El duet manresà de pop d’autor Jo Jet i Maria Ribot, amb Marina Lluch a la bateria i la guitarra, torna als orígens al cinquè àlbum, Ribera (Segell Microscopi, 2024). El disc reprèn la guitarra com a protagonista, fent referència als avis i passant per sentiments com el dol, el dolor o l’alegria en un seguit d’històries que conflueixen al voltant d’un riu.



'Ribera' és el títol del disc i la cançó d’obertura. A què es refereix?
Jordi Jet: Ribera parla dels avis i el títol indica que van néixer al voltant del riu Guadalquivir. Ens hem imaginat una imatge en la qual apareixen les veus dels avantpassats que van fluint per la llera i creen un continent ple de fragments de vides inconnexes o relacionades. Ribera és el lloc des d’on ens mirem els nostres orígens.

I què aporta aquesta mirada?
Maria Ribot: Sempre hem dit que no sabíem fer discos en què parléssim de nosaltres. En aquest ja som a mig camí, perquè expliquem la nostra història a través d’altres vides que són properes.
J.J: És un disc que ens ha vingut a trobar. Pot sonar espiritista, però és com si haguéssim obert un canal i totes aquestes cançons haguessin passat a través nostre.

Quin ha estat l’origen?
J.J: La gènesi ha estat molt clara, l’hem fet a partir de la mort dels avis. Això ha impregnat el motor de creació, tot el que remou el dol quan es mor un familiar, perquè es repassen històries que et fan pensar en el teu entorn. Els avis han estat el pinyol del disc.

'Ribera' és un disc cíclic?
J.J: Ribera és una síntesi del que passarà, com si trobessis un àlbum de fotografies al Mercat dels Encants on tot està barrejat i no saps qui és qui, però és tot allà. “Cendres” i “Sol de Sant Serni” tenen una relació d’obertura i tancament amb cendres i flames que dialoguen.


L’àlbum té una sonoritat molt pròpia entre melodies i veus que sonen com una de sola, com a “Sol de Sant Serni”.
Marina Lluch: La cançó va sorgir a Sant Llorenç i és una història molt sentida. Ens vam basar en la sonoritat de les nostres veus i com volíem que sonessin.
J. J: La vam produir amb el Sr. Chen i a partir d’aquesta cançó vam trobar la fórmula que ens va funcionar per a tots els temes de l’àlbum. Hem tornat a les afinacions estàndard de les guitarres i hem buscat una sonoritat més pausada. Volíem fer cançons que poguessin sonar al voltant d’una foguera. Les veus tenen molta presència i també hi ha un baix que fa de terra, amb sons aguts com si fossin estrelles. A més, amb els efectes de l’autotune i la compressió hi hem donat una mirada més contemporània i no tan folk.

El clip d’“Hi va haver un dia de sol” respon a aquesta simbologia, perquè esteu literalment al voltant d’una foguera.
M.R: Vam posar la teoria a la pràctica! [Riu]
J.J: El clip d’“Hi va haver un dia de sol” ens ha servit per construir l’imaginari del disc, igual que l’altre avançament, “Aigua de maig”. I ara, amb el conjunt del disc, es veurà el que volem explicar.

“Aigua de maig” està cantada a l’uníson. Per què?
J.J: Ribera recull els aprenentatges dels deu anys de trajectòria i, de fet, ja vam començar fent moltes veus. Ara hem après que de vegades la manera senzilla és la més contundent i directa.


Al llarg dels anys heu passat per diferents estils. Ara amb la guitarra com a protagonista voleu retre homenatge als inicis?
M.R: Sí, és un moment vital, com un cicle que torna a casa.
J.J: Tornem a fer el camí però amb la motxilla plena.

També heu tingut una evolució sonora amb la incorporació de Marina Lluch ara a la guitarra, Maria Ribot a la veu i també a la guitarra i Jo Jet a la guitarra i també al baix.
J.J: El baix ha vingut per quedar-se! El directe tindrà els ingredients bàsics que hi ha al disc, que són veus, guitarres i baix. Musicalment, ens sentim còmodes i sentim que és el nostre llenguatge.

El disc transporta l’oient a una bombolla. Aquesta era la idea?
J.J: La idea era generar un univers sonor. Per tant, hi ha una voluntat d’immersió perquè sigui un lloc on l’oient entri i s’hi quedi.
M.L: En directe també volem generar el mateix, que la gent entri i que cadascú ho visqui com ho sent, sempre amb un so embolcallador.

Quina és la cançó més especial per a vosaltres?
M.R: “Hi va haver un dia de sol”, perquè l’estàvem gravant i quan un començava a cantar l’altre es posava a plorar. I “Sol de Sant Serni”.
M.L: A mi “Ribera” m’emociona perquè s’uneixen totes les veus i parla dels que no hi són, dels que hi seran i dels que ara som aquí. I en directe m’agrada molt “Fil vermell”.
J.J: Coincideixo amb “Ribera”, perquè té un paradigma mèdium on passen moltes coses. I en directe connecto amb “Cendres”, perquè és una cançó punyent.


Heu rodat i editat en CD 'Ribera' per a la gira de presentació, però no l’heu penjat a les plataformes fins aquest mes. Per què?
M.R: Volíem ser genuïnes i fidels al que necessitem. El valor més gran del projecte és la gent que fa una dècada que ens estima i segueix, de manera que fent-ho així sentim que els honrem.
J.J: Ens agrada la convicció i tranquil·litat de saber que podem confiar en el nostre repertori, és igual si toquem unes o altres cançons.
M.L: Valorem l’acte de confiança que ens fa el públic amb la seva presència i la dedicació per poder seguir endavant.