En la nota de premsa diu que vas créixer envoltat de música, natura i calma. Com va ser la teva infantesa?
Vaig néixer a un lloc envoltat per muntanyes i per camps com Folgueroles, a Osona. Vulguis o no, créixer en un entorn en què estàs constantment en contacte amb la natura ha marcat molt la visió que tinc del món i de com jo voldria viure. Per altra banda, jo també he crescut en una casa molt musical; el meu pare és músic i, des de petit, sempre he begut de molts estils musicals i referents diversos. De forma inconscient m'he anat encaminant cap a la música, encara que quan era petit no ho sabés.
El teu pare, Joan Godayol 'Gudi', va formar de grups osonencs com Carda Fàstic i Germà Aire, i també va estar anys involucrat en la programació de la Jazz Cava de Vic. Com t'ha influït musicalment?
Ell sempre em va oferir la possibilitat de relacionar-me amb la música de la manera en què jo cregués que ho havia de fer. Mai va voler posar-me pressió ni fer de la música una obligació. Tot i això, recordo que li vaig dir que volia tocar el violí, i em va proposar que primer provés el piano i si no hagués estat per ell, segurament hauria tocat un altre instrument. Junts escoltàvem molta música al cotxe, sobre Chet Baker, de qui recordo cantar alguns solos seus amb la trompeta. Quan ja vaig ser una mica més gran, vaig descobrir grups que m'han marcat moltíssim com Radiohead o Rufus Wainwright.Vas aprendre a tocar el piano com a autodidacte a casa amb el teu pare o en una escola de música?
No, vaig començar a l'escola de música quan tenia set o vuit anys. Des de llavors, he anat seguint la formació clàssica durant un temps. Després vaig començar a estudiar al conservatori i actualment estic estudiant tercer del grau superior de piano jazz al Liceu.
En un escrit on expliques el que significa per a tu aquest disc, dius que t’agradaria que qualsevol persona que escolti el disc pugui sentir-hi el seu reflex. Creus que tothom pot veure fragments de la seva vida en les teves cançons?
Em feia molt respecte com la gent sentiria aquestes cançons, perquè al final són el meu reflex i la meva manera de veure i entendre les coses. Però crec que la base de la música és apel·lar a l'emoció humana. I partint d'aquest punt, vull generar imatges mentals perquè la gent pugui reflexionar sobre com va el món i què podria ser diferent. Per això, crec que tothom pot trobar en el disc una frase musical que els faci recordar alguna cosa. I si el disc aconsegueix generar això, jo ja estic més que content.
Com ha estat treballar la producció amb Jordi Casadesús (La iaia) i Núria Graham? Els coneixies prèviament?
Amb en Jordi ens coneixíem de la Jazz Cava i amb la Núria també havíem coincidit a l'Escola de Música de Vic, tot i que ella és més gran. He seguit molt la carrera de tots dos i, a més, han tingut una gran influència en l'escena musical a Osona. A Vic tots els músics ens sentim molt units i connectats, i està molt bé que es pugui mantenir aquesta tradició musical perquè permet que en surtin coses molt interessants. Vaig pensar amb ells dos per a produir el disc perquè creia que em podrien ajudar molt i podrien entendre la meva sensibilitat. M'han ajudat d'una manera inimaginable a trobar el meu so i el meu camí.
El disc té alguna relació conceptual amb l’espectacle en directe que vas fer fa un parell d’anys ‘El so de l’oceà', o és completament independent?
Aquest espectacle va sorgir amb un professor que vaig tenir, en Jordi Arqués, que em va proposar fer un espectacle a partir d'un text inclòs en l'obra de Novecento, d'Alessandro Baricco, que narrava la història d'un pianista a l'oceà. Tot i que fa dos anys que la vam estrenar, encara la duc a dins perquè és una història que ha marcat molt la meva manera de relacionar-me amb el piano. I tot i que no hi ha una relació molt directa, sí que hi ha un pòsit que ha anat quedant en algunes de les cançons del disc, sobretot les que parlen del mar.
L'espectacle també tenia una vessant força teatral. T'interessa especialment aquest àmbit?
He fet uns quants anys de formació teatral i crec que com a músic és molt important estar sempre connectat amb la resta de disciplines artístiques. Pintant soc terrible, però en la resta de disciplines hi intento estar sempre en contacte. Per exemple, estic posat en un parell d'espectacles de poesia i música, perquè sempre m'ha interessat la part poètica i lírica. A vegades costa una mica identificar-te i encasellar-te en un àmbit i tenir clar que vols fer. Fins i tot, hi va haver una època en què vaig arribar a fer proves a l'Institut del Teatre però al final me'n vaig desdir. El meu objectiu ara és la música, però no em tanco a res.
El format del directe del disc també serà teatralitzat?
La idea és que sigui en un format molt íntim. Les cançons estan escrites totes a piano sol, a casa meva en la intimitat. El simple fet de treure-les a la llum ja és una cosa que em remou per dintre. El que bàsicament busco en tot plegat és buscar la sensibilitat. Quins concerts de presentació tens a la vista?
Per ara, tinc dos concerts confirmats. El primer a la Jazz Cava de Vic el 17 de novembre a les 19 h, i el 12 de desembre també seré a l'Heliogàbal de Barcelona. Segurament també vindran alguns concerts més endavant, tot i que encara estan confirmats.
.jpg)
.gif)
