El cantautor de Vidreres Sergi Andrades està a punt de publicar el primer llarga durada, Tralla dolça (La Catenària, 2025), un àlbum on combina la tralla electrònica i la dolçor de la cançó d'autor. Un dia abans que vegi la llum aquest nou disc, n'estrenem una de les peces, "Final del passeig", amb el seu videoclip, i en parlem amb l'artista.


A “Final del passeig” et poses en la pell d’algú que ha viscut una història d’amor de 40 anys i hi pintes escenes boniques i quotidianes d’amor. Quina era la idea que hi volies transmetre? 
La vaig escriure de tirada una matinada. Feia poc que s’havia mort la meva àvia i tenia molta nostàlgia de totes aquelles coses que anem perdent a mesura que ens fem grans. La cançó és un intent d’imaginar-me una relació que dura molts anys i que, encara que passin coses, segueix allà, perenne. I també un petit homenatge a aquelles coses que són per sempre en un moment en què sembla que tot passa tan ràpidament. 

La cançó formarà part del teu primer llarga durada. Com n’ha estat la concepció? 
Ha sigut un procés llarg perquè m’agrada cuidar les coses i donar-me el temps que necessito per crear. El disc està enregistrat a la meva habitació del meu pis de Barcelona, un espai molt petit i on m’ho faig tot jo: des de la gravació fins a la mescla. No tenia pensat fer un disc, però sempre estic component i gravant, i un dia, em vaig a asseure a endreçar tot el que tenia fet i em vaig adonar que tenia un àlbum pràcticament acabat. El vaig anar ensenyant als meus amics i a poc a poc va anar sortint el títol Tralla dolça que és també el nom d’una de les cançons del disc i que crec que defineix molt tot el que hi passa. 


‘Tralla dolça’ defineix l’estil que hi explores, entre electrònica i cançó d’autor amb lletres dolces sobre l’amor? 
Sí. Defineix l’estil. Sempre m’ha interessat aquest contrast entre allò més “pur”, que podria ser una cançó a guitarra i veu, i allò més “artificial” com podrien ser les bases més electròniques que faig servir en algun dels temes. I en aquest disc crec que he perdut una mica els complexos i m’he atrevit a anar una mica més enllà amb aquesta aposta. Un bon exemple és la cançó “Quan tornes”, que és tota electrònica a excepció de la veu de la meva neboda dient “Sergi, quan tornes?” 

També defineix les dues parts del disc, dividides precisament pel preludi “Quan tornes”. Què defineix cada cara?
La primera cara que és la “tralla”, és de tempos més ràpids amb cançons més properes a l’indie electrònic i amb una sonoritat més agressiva. I la segona que és la “dolça”, és més tranquil·la, de tempos més lents, i amb més presència d’instruments acústics, tot i que continua tenint aquest toc electrònic de la primera part.



L’amor —i el desamor— és una part prou central del disc. Quina és la història que has volgut recórrer? 
El disc és un recull d’entrades d’un diari personal. Cada cançó és una petita entrada d’aquest diari i explica un moment o una etapa de la meva vida. No hi ha un fil conductor que lligui tot el disc, però sí que les històries que hi explico que són d’amor, de nostàlgia o de felicitat estan cantades des de l’honestedat d’un moment concret.

Com planteges la posada en escena d’aquestes noves cançons? 
El directe serà a duo amb el Marcos Vazquez, que ha sigut l’encarregat de tota la part visual del disc. Jo estaré tocant guitarres, sintes i cantant i el Marcos tirarà sintes i seqüències. Serà un bolo on passarem per tots els registres i on hi haurà alguna sorpresa. De moment tenim dos concerts de presentació a la vista: a Paral·lel 62 el dia 8 d’abril i a Vidreres, el meu poble, el dia 12 d’abril.