Rodricc és un dels projectes musicals del cantant i productor barceloní Adrián Rodríguez Correa. El 2019, va començar a autoeditar-se senzills que parlaven de la seva vida i del que estava passant al seu voltant. Des d’aleshores, el barceloní ha publicat un EP i dos àlbums, el darrer Cyber sensible (Music Bus, 2024), en col·laboració amb el seu alter alter ego musical, Blue Lacey. Avui, estrenem en primícia el primer EP en català de Rodricc, Paraules en veu baixa (Music Bus, 2024), i parlem amb ell per saber-ne els detalls.



Avui estrenem en primícia el teu primer EP en català. Què t'ha fet decantar per fer ara aquest disc? 
Rodricc va néixer des de la idea de poder expressar els meus sentiments i que arribessin a més persones. El 2021 vaig publicar la meva primera cançó en català, “Què serà de nosaltres?”, i va tenir molt bona rebuda, a més que vaig gaudir moltíssim fent-la. Així que volia posar aquesta part de mi també en aquest nou projecte, i vaig reeditar el tema per poder posar-lo a l’EP amb noves cançons que havia anat creant. 



Per què tries aquest nom, ‘Paraules en veu baixa’, com a títol del disc?
Crec que representa molt bé la meva essència: la suavitat, inclús sensualitat, de la música que faig, i en general d'aquest EP. És quasi com una brisa d'aire fresc que s’ajunta amb les meves paraules xiuxiuejades. En el disc volia representar i explicar les meves pròpies experiències personals. El que sento i visc, però també els meus somnis i el que m’agradaria viure.



En el disc, trobem “Nens”, i també la seva versió “sped up” [accelerada]. Què volies aconseguir amb aquesta versió que no té l'original?
No sé per què, però té alguna cosa que la fa especial. Té un so que sona més jove, perquè la veu recorda a quan encara érem petits. De fet, primer vaig fer directament la versió en “sped up”, que havia de ser la cançó original, però després vaig pensar que estaria bé també tenir una versió amb la meva pròpia veu.



A "Si per mi fos" jugues a passar llista d'allò que no t'agrada de l'altra persona per acabar acceptant, amb cert humor, que igualment l'estimes. Està basada en fets reals?
Sí, està basada en fets reals. No diré en qui, però la persona ho sap... Crec que totes les històries d’amor de la meva vida han sigut i són especials per mi. Mai he sigut d’odiar algú que en algun moment em va estimar.



Els dos últims temes, “No puc més” i “La gravetat em fa volar (demo)”, tenen certa forma de poema, amb repeticions i versos més curts. Per què?
Amb “No puc més” volia expressar un mantra, una melodia i uns versos repetitius que em fessin recordar i que se’m quedés gravat allò de què parlo. Va anar més enllà de la música i es va convertir en una teràpia per a mi. En el cas de “La gravetat em fa volar (demo)”, la vaig crear en una època en què llegia moltíssima poesia i textos en català, i crec que aquesta forma d’escriptura se'm feia més fàcil. Però, tot i que encara m'agrada, ara la veig més encotillada, com que li falta joc. És per això que tinc només la demo i mai la vaig arribar a acabar. Tot i això, crec que tal com està brilla per si mateixa.



Amb aquest EP, experimentes més amb l’indie, sense deixar de costat el pop urbà que et caracteritzava. Tenies ganes de provar estils diferents i de jugar amb música més orgànica?
Totalment. Crec que amb el pop urbà, tot i que m’ho passo molt bé i em sona genial, es pot arribar a perdre la meva part més sensible. En canvi, amb “Nens”, aquest so més indie em va sortir d’una manera natural. Va ser molt orgànic i bonic, i em vaig trobar amb un sentiment quasi de tornar a descobrir la música per primera vegada.



A banda de Rodricc, tens el projecte paral·lel de Blue Lacey. Com sorgeix?
Blue Lacey és el meu alter ego. Al final, faig molta música bona, però que a vegades sento que no em representa al 100%, o no encaixa amb el “mood” de Rodricc, però que, així i tot, és una part de mi. Com a Blue Lacey faig música amb un estil més alternatiu, experimental i urbà i, en canvi, com a Rodricc, trec la part més sentida, real i bonica de mi mateix. 

Moltes vegades hi ha col·laboracions entre els dos alter ego, com passa al teu anterior disc ‘Cyber sensible’. Per què no ajuntar-ho tot en un únic projecte?
He sigut consumidor de molts músics americans i d’arreu del món que tenen un, dos, tres o inclús molts més projectes musicals al mateix moment. Però també m'agrada ajuntar-los, perquè sento que genera cert misteri i unanimitat entre un perfil i un altre. Puc ser dues persones alhora, i això m’agrada molt.