Avui es publica Artés (Toff Records), el disc de debut d’Üll. Es tracta del nou grup de Jordi Llurba, cantant i líder d’Anita Miltoff. Es tracta d’un projecte marcat per la col·laboració i l'experimentació amb un ventall estilístic totalment obert. Enderrock.cat estrena el clip de la cançó que dona nom al disc.


Estrenem el clip d’“Artés”. Què ens en dius?
El clip és un videoart entre el violista, Toni Melé, i jo, que som els qui vam gravar la cançó. Ha estat produït per Bobber Marco. És una cançó que en principi estava pensada per a la banda, però la vam buidar totalment i s'ha convertit en un tema absolutament acústic i molt tranquil, tant al disc com en directe. Nosaltres som de Gràcia, però Artés és un lloc on hem anat a tocar moltes vegades. Tenim un vincle molt especial amb aquesta gent.

La nova banda es diu Üll. Això de posar les 3 primeres lletres del teu cognom en ordre invers, és per simbolitzar que és un projecte personal teu?
Ets la primera persona que m'ho diu! Era un secret absolut, només ho havia comentat a la gent del meu entorn. I sí, he posat Üll perquè és un nom que mola, perquè són les lletres del meu cognom i perquè els meus pares són d’Ulldemolins, al Priorat. Les cançons les he fetes jo, però el projecte és compartit amb el bateria Eduard Antonín ‘Dudi’. I al disc hi ha intervingut moltíssima gent més. És un projecte absolutament comunitari.



Com heu fet el disc?
Jo he fet les veus i la guitarra, el Dudi, la bateria, i tota la resta, col·legues, gent que estimem, gent molt pròxima. Fins a quasi 40 persones, entre el vídeo, la música, la fotografia… Menys la masterització que l'hem subrogat, tota la resta l’hem fet nosaltres.

És un disc molt divers, que té cançons acústiques i contundència en altres…
Sí, hi ha algun tema punk. Als músics, els he passat la cançó i ells han fet les guitarres, o els violins, o el que fos, tal com han volgut. I no els he dit res, ni he retocat res. Quan m'ho han passat, potser he tallat alguna cosa, però és tant com ells ho han volgut fer. Això és molt xulo.


Com definiries el projecte?
Doncs un projecte absolutament obert, perquè el pròxim material que gravem ho farem igual, o molt semblant. Potser serà una mica més homogeni o més com projecte de banda, però col·laborant amb molta gent perquè és molt divertit i és molt ric. L’emoció d'enviar els temes, que ells facin el que vulguin i te’ls retornin… És com una carta als Reis. T’arriben i són com regals sorpresa, perquè no saps què hi han fet. Per exemple, el Pantanito, que ja formava part d’Anita Miltoff ha fet la meitat de guitarres del disc.

Entre els regals de Reis, sempre n’hi ha algun que no t’agrada i que després no fas servir…
Sí, però en aquest cas no ha passat. Els conec i sé quin estil mola més a cadascú, sé què envio a qui i què em pot oferir. És com fer una mica de trampa.


Anita Miltoff, que no sé si oficialment està dissolta, en què es diferencia d'això?
No, Anita Miltoff no s'ha acabat; està dormint. De fet, amb Üll en fem cançons perquè estan molt vives. Als directes toquem les cançons del disc i 5 o 6 d’Anita Miltoff. Érem una banda que ho fèiem tot junts, vivíem junts, tocàvem junts, i aquest és un projecte més obert. A més, hem introduït més el punk, que a Anita Miltoff no era tan present. Nosaltres també venim d’un grup punk que es deia Sé7ge. A Üll hem ajuntat des de la cançó d’autor fins al punk. Vindria a ser com un Sandinista (CBS, 1980) de The Clash, però a nivell de barri. Tot el que m'influeix o m'emociona ho aboco, sense cap límit. Ara mateix, per a nosaltres el punk és fer el que ens vingui de gust sense cap tipus de prejudici.