 2023 en assistència a concerts, i del 23% al 22,3% en les escoltes.

Amb un resultat variable hi ha la salsa i la música llatina, que ha tingut una baixada lleugera del 14,5% el 2022 al 13,8% el 2023 en l’assistència a bolos, menys habituals en les programacions, i en canvi evoluciona de nou a l’alça, del 25,8% al 26,2% en les escoltes dels oients. Així mateix, altres estils com les bandes sonores i la música infantil i per a públic familiar han passat del 12,1% del 2022 al 10,4% del 2023 en assistència a concerts, mentre que en l’escolta ha guanyat oients del 12,1% al 13,1%.