Dins de l'escena de la música d'arrel festiva, el grup banyolí Germà Negre ocupa ja un lloc destacat gràcies al seu folk eclèctic i ballable. Després de l'EP pandèmic Kumbaià (Halley Records, 2020) i celebrar deu anys de carrera el 2022 amb una nova versió de la cançó popular "Filomena", el grup banyolí presenta un nou disc amb una frase feta de tota la vida: Puja aquí dalt i balla (Segell Microscopi, 2024), que inclou col·laboracions amb Quico El Célio, El Mut i el Noi de Ferreries; Pixtorines i Alba Careta. En parlem amb el baixista de la formació, Aleix Pagès Romaní.



'Puja aquí dalt i balla' és un títol amb ironia i doble sentit. Són dos dels principals eixos del disc? 
Un volum molt gran de frases fetes tenen doble sentit. Fins ara, sempre hem utilitzat les frases fetes per anomenar els nostres discos. La ironia, com també el doble sentit, formen part de la cultura popular del nostre país. I com a grup que divulguem la cultura popular sempre ens agrada fer aquests jocs semàntics. 
 
La voluntat del disc ha estat jugar amb molts estils, però mantenint la identitat sonora dels instruments de Germà Negre? 
No hem estat mai un grup que s'encaselli amb un gènere concret. Precisament, ens considerem molt eclèctics, ja que podem interpretar una cançó amb blues, ska o una jota, però mantenint la sonoritat folk del paisatge sonor català, que el determinen la tenora i l'acordió. En aquest disc hem afegit alguns sons nous, com els sintetitzadors. 
 
El disc compta amb arranjaments de músics diversos com Marcel Casellas i Vic Moliner. Què us han aportat?
Al llarg dels diferents treballs discogràfics que hem elaborat hem utilitzat diverses maneres de treballar. Enguany hem optat per l'autoproducció amb l'ajut, en forma d'arranjaments, en alguns temes, com "Muntanyes del Canigó", "Fica-li noia" i "Les males herbes". En aquestes tres peces ens hem nodrit dels coneixements de referents en la producció com són en Marcel Casellas i en Vic Moliner. Sempre som partidaris que la suma de talent només pot contribuir a un millor resultat, sempre que la decisió final recaigui sobre nosaltres.
 
Com va sorgir la idea d'unir a "La cançó de les mudances" la cançó tradicional irlandesa "Tell Me Ma" amb versos de Josep Maria de Segarra?
"Tell Me Ma" és una peça que tenim present des de fa temps. I, en aquest disc, hem vist l'oportunitat d'adaptar-la al nostre estil. La principal mancança era la lletra. Però arran de buscar molt, vam trobar els versos de Josep Maria de Segarra, un personatge sovint poc reconegut per la gran feina que va fer. I a partir d'aquí es van ajuntar els astres fins al punt que s'ha convertit en el senzill principal del disc.
 
Un altre tema especial és “El baile del Japó”, que combina versos de J.M. Buscangrunes (Pompeu Gener), Santiago Rusiñol, i troballes de Jaume Arnella. Per què us feia més sentit ajuntar-ho tot i no incloure-les de forma separada en cançons diferents? 
Bàsicament, es tracta d'una qüestió estètica i compositiva. Per separat no tenien un pes prou gros per guanyar-se un lloc a la llista de peces pel disc. Igual que "La cançó de les mudances", la tornada d'"El baile del Japó" era un autèntic himne, però faltaven elements per convertir-la en un hit. La suma d'aquests tres elements, juntament amb la creació d'una melodia caribenya ha donat pas al còctel perfecte. A nosaltres ens fa vibrar: sonoritat caribenya, cultura popular i una tornada enganxosa. 
 
A "Les males herbes" també hi afegiu, al final, el tema principal de la saga d''Indiana Jones'. Era una conya interna dels assajos que us va agradar tant que la vau incloure al final? 
Aquesta cançó havia de parlar d'un personatge a qui, amb ironia, en dèiem Indiana Jones. El típic que sempre ho fa tot bé i sap de tot. Però a última instància vam canviar la temàtica de la cançó. Així i tot, ens motivava molt afegir la melodia d'Indiana Jones a alguna cançó del disc. Segurament és una qüestió generacional, però per a nosaltres és un dels personatges més importants de Hollywood. 
 
És el vostre disc primer disc amb Segell Microscopi, tot i que ja fa un parell d'anys que treballeu plegats. Què ha aportat el suport de Microscopi al projecte?
Treballar amb el Segell Microscopi ha estat un canvi important per a nosaltres, especialment pel valor que dona al nostre projecte. Microscopi coneix molt bé el nostre circuit, i això fa que la comunicació i comprensió de les nostres prioritats sigui molt més fàcil. Sens dubte, una discogràfica que encaixa a la perfecció amb el nostre tarannà.