Novembre Elèctric celebra una dècada amb nous fixatges i el disc Tarongers: Deu anys en un dia (Primavera d’Hivern, 2024), que ha de sortir pròximament, i que presenta en acústic aquest divendres a la New Fizz. L'àlbum és una oda a trencar prejudicis amb cançons que s’allunyen del pop i altres amb patrons rítmics basats en el reggaeton. En parlem amb el cantant i compositor Yeray Calvo.



'Tarongers: 10 anys en un dia' és un disc desproveït d’un fil conductor, d’ànim juganer i experimental. Què volíeu aconseguir?
Hem prioritzat l’experiència de gravar i passar-nos-ho bé jugant amb nous elements. Fins ara havíem treballat registres intensos i emotius, i ara ens abellia ballar a l’escenari, llançar missatges positius, des de la naturalitat, a més de fer humor, llevant transcendència i solemnitat a les lletres.

L’objectiu era allunyar-se, en certa manera, de l’etiqueta de pop-rock?
Volíem gaudir prenent decisions contraintuïtives, que no serien esperables precisament en un grup etiquetat dins l’escena pop-rock. Ens semblava divertit jugar amb els tabús que existeixen per a un grup indie en les construccions socials i culturals que hi ha al respecte. En definitiva, es tractava d’eixir de la zona de confort.

La nòmina de col·laboracions és excelsa.
Volíem gaudir de la gravació amb un grapat de companys. De fet, vam prioritzar l’estona de l’esmorzar! [RIU]. Tot i això, som conscients que compartir cançons amb La Habitación Roja, Artur Martínez (La Fúmiga), Carles Caselles (Smoking Souls) o Pau Alabajos ens permetrà amplificar el nostre treball.