L’octubre de l’any passat es van complir 30 anys de la irrupció d’un dels grups euskalduns (per bé que també cantaven en castellà) de referència als anys 90, Skalariak. La formació estava liderada pels germans Juantxo i Peio Skalari. Per celebrar l’aniversari, Juantxo Skalari va reunir de nou als components del grup per fer dos concerts únics a Mèxic i Barcelona. El concert va ser un extens repàs per la música de Skalari i un recorregut entre Skalariak i l’actual banda, The Rude Band, amb parada a The Kluba. A més, també acaba d’aparèixer al mercat el llibre JSK 30 años de kalle (Desacorde, 2025). Però la roda segueix girant i Juantxo no para, i ja pensa en el pròxim treball discogràfic: el segon episodi Radical Park. Hem parlat de tot plegat amb el músic navarrès.

Dissabte vas celebrar els teus 30 anys a l’escenari amb un concert irrepetible en què, a més, vas comptar amb els músics dels temps d’Skalariak.
Sí. Va anar molt bé. El vam fer perquè vam pensar que 30 anys es mereixien una celebració. Ha estat reconciliador retrobar-me amb tanta gent amb qui he treballat. He pogut dedicar-me 30 anys a la música no solament amb el que he fet jo, sinó també pels projectes que he compartit amb molta gent. Per això vam fer aquest concert amb un munt de convidats. Van venir antics companys d’Skalariak; el meu germà, amb qui he treballat moltíssim, i també molta gent del projecte actual, La Rude Band, que per diversos motius han quedat pel camí i amb qui també tenia ganes de trobar-m'hi. També hi va haver un moment de The Kluba, amb una mescla entre ska i rockabilly que tenia ganes que la gent pogués sentir. Va ser una barreja de moltes sensacions, de mostrar a la gent el camí recorregut i agraïment als meus companys.
 
Es pot dir que vas condensar tota la teva vida musical en dues hores i mitja. Vas extreure'n alguna conclusió?
Sí, em va retrobar amb moltes cançons. Potser ara no les faria de la mateixa manera, però encara són molt boniques. Les vam fer en una època determinada i un moment concret. Això també em va permetre visualitzar l’evolució que hi ha hagut, i adonar-me d’on venim i on estem situats ara mateix.

Es va enregistrar?
Sí, es va gravar, però només per a nosaltres. No tenim cap intenció de publicar-ho. Són imatges que tenim i qui sap si en un futur algunes poden servir per a un documental, per exemple. De moment són només per a nosaltres.



El teu projecte actual és La Rude Band. Parla’ns del moment actual de la banda.
Ja hem publicat quatre àlbums, l’últim dels quals és Radical Park. Episodio 1 (autoeditat, 2024). Això vol dir que aviat vindrà el següent episodi. És un moment molt interessant per la banda. Estem sortint molt a l’Amèrica Llatina, que per nosaltres és un bon lloc per tocar, sobretot Mèxic, Xile, Colòmbia i Costa Rica. És un projecte amb què em sento molt a gust. Curiosament, marca un to continuista d'allò que va ser en el seu dia Skalariak, però hi ha una evolució evident, en el so, però també en la concepció dels discos. Radical Park és un àlbum conceptual que està enganxat amb els anteriors. Ara acabo de treure un llibre, JSK 30 años de kalle, on explico que tots els discos de la història Skalari estan units conceptualment. És una característica molt arrelada al projecte; no es pot separar un àlbum d'un altre…

Ara vius a Catalunya. Què t’hi ha dut?
Sí, visc a Reus. Fa més de 20 anys vaig conèixer la meva companya, que és de Barcelona. La seva família té la botiga Discos Revòlver i ens vam animar a muntar-ne una a Reus. Es diu Batabat i encara funciona. I, a més, hem tingut una filla. D'altra banda, jo soc d’Iruña, però tinc avantpassats catalans. No sé si al final això també hi ha influït d'alguna manera. No pensava que seria per sempre, però una vegada tens una filla, t'acomodes en un lloc… i ja fa més de 20 anys que estic a Reus.


La teva web oficial es pot consultar en català. Algun dia pot caure alguna cançó en català?
Bé, jo tinc una cançó sencera en català, però va ser amb Kluba. Es diu “Brindo”. No tinc més cançons íntegrament en català, però sí que hi ha fragments en algunes lletres. Això sí que m'ha agradat. És cert que jo em desenvolupo molt millor en castellà i que és la meva manera natural d’escriure, però si en el moment de fer el text se m’acut una frase en català, en euskera o en algun altre idioma l’hi poso sense cap problema. Tot i això, sí que penso que seria bonic fer alguna cançó o un disc sencer en català.