L'Arannà ha agraït el XVII Premi Miquel Martí i Pol i ha emfatitzat que no s'esperaven rebre el guardó i que per a elles ha estat una gran sorpresa. "Ha estat la cançó més complexa de musicar que hem fet, però alhora la que més hem gaudit fent-la", ha explicat Lara Magrinyà mentre l'altra meitat del duet, Anna Sala, ha afegit que "musicar un text literari és com llegir-lo a fons i després compartir-lo".
El segon premi –que s’ha lliurat per primera vegada– ha quedat en mans de la cantautora maonesa Anna Ferrer i el pianista i productor penedesenc Joan Solana ‘Jolly Damper’, que han musicat “Cau de la por”, del poeta i filòleg ciutadellenc Bartomeu Obrador-Cursach. El guardó està dotat amb 1.000 euros i una ampolla d’edició especial del Celler Vall-Llach. La menorquina s'ha mostrat agraïda del guardó rebut, ha recalcat va concebre la musicació de forma col·lectiva i ha celebrat que continuïn existint espais per la sensibilitat poètica i que a més siguin en llengua catalana.
Anna Ferrer i Jolly Damper amb el segon premi del Terra i Cultura 2024 Foto: Juan Miguel Morales
Durant el lliurament dels reconeixements, tant L’Arannà com Anna Ferrer & Jolly Damper han interpretat els temes premiats en format acústic, i ha tancat l’acte la guanyadora de la darrera edició, la cantautora folk felanitxera Mar Grimalt, amb tres cançons: "Recull de versos", musicació de Miquel Bauçà; "La inutilitat", la musicació de Damià Huguet distingida en la passada edició del certamen, i "Espurnes i coralls", que dona nom al primer disc de la cantant (Segell Microscopi, 2023).
Les altres cançons finalistes han estat “O tots o ningú” de Bertolt Brecht, composta i interpretada per Borja Penalba; “Nits de vampir” de Xavier Iniesta, a càrrec d’Eduard Iniesta; i “Fundacions de la ràbia” de Vicent Andrés Estellés, per Pau Alabajos.
El jurat està presidit per Lluís Llach i l’integren l’actriu i rapsoda Sílvia Bel; el poeta, rapsode i promotor Eduard Escoffet; el someller de Can Roca Josep Roca; la gestora cultural i directora de la Fundació Mallorca Literària, Carme Castells; el copropietari del Celler Vall-Llach i enòleg, Albert Costa, i el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau.
Foto final amb els finalistes i el jurat del certamen Terra i Cultura Foto: Juan Miguel Morales
El Premi Miquel Martí i Pol s’atorga cada any al compositor/a de la millor poesia musicada en català. Les adaptacions finalistes i guanyadores s’han elegit a partir dels 90 originals presentats al certamen i entre els poemes musicats publicats en qualsevol format al llarg del darrer any, del 12 de setembre del 2023 a l’11 de setembre del 2024, que han representat un total de 420 cançons. El Certamen Terra i Cultura és una iniciativa de la Fundació Lluís Llach amb el patrocini del Celler Vall-Llach i el suport de l’Ajuntament de Porrera.
Els poetes més musicats en català i editats durant el darrer any han estat Vicent Andrés Estellés (65), Joan Francesc López Casasnovas (22), Joan Salvat-Papasseit i Maria Mercè Marçal (14), Begonya Pozo (12), Francesc Matheu (12), Joan Valls (11) i Abu Al-Russafí, Damià Huguet, Desideri Lombarte i Mercè Rodoreda (10).
L'ARANNÀ: EL DUET GUANYADOR
El duet integrat per les vocalistes i compositores Anna Sala (Pineda de Mar, 1996) i Lara Magrinyà (Vila d’Eivissa, 1991) va musicar “Flor negra” transformant en cançó una prosa poètica de Mercè Rodoreda. “Ens va interessar la visceralitat amb què tractava el tema de la pena, que també ens confirma com a individus, perquè si no sents la pena, no ets ningú. És una lletra escrita des de les entranyes”, asseguren.El tema forma part del debut La salamandra, basat en contes de Mercè Rodoreda. L’Arannà ha treballat a fons l’apartat musical i literari: “El que potser ens caracteritza i ens diferencia és el fet d'haver donat cos de cançó a contes. És a dir, a textos que no estaven concebuts sota les regles de la rima i mètrica, característica implícita en la poesia que fa que combinar-ho amb paràmetres musicals sigui molt orgànic.” La musicació, sempre amb la supervisió de l’escriptor Toni Sala, “ha estat fruit de veritables acrobàcies per tal que alguns contes poguessin ser cantats de dalt a baix. Altres ens han obligat a seleccionar, retallar i reconstruir a parer nostre les imatges que ens semblaven més potents per després revestir-les del nostre món sonor”.
El grup ha combinat adaptacions “explosives, introspectives, ridícules, dramàtiques...”, i en el cas de “Flor negra” explica que havien de buscar alguna cosa misteriosa en la música i generar un ambient d’encanteri.