Amb Oques Grasses tot té un punt delirant. És la gràcia d’un grup que reuneix refinament i escatologia. Al sisè disc dels osonencs, Fruit del deliri (Halley Records, 2024), hi ha col·laboracions estel·lars de l’escena emergent dels darrers anys com Julieta, Figa Flawas i Al·lèrgiques al Polen. Quatre mesos després de la seva sortida, el disc ja acumula més de 33 milions de reproduccions a Spotify, i des de principi de mes també n'hi ha disponible una edició en vinil transparent.



Críptics, carismàtics i juganers, no és fàcil descriure les creacions del grup de Josep Montero. El locutor i guionista Albert Bermúdez ha fet un Cançó x Cançó elaborant una curiosa i surrealista analogia entre les fruites i les seves noves composicions, sobretot tenint en compte que la portada és el cul d’un préssec.
 

 
1. “Com està el pati”: MADUIXA
"Una de les fruites més fresques i fàcils d’empassar. El primer senzill, i probablement una de les primeres fruites que tastem a consciència. Aquella fruita que a l’escola us feien plantar per demostrar-vos que aquells puntets eren llavors. Una cançó juganera, en algun punt infantil, de sucar amb la xocolata i acabar bruts de dalt a baix. Perquè com més bruts acabeu, més bé us ho haureu passat. Gamberra, vacil·lant, amb un punt de mala llet. També ens hi trobem els jocs que tant agraden al grup, de repetir paraules i de tant en tant repetir-les dites d’una manera diferent. Alhora, té aquell punt provocador, de denúncia del sistema, i és que ens hem d’imaginar com hauria estat una cançó de Pink Floyd si haguessin estat de bon humor."


 
2. “Bambi”: COCO
"Ultradura, alguns diran que coses així fan mal al cap i que és massa diferent de la música mainstream, mentre que a altres els passarà desapercebuda. És una fruita atrevida que té una part dura, però molt de suc i alhora una gelatina que ho fa passar tot fantàsticament. Ah, i se’n fa un licor que flipes. És d’aquelles de posar-la a tot drap al cotxe, posar-vos ulleres de sol i creure-us algú que no sou, de transportar-vos a l’eufòria i projectar-vos a veure on voleu arribar. El que abans era un rif de guitarra, ara és electrònica i postproducció. I no passa res. Abraceu la nova música, que el que fan Oques en aquesta pista és una passada. A més, diuen que l’aigua de coco és l’únic aliment del qual una persona podria viure sense ingerir absolutament res més, una autèntica meravella."


 
3. “Gossejar”: SÍNDRIA
"La fruita de l’estiu, la cançó de l’estiu. Estil i personalitat. Permet empatxar-nos-en a la platja, per buidar-la sencera i omplir-la de vodka, per ballar-la tota la nit sense atipar-nos-en perquè passa fins i tot sense gana. Fresca, sucosa, que perfectament podria ser importada, però sabem que és d’aquí i venen ganes de perdre-hi els llavis i tacar-se de la manera més salvatge perquè és com més en gaudim. Els anglesos no entendrien mai que ens agradi tant, perquè ens n’empassaríem fins i tot les llavors encara que ens facin remenar el cul. Si sou al·lèrgiques al pol·len, no patiu, que no us farà esternudar. Amb referències diverses a la cultura popular, és una cançó feta per rebentar-ho fortíssim cada nit d’estiu. Com es nota que a Oques Grasses els agraden els ritmes d’estiu, que aquest estil els té enamorats i els encanta reproduir-lo i jugar-hi." [Amb Al·lèrgiques al Pol·len]


 
4. “Com el dia i la nit”: RAÏM
"Com el blanc i el negre. Com el dia i la nit. Un duet tan dolç i corprenedor que us el voldreu empassar sencer. Aquella cançó que evoca una copa de vi d’aquelles que us beveu amb nostàlgia, pensant que plorareu, i potser plorareu, però perfectament us pot acabar encoratjant a fer-ne tres més i sortir de festa traient tot el que porteu dins. Una fruita alhora amb un punt que fa confondre amor, desamor i sensualitat. Una cançó que tant pot ser dolça i evocar-vos nous propòsits quan us l’hagueu menjat dotze cops, com tenir unes llavors que molts no són capaços d’empassar-se perquè els remouen. Com gairebé tota la discografia d’Oques Grasses, com la digeriu depèn de vosaltres." [Amb Julieta]


 
5. “Córrer pels camps”: PRÉSSEC
"El més representatiu d’Oques Grasses és el cor-cul. Sempre fidels als seus orígens, per molt que a la resta del disc es noti una evolució, mantenen aquella frescor que us farà menjar-la fins al pinyol, però alhora amb aquell estil que és capaç d’endolcir-ho tot. De les que a cada mossegada us fan tancar els ulls i us envaeixen dels records d’infància. Alguns en tocaran la pell i ja se’ls inflarà el cap o els ploraran els ulls. És una cançó que si l’escolteu tristos, us pot trinxar. Però si esteu preparats, us arrencarà mil somriures i les llàgrimes seran dolces."


 
6. “Jubilar-me”: POMA
"Probablement, una cançó gamberra per escoltar mentre no foteu ni brot i esteu estirats a l’ombra d’un arbre mentre en queixaleu una i n’escopiu les llavors. O potser per posar-vos els auriculars mentre sou a mitja jornada laboral desitjant fotre el camp, però mentrestant esteu menjant una poma perquè us va fer mandra fer el tàper i no teniu calés per permetre-us anar de menú. Coses de la vida. És una crida a la procrastinació. D’aquelles cançons per somiar despert al ritme desenfadat d’un temàs, el “John Brown” del nou disc. Mossegueu-la i rosegueu-la, que espetega i diuen que és molt bona per a la salut. 
PD: Hauria triat la figa, perquè directament hi fan referència i citen les Verdunch, però m’he informat i no és tècnicament una fruita."


 
7. “Molta tralla”: MARACUJÀ
"La fruita de la passió, la de viure el present, la de viure la vida. Saltar, despreocupar-se pel que pugui passar, posar-ne al mojito i que sigui èpic. Una fruita que sorprèn quan la veieu en directe, perquè normalment ve disfressada de despit: en alcohol, en pastís o en iogurt. Potser em direu: “Albert, t’enganyaria si et digués que és l’amor de la meva vida, aquesta cançó em sembla un pèl irresponsable”. Evidentment, està parlant només d’una fase, no cal ser absolutament fanàtics del maracujà. A mi també m’enfarfegaria portar aquesta vida constantment, però la veritat és que per a molts és una fruita necessària."


 
8. “Pingpong”: PLÀTAN
"Senzilla, però increïble. Potser us costa de digerir, i es farà duríssima. El 99 per cent de les vegades us farà un nus a l’estómac, però és una fruita per a tothom a qui li costi veure-ho negre a la vida. Flipareu amb la de vegades que us tocarà la fibra. Quan us l’heu acabat, us sap greu perquè se us ha fet curt. És una cançó que no podreu parar d’escoltar. De les que us arrenquen un ‘buf’ cada vegada que intenteu digerir-les. De les que en un concert toquen a contrallum. Penseu que és una peça senzilla, no té secret, no té pinyol. Bàsicament, és per a tots aquells que, potser, l’hauran de pelar."


 
9. “Cap amunt”: LLIMONA 
"Aspra, contundent, amb molt de cos i versàtil. Molts en faran una queixalada, diran “es pot saber què és això?” i no en voldran tornar a saber res. Però altres en faran suc, la tallaran a rodanxes i les posaran al gintònic per sortir de festa. Altres en faran suc i el penjaran a l’Instagram, amb el peu de foto “la vida és fruit del deliri” i l’etiqueta #capamunt. Molts l’acabaran ratllant per la quantitat de propietats i frases contundents que té. Fins i tot alguns en faran un pastís i la convertiran en el seu nou estil de vida. No oblideu que, de vegades, la fruita que sembla més intranscendent acaba apareixent a tot arreu. I a alguns no els agradarà en si mateixa, però hem de ser conscients que Oques Grasses ha tret el seu “We Will Rock You” particular, que això en un concert tindrà una energia espectacular que mourà tots els cubates amb força i energia, de banda a banda."


 
10. “Toca”: CIRERA
"Breu, àgil i sandunguera. Te’n podries empassar cinquanta d’iguals i no adonar-te’n, és gairebé una llaminadura. Una d’aquelles cançons en què us perdeu i quan el cervell us torna a aterrar ja us l’heu acabat i n’agafeu una altra, i així constantment. Ve de gust agafar el pinyol i jugar, perquè al final és una fruita feta per jugar-hi, per passar-s’ho bé, per gaudir-ne somrient, per sentir-la efímera i deixar que passi sense ni adonar-vos que l’esteu degustant. Una altra mostra clara que els encanten els ritmes llatins. En aquest cas juraria que s’han emmirallat en l’estil d’un rei de l’estiu: Chimbala. Per a alguns, està feta per gaudir. Per a d’altres, fins i tot, per seduir. Us encantarà, per figaflors que sigueu." [Amb Figa Flawas]


 
11. “Sort de tu”: TARONJA
"Probablement el millor suc que han espremut mai. Segons com estigueu, la notareu dolça, amarga o aigualida, però us l’empassareu sempre i seguireu pensant que és una absoluta meravella. La majoria de cops us la beureu, però us recomano que de tant en tant la mastegueu, de mica en mica, amb els grills, és a dir, atureu-vos a escoltar-la i pareu molta atenció a tot el que diu. Totes les vegades que l’he escoltada, l’he plorada amb un somriure. Totes. I això és el que em demostra que em sento mentalment curadíssim, sobretot perquè la taronja que m’acompanya és la millor que podria tenir."


 
12. “Coda”: MANDARINA
"No deixa de ser la versió curta de la taronja. Serà l’encarregada de recordar-nos que és una cançó que cal parar de mastegar de tant en tant. I després de tota aquesta macedònia serà la que farà que, en un concert, la vulgueu compartir abraçats a una amistat o a algú especial, perquè l’alegria compartida és doble alegria."