El grup de rock de la Ribera Alta L'Home Brut va néixer fa onze anys amb la voluntat d'imprimir un so més brut i directe al pop-rock de tall més indie. El 2018, van ser un dels finalistes del concurs Sona9 i l'any següent van publicar el segon treball de la seva trajectòria: Llums del nord (Primavera d'Hivern, 2019). Aquest 2025, el començaran amb un nou treball, Monument al desastre (Primavera d'Hivern, 2025), que veurà la llum el 31 de gener i del qual n'estrenem un dels temes: "A contracor", amb la col·laboració d'Esther i May Ibáñez (Badlands).


Com vau fer "A contracor" amb Esther i May Ibáñez?
És la cançó més especial i diferent del disc, perquè no té res a veure amb les guitarres i el so rocker de la resta de cançons. En un principi no havia d'entrar a l'àlbum, però a última hora la vam incloure i es podria dir que és un poc un experiment. Comença amb un banjo i a partir d'allà va caminant i s'hi afegeixen els vents metall, com trompetes i una trompa. Hi col·laboren a les veus tant Esther com de May Ibáñez, del grup de country-folk Badlands). Gravar amb elles va ser una bombolla de felicitat increïble. 

De què tracta la lletra?
Ha quedat una cançó molt folk que parla sobre el que està passant a tantes ciutats com ara València, que s'estan venent al turisme i deixa de banda els seus ciutadans. Per fer el videolyric, vam usar vídeos de la manifestació que va hi va haver a València en defensa de l'habitatge.



Amb el permís de l'EP de 2022 'Sabates de mudar', han passat sis anys des del darrer llarga durada 'Llums del nord'. Teníeu ganes de poder treure ja un nou disc llarg?
Sí, teníem moltes ganes perquè ara la tendència és traure més cançons soltes i fer treballs més curts, mentre que nosaltres sempre hem sigut més romàntics dels llarga durada. Ens ha fet molta il·lusió poder treure un tercer disc de més de 30 minuts i a més poder-ho fer en vinil. Només per això ja estem molt contents.

Aquest nou disc ha suposat una sonoritat més rockera i contundent. Ha estat deliberat aquest canvi?
Llums del nord era un disc una mica més electrònic, i amb un so bastant més cuidat, però menys obert i expansiu. En aquesta ocasió, hem volgut fer un disc amb instruments orgànics i molt de rock'n'roll. Hem gravat moltíssimes pistes de guitarres gràcies a la feina del productor Blai Antoni Vañó.

En el text de promoció del disc, hi diu que el disc s'acosta a tendències actuals. En quin sentit?
Sí, sobretot perquè a Madrid hi ha una escena comandada per grups com Carolina Durante o La Paloma que han tornat a posar el rock més orgànic a primera línia, que és el que sempre hem desitjat. Tot i açò, tenim clar que no arribarem a ser cap d'aquests dos grups que he dit perquè sempre hi ha gent que posa barreres a l'idioma.


Com va sorgir el títol de 'Monument al desastre'?
És una frase que apareix en una de les cançons que ja vam fer el 2021, "Baladre". Fa un poc referència a la nostra generació i a les dificultats que tenim per a viure independentment dels pares o com ens diuen que som la generació de cristall, però si trenquem aquest sostre després ens tocarà pagar la fiança. Amb el títol vam tenir una mica de mala sort, ja que el vam anunciar a la tardor i poc després va passar la Dana, i vam tenir una mica de por sobre si molestaria a la gent. 

Això lliga amb un dels temes del disc: “Fins ací va aplegar la riuà”. Té a veure amb la riuada de la Dana de l'any passat o amb la que va arrassar el vostre poble natal Beneixida l'any 1982?
Sí, té més a veure amb el segon. Som de Beneixida, de la Vall Farta i com dius originalment tenia a veure amb la riuada del 1982 que hi va haver a la vall i que va obligar a refer tot el poble de nou en un altre emplaçament. De fet, als pobles de la vall, encara hi ha la marca de fins on va arribar la riuà. Que haja coincidit amb la riuà de la Dana ha estat més casualitat que altra cosa.


M'ha semblat curiós l'associació que feu a “El sol és un concepte emocional”, en què vinculeu el sol al benestar emocional.
Ací ho tenim molt interioritzat el fet que faça sol, bon oratge i anar a la platja. Però el nostre poble a l'estiu es torna un desert en què no pots viure per culpa del sol. Les temperatures són altíssimes durant dia i nit i si no tens piscina o vas a banyar-te al riu, es fa realment difícil viure. En resum, parla un poc de deixar de romantitzar l'estiu com a la millor estació de l'any, encara que al final diga que "el sol no et molesta si et tinc al costat" per a deixar clar que el context i les persones que t'envolten són el més important. 

"Prohibido jugar a balón (pos nos drogamos)" lliga amb la temàtica futbolística de les fotos promocionals del disc. Us agrada molt el futbol?
Quan vam contactar amb la fotògrafa Maria Caparrós, ens va plantejar la idea, ja que ella és molt futbolera. En realitat, no som molt futbolers, però ens va parèixer bé, quedava guai i tenia relació amb la cançó. Sobre la cançó, no té tant a veure amb el futbol en si sinó amb el sentiment que hi ha a tantes places de moltes ciutats, en què posen senyals que està prohibit jugar a pilota. I darrerament, han aparegut molts grafitis al costat d'aquests senyals en què diu "pos nos drogamos". És un poc la idea que quan prohibixes segons què, al final acaba passant una cosa pitjor.


Com portareu el disc al directe?
El directe serà totalment orgànic i, tot i que actualment al grup tan sols som baix i veu, guitarra i bateria, la idea és poder ajudar-nos d'altres músics com el Martín Aguirre, que ens fa de guitarrista de suport. En resum, serà un directe contundent, de guitarra navajera, que en diem nosaltres.