D'ençà que el duet electrònic Las Bistecs va plegar ha plogut molt. El 2018 va acabar el projecte que compartia amb Alba Rihe, i aquest temps ha servit a Carla Parmenter per a assentar les bases de Svsto, la seva nova proposta musical. Sota aquest alter ego, ara presenta el disc Crisis (Primavera labels, 2025), un treball carregat de sàtira sobre una base tecno. Avui, un dia abans de la sortida del seu àlbum debut, ens regala en primícia un dels temes en català, "Technocastanyera".


Estrenem “Technocastanyera”, una cançó plena de tòpics i referències a la cultura catalana. D'on neix aquesta idea?
Catalunya és casa meva, i pensant en com incloure això en el disc vaig acabar arribant al folklore típic català. Vaig decidir que volia agafar les figures simbòliques de dones catalanes, transformar-les i portar-les al món Svsto, que és aquest univers de la festa i la nocturnitat. Pensava com podien ser una castanyera o una pubilla més modernes, i me les imaginava en una rave ballant tecno. 
 
Aquest tema forma part del teu primer treball com a Svsto, ‘Crisis’. Com sorgeix el projecte?
Aquest alter ego el tinc des de fa molt temps realment. Jo tenia un projecte que es deia Las Bistecs, que va estar actiu des de 2013 fins a pràcticament 2018. Quan es va acabar, jo encara tenia aquest cuquet de voler continuar amb la música i vaig tenir la idea de crear aquest alter ego meu de dona poderosa dolenta. Al final, els alter ego representen aquelles coses que projectem de nosaltres mateixes, i jo vull ser aquesta dona empoderada dolenta que contrasta una mica amb el jo del dia a dia. Aquest personatge és la personificació d’una ira que tinc dins, estic bastant indignada amb el patriarcat i l’estat de Barcelona actual, i contra això arremeto en el disc. 
 
Què representa, tant per tu com a Carla com per a Svsto, ‘Crisis’?
El disc es diu Crisis perquè la idea es va originar arran d’una crisi personal, una ruptura, que no només va ser un cop emocional, sinó que també va tenir moltes conseqüències vitals. Em vaig trobar sense feina i sense projecte musical. No tenia res. Llavors em vaig sumir en una crisi personal interior, però també exterior, perquè em vaig veure enfrontada amb el món, i aïllada d’ell també. Tota aquesta ira acumulada, sumada a totes les vegades que vaig sortir de festa durant aquesta època de la meva vida, que va ser com una segona adolescència, van donar pas al disc. Un treball que he fet pensant també en què la gent el pugui escoltar i ballar. Ballar enfadats.


Obres el disc amb “Alfa”, una declaració d’intencions de qui ets: una dona alfa poderosa. És també dolenta aquesta dona alfa?
Totalment. Però també hi ha la idea de subvertir què vol dir ser una dona dolenta, perquè és molt diferent des de la visió masculina i patriarcal que des de la meva perspectiva com a dona. Ser dolenta és tenir llibertat? Doncs jo vull que les meves amigues i jo siguem lliures. Vull que deixem de ser submises davant els machos alfa, i per això ens hem de convertir en dones alfa, i si hem de ser dolentes, doncs ho serem.

Un altre tema que segueix aquesta idea és “Venganzza”, en què gires la por que viuen les dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+ al carrer per convertir els homes en el subjecte atemorit. És important fer canviar la por de bàndol?
Jo crec que ens hem d’apropiar de la por perquè siguin ells els que en tinguin. És un tema que em va costar molt d’escriure, perquè fa molt temps que hi penso i és un dels punts d’ira més gran que tinc. No hi ha cap dona del meu voltant que no hagi patit una agressió, o com a mínim que no hagi tingut por anant sola pel carrer. Jo estic farta de tot això i com a Svsto vull venjança, així que vaig fer aquest tema com a resposta violenta al que vivim nosaltres cada dia. He pensat en totes aquestes noies del meu voltant i en la meva pròpia història i m’he pogut alliberar i desfogar. Segur que als heteros els encanta [RIU], ja estic esperant que vinguin els haters als comentaris.

Tota aquesta història acaba amb “Finale” i la frase 'te miro a los ojos, estamos vivas'. És la teva manera de dir que tot i el que vivim les dones, seguim fortes i seguim aquí?
Exacte, volia posar aquesta frase com a punt final del disc per dir que, després de fer tot el recorregut per totes les hòsties de la meva vida i per tots els afters i raves, la conclusió es que estem vives. També era important que no tingués música, que fos únicament aquesta frase d''estamos vivas' i que quedés com un moment reflexiu que expressés que estem aquí, que ens agafem la mà i que continuem endavant en aquest món de bojos.
 

Cantes en castellà, en anglès i en català. Com esculls quins temes fer en cada llengua?
Jo m’he criat en aquests tres idiomes. El meu cervell ja fa automàticament aquesta transició entre les tres llengües, i això volia que quedés palès en el disc. La majoria les faig en castellà per raons de promo, però no vull deixar de costat els meus altres idiomes. “Toxines”, per exemple, és en català perquè sempre he trobat a faltar el tecno en les festes de poble i crec que s’ha de fer més música tecno en català. Al final, depèn de què vulgui parlar, posaré un idioma o un altre. “AP7” té una vibra molt més industrial, i aquest imaginari em sonava més en anglès, així que la vaig fer des de la perspectiva d’un guiri, que també em semblava divertit.

Els temes del disc, tot i que aparentment no segueixin un ordre concret, tenen una coherència musical. Com decideixes l'ordre en un treball que no és narratiu? 
M’agrada veure que es percep aquesta intenció que tot tingui un sentit quan s’escolta, perquè és un disc que vaig acabar molt ràpidament i tenia por que els detalls es perdessin. Amb el productor ens vam asseure quan el vam tenir acabat i vam provar diferents opcions. Òbviament, tenia clar que havia de començar amb “Alfa”, perquè assentava un precedent i havia d’acabar amb “Finale”, però la resta no les tenia clares. Buscava que, fora del seu significat i dels temes que tracten, connectessin a nivell musical, i crec que vam acabar trobant la fórmula.