És impossible explicar la història del pop-rock en valencià sense posar al centre la rellevància musical, social i cultural d'Obrint Pas i el seu cantant Xavi Sarrià. El músic va anunciar el desembre de l'any passat que faria una aturada indefinida a partir de 2025. Per això, ahir el públic barceloní no va dubtar a omplir de gom a gom la sala 1 de Razzmatazz per a reviure per últim cop en un bon temps la banda sonora de tres dècades que ha marcat tantes persones i moviments de l'esquerra independentista arreu dels Països Catalans.

L'enregistrament de la icònica veu de Pep Gimeno 'Botifarra' i el violí d'Ahmed Touzani van donar el tret de sortida a un concert que va iniciar amb "La nit ferida", un dels temes més sonats del darrer disc Causa (Propaganda pel Fet!, 2022). Sense demora, Sarrià va retrocedir 15 anys enrere per a recuperar un dels temes imprescindibles del penúltim treball d'Obrint Pas Benvingut al paradís (Propaganda pel Fet!, 2007): "El gran circ dels invisibles". Des de les primeres notes de la gralla, el públic va encisar-se de valent en recordar un bocí de la banda sonora que va marcar moltes adolescències, joventuts i espais de militància i lluita.
 
El concert va tornar a Causa amb "Presagi" i ho va fer amb una causa molt concreta: la palestina. Amb una bandera palestina en mà, el cantant valencià va aprofitar per a llançar un missatge de solidaritat amb Palestina, contra "l'apartheid i el colonialisme" i que va acabar amb un "No som d'eixe món", tal com deia Raimon a "Diguem no". Les reivindicacions van seguir quan el mateix Sarrià i la corista i guitarrista Victòria Sanchís van dedicar unes paraules de record per a tota la gent afectada a la Ribera i l'Horta de València pels aiguats del 29 d'octubre. A més, Sanchís es va mostrar contundent a l'hora de culpar com a responsables del desastre al canvi climàtic i al "govern criminal" que governa el País Valencià, que va desencadenar en el públic el crit uníson de "Mazón dimissió".
 
Després d'entonar "Renaixem" i "A ple pulmó", va arribar la primera col·laboració de la nit a "Balansiya". Amb un raig de llum que només permetia veure'n la silueta, Noèlia Llorens 'Titana' i La Maria van entonar a capella un fragment del tema, al qual després se'ls va sumar Xiomara Abello, Sarrià i la resta de la banda.

Tot seguit, les cançons d'Obrint Pas van tornar a portar la veu cantant amb tres temes del darrer disc del grup, Coratge (PpF!, 2011): l'homenatge als maquis i als combatents antifranquistes de "I si demà no tornara", i l'arxiconeguda "La vida sense tu", corejadíssima per tot el públic però a la qual se li va trobar a faltar una secció de vents metall en directe. La tercera cançó va ser "Al país de l'olivera", que va deixar un dels moments més emocionants de la nit. Amb la flamant col·laboració de tota una colla de dolçainers i de la veu de Xiomara Abello, Sarrià va engrandir una de les tonades més èpiques i grandiloqüents del seu cançoner.
  Les col·laboracions no cessaven i just després va ser el torn de Ginestà per a reeditar la versió d'estudi "Un foc que creix", que va anticipar la recta final del concert amb diversos dels himnes més emblemàtics d'Obrint Pas. Primer, va cantar "No tingues por". Escrita quan tenia 16 anys i dedicada a Guillem Agulló (militant d'esquerres assassinat el 1993 per un grup de neonazis), Sarrià la va entonar de forma emocionant tot sol amb la seva guitarra perquè tot el públic s'unís a ell per a cantar-la. En canvi, "Viure" la va interpretar fidel a l'original per a mantenir-ne l'energia, així com va fer amb "Causa" i "Música, ràbia i amor", aquesta darrera cantada enmig de tot el públic per a relatar com va començar a escriure música amb 14 anys "a causa dels problemes que patia a casa".
 
Els bisos van deixar tres temes més. Primer va sonar "No s'apaguen les estreles", escrita per al film La mort de Guillem (Carlos Marqués-Marcet, 2020) i que es va complementar amb uns preciosos visuals en què s'anaven construint diferents constel·lacions d'esteles. La va seguir l'esperadíssima "La flama", en què davant l'absència de la secció de vents metall, el públic es va fer seves les melodies originals dels vents. Finalment, va tancar amb la sempre emotiva "Si tanque els ulls", culminada amb un llarg i sonor aplaudiment per a Sarrià -visiblement emocionat- i tota la banda.

A falta del darrer concert el 28 de desembre al Festivern, Xavi Sarrià es va acomiadar ahir del Principat amb un gran concert que va saber combinar molt bé el seu repertori en solitari i amb Obrint Pas. Tot i que el foc de Xavi Sarrià ara deixi de créixer, la flama no s'apaga i continua ben viva després d'evidenciar ahir a la nit com diverses generacions s'han fet seu un cançoner de tres dècades que ja forma part de la memòria popular de lluita i resistència antifeixista i independentista.