L'Anuari de la Música, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), analitza des de fa dues dècades l’estat de la qüestió del sector musical als Països Catalans. L'edició d'enguany, que s'ha presentat avui en roda de premsa a la seu d'SGAE a Barcelona, recull els desafiaments d'una nova escena emergent, d'una llengua i cultura que necessita eines per garantir el seu futur o d'una intel·ligència artificial que pot capgirar el món.

 

1. 25 ANYS D'INCOMPLIMENT DE LA LLEI DEL 25%

• La música catalana ha deixat d’ingressar 200 milions d’euros per l’incompliment de la quota del 25%

• Tot i la major producció mainstream en català dels darrers sis anys, la presència de cançons en català només ha pujat del 5,8% al 7,6% a les emissores musicals

• Les pròrrogues generalitzades concedides pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya durant 20 anys s’hauran de revisar abans del 21 de desembre

La no aplicació de la quota de música en català del 25% a les ràdios, establerta ara fa 25 anys per la Llei de Política Lingüística del 1998, ha provocat que els autors, intèrprets i discogràfiques que editen en català hagin deixat de percebre més de 200 milions d’euros en concepte de drets de comunicació pública.

Tot i que en els darrers sis anys la major producció de música mainstream en català ha permès augmentar del 5,8% al 7,6% la presència mitjana de cançons en català a les emissores musicals, les pròrrogues generalitzades concedides pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) han menystingut l’esperit d’una iniciativa popular. La legislació –impulsada per Lluís Marrasé de l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana (ACIC) i presentada pel PSC– va ser aprovada per majoria absoluta parlamentària i té el suport de tot el sector musical català, i finalment podria fer-se d’obligat compliment aquesta tardor.
 

2. L’AUGE D'ARTISTES EMERGENTS CANVIA EL PARADIGMA DE LA MÚSICA EN VIU

• La programació d’artistes emergents als principals festivals catalans ha augmentat 5 punts en els darrers quatre anys del 28% al 33%​

• El 34% dels cartells dels grans festivals d’estiu dels Països Catalans del 2024 han incorporat músics novells amb un o dos discos publicats

• El 75% de les 20 cançons en català més reproduïdes del 2023 s’ha concentrat en quatre artistes emergents: The Tyets, Figa Flawas, Julieta i Mushka

Després de la pandèmia ha irromput una generació d’artistes joves de pop urbà –les bandes de rock han deixat de ser mainstream–, que s’han donat a conèixer a través de les xarxes socials i les plataformes de streaming, i d’aquí han saltat a festivals. Un de cada tres noms dels cartells són emergents, però només són la punta de l’iceberg. La desaparició dels circuits per foguejar-se a les sales de concerts i la manca d’un acompanyament amb les empreses del sector han obligat a repensar noves eines de suport a l’escena.

L’evolució de la música emergent –artistes amb dos o menys treballs publicats– als festivals catalans ha tingut una evolució positiva els darrers anys, segons l’anàlisi que ha elaborat l’Anuari de la Música. Tot i que la dada del 2019, abans de la pandèmia, va ser la més elevada (38%), des del 2020 (28%) es va registrar un cert estancament amb el 29% del 2021 i el 27% del 2022, que s’ha trencat el 2023 amb un 33% d’artistes emergents. A més, la dada sembla haver-se consolidat el 2024, quan es calcula que el 34% dels noms programats a grans festivals de primavera, estiu i tardor són artistes novells.

La singular fusió entre reggaeton i sardana ha assolit xifres espectaculars, que han ajudat a consolidar una escena urbana en català adreçada al públic adolescent, de la qual formen part artistes com els vallencs Figa Flawas, la maresmenca Mushka o la barcelonina Julieta. En el rànquing de les 20 cançons en català publicades el 2023 i més escoltades a través de la plataforma Spotify, el 45% el signen The Tyets, i en el 75% dels casos hi apareix algun dels quatre artistes citats.

   

3. LA INDÚSTRIA DEL DIRECTE ACONSEGUEIX UNA FACTURACIÓ RÈCORD

• La facturació global de la indústria catalana del directe del 2023 ha assolit la xifra rècord de 200 milions d’euros, un 7% més que l’exercici anterior

• El sector ha superat amb escreix els danys de la pandèmia amb un gran augment d’espectadors (+23%) i menys en concerts (+3%)

• Els grans festivals dels Països Catalans han mantingut el públic (-2%) repartit entre grans esdeveniments de pop-rock i festes majors

• La presència de dones als festivals s’ha equiparat al 45% del 2022 i s’han programat més artistes catalans (33%) i en català (18%) 

• Les sales augmenten públic (+16%) i ofereixen un increment en la programació de concerts (+8%)

• Auditoris i teatres recuperen públic (+30%) i concerts (+6%), mentre que els circuits també creixen però no amb la mateixa dimensió

La indústria catalana del directe ha signat una altra xifra rècord de facturació a 200 milions d’euros amb un creixement sostingut del 7% respecte al 2022. A més, s’ha consolidat l’augment extraordinari de públic de l’any anterior i el 2023 han augmentat els concerts (+3%) i sobretot els espectadors (+23%). L’estabilitat del sector s’ha vist reforçada postpandèmia, han arrelat les empreses 360º i han guanyat protagonisme les programacions públiques amb un nou model festiu davant l’activitat dels festivals d’iniciativa privada.

La xifra d’assistents als grans esdeveniments de pop-rock als Països Catalans ha registrat la mateixa xifra del 2023, amb un lleuger descens del 2%. La cinquantena de principals festivals han congregat 2,8 milions d’espectadors, amb una caiguda del 7%, que s’ha vist compensada pel creixement de públic a festes majors amb un 15%.

La presència femenina als principals festivals catalans ha assolit el 45%, igual que el 2022 quan la paritat va ser la més alta de la història, tot i que la dada desglossada ha registrat una caiguda dels grups liderats per dones en favor dels mixtos. Pel que fa a la llengua, després de la reculada del darrer any, s’han recuperat en part els cartells catalans (33%) i en català (18%), amb xifres lleugerament semblants al 2019.

SALES DE CONCERTS
Les sales han assolit una clara recuperació respecte al 2022 tant de públic (+16%), com de concerts (+8%), tot i que respecte a la pandèmia s’ha guanyat un important flux de públic però no s’ha recuperat el volum de programació. L’Associació de Sales de Concerts de Catalunya alerta que s’ha creat un ecosistema a dues velocitats, amb els equipaments de Barcelona –respecte a la resta de Catalunya– que treballen amb gires internacionals i grans esdeveniments, i també amb les sales que acullen artistes emergents o alternatius.

AUDITORIS I TEATRES
Després que l’any 2022 es va doblar, el creixement del públic dels equipaments catalans ha seguit a l’alça el 2023 (+30%) i ha permès que, per primera vegada, se superin els nivells anteriors a la pandèmia. Igualment ha crescut la xifra de concerts (+6%), tot i que no tant com l’any anterior.

CIRCUITS
Els cicles públics i privats han continuat creixent en espectadors durant el 2023, tot i que els concerts s’han estabilitzat, lluny dels bons resultats de l’any anterior. Si el 2022 va ser un esclat després de la pandèmia, caldrà analitzar si entrem en una fase de consolidació o de desacceleració.

El director de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya, Edgar Garcia; la presidenta d’ARC, Raquel Bassas; el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau; i el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, presentant l'Anuari de la Música 2024| Foto: Juan Miguel Morales

 

4. EL CONSUM CULTURAL A CATALUNYA ES PROJECTA A L'ALÇA

• Un 45% de catalans ha anat a concerts el 2023, gairebé al mateix nivell del 2019, 39% dels quals ha anat a festivals i sobretot macrofestivals

• L'escolta de música ha assolit la xifra més alta de la darrera dècada amb un 86% de catalans que escolten música de manera habitual 

• Les músiques urbanes s’han consolidat com el tercer estil més escoltat darrere del pop-rock i la cançó d’autor i melòdica 

• L’escolta de música en català ha crescut més de tres punts i per contra l’assistència a concerts en català ha reculat en una magnitud similar

Els espectadors catalans han tornat a omplir concerts i festivals l’any 2023 amb un 45% d’assistència, una xifra que s’equipara als bons registres precovid del 2018 i 2019. La tendència més clara és el gran ascens del format macrofestival, que en quatre anys ha sabut adaptar-se als nous hàbits dels més joves i ha atret un 48% més de públic. Ha augmentat de manera notable la gent que ha anat a més de 10 concerts o a més de 3 festivals. L’escolta de música també ha aconseguit la xifra rècord de la darrera dècada amb un 86% d’oients, sobretot a través de plataformes de streaming i la ràdio.

El pop-rock ha revalidat clarament el lideratge amb un 66% d’assistència a concerts i escoltes musicals, però ha perdut 5 i 7 punts respectivament respecte del 2022, quan en directe va augmentar al 71% i en format enregistrat fins al 73%. L’únic estil que el 2023 ha guanyat aficionats ha estat la música clàssica, simfònica i contemporània –seguida sobretot per un públic adult– que s’ha enfilat 2,5 punts passant del 23,8% al 26,3% en l’escolta i del 23,8% al 26,3% en els directes. La música melòdica i de cantautor també ha perdut popularitat, i ha caigut del 36,4% del 2022 al 32,7% del 2023 en escoltes, i del 36,3% al 30,4% en assistència a concerts. El públic jove es decanta sobretot per la música urbana (hip-hop, electrònica, trap), però el 2023 ha patit una important davallada i no ha crescut al ritme que es podia preveure, baixant del 33,6% el 2022 al 30,9% el 2023 en escoltes, i del 29,4% el 2022 al 24,7% el 2023 en els directes.

Tot i que el català és la tercera llengua en el consum de música enregistrada, per darrere del castellà i l’anglès, els dos darrers anys ha guanyat audiència, sobretot a través de les plataformes de streaming. La música en català ha passat del 40,9% d’oients del 2021, al 41,8% del 2022 i ha arribat a un 45,2% el 2023, xifra propera al 46% del 2019.

La llengua dominant als concerts del públic català ha continuat sent el castellà els darrers dos anys, després que l’any 2021 va ser un punt d’inflexió excepcional per al català (55%). No obstant això, el 2022 va caure al 43,7% i el 2023 encara ha reculat més fins al 42,1%.

5. EL SECTOR DISCOGRÀFIC CONSOLIDA EL CREIXEMENT

 

• Els segells catalans han mantingut la línia de creixement dels darrers anys (+5%) gràcies al repunt del format físic i la prevalença del mercat digital 

• La producció de discos de música en català ha caigut un 11%, però es manté per damunt del miler de títols publicats de la darrera dècada 

• Els discos del 2023 més escoltats a Spotify d’artistes dels Països Catalans han estat Morad ('Reinsertado'), Aitana ('Alpha') i Rels B ('Afrolova’23') 

• Els discos del 2023 més escoltats en llengua catalana a Spotify han estat de The Tyets, Figa Flawas, Mushka, Julieta i 31FAM

• Les cançons del 2023 més escoltades en català a Spotify han estat “Coti x coti” i “Olívia” de The Tyets i “La platja” d’Stay Homas + The Tyets

Els segells catalans han mantingut el volum de creixement dels darrers anys, amb un increment del 5% en la facturació per vendes, en la línia de la tendència estatal on es detecta certa recuperació del format físic.

El 2023 ha estat l’any de “Coti x coti”, que ha superat els 23 milions de reproduccions a Spotify, ha liderat els rànquings de YouTube i de ràdios musicals, i ha consagrat Èpic solete de The Tyets com el disc en català més escoltat.

L’escena urbana es consolida en el mainstream amb Figa Flawas, Mushka i Julieta; mentre que Morad, Aitana i Rels B són els artistes dels Països Catalans amb més reproduccions del darrer disc.



 

6. UN BON ANY D'INVERSIÓ PÚBLICA

• La inversió pública en música als Països Catalans el 2023 ha estat de 48 milions d’euros amb una crescuda del 22% 

• Després de la retallada de l’any 2022, la inversió de la Generalitat de Catalunya s’ha reactivat el 2023 amb un notable increment del 18%

La conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha incrementat l’any 2023 la majoria de partides destinades al sector musical. L’augment pressupostari ha representat un 18%, tot i que han desaparegut els ajuts per la covid. Els principals equipaments catalans també han crescut un 25%. A les Illes Balears (+18%) i al País Valencià (+5%), els increments pressupostaris en matèria musical també s’han reforçat de manera notable, just abans dels canvis polítics, mentre que a Andorra (+56%) ha apostat clarament per la música.