Des que va publicar l’EP Alto cielo (Say It Loud, 2023), la cantant Queralt Lahoz va centrar-se en crear el seu quart treball i el més personal, 9:30 PM (Say It Loud, 2025). En aquest disc, la colomenca fa un repàs de la seva vida des que va néixer, revisitant tots els moments i situacions que l’han marcat, i tot amanit amb la seva fusió característica de flamenc, ritmes llatins i pop electrònic. Parlem amb ella per conèixer més a fons aquest treball.



Acabes de presentar el teu segon llarga durada, ‘9:30 PM’. És un treball autobiogràfic on donar veu a la Queralt Lahoz del passat?
Més que només parlar del meu passat, tenia ganes de poder expressar les meves emocions i instal·lar-me en aquells moments viscuts per poder reflectir el que estava sentint. Sempre he tingut una armadura al voltant del meu cor i tendeixo a no parlar de tots aquests temes per protegir-me, així que una bona manera de reconciliar-me amb això era buidar-ho tot sense por en un disc. 
 
El treball l’has titulat ‘9:30 PM’. Què representa aquesta hora?
És l’hora que vaig néixer. Marca l’inici de tots els records i les emocions que he anat sentint al llarg de la meva vida i que queden organitzats en aquest disc. Al final és el punt de partida de la meva vida i tot el que m’ha passat ha sorgit d’aquest moment. 
 
Moltes de les cançons del disc les presentes amb sigles o títols escurçats. Què hi ha rere aquesta idea?
M'agrada fer-ho així per no posar títols tan llargs. A més, creia que era més interessant dir-ho d’aquesta manera, com si haguéssim tornat als 2000 i estiguéssim abreviant missatges per enviar per SMS perquè si no costava 25 cèntims més. 


A “QL” dius 'Hay que estar dura para ser Queralt Lahoz'. No tothom està preparat per passar pel que tu has viscut?
Jo aquest tema el canto en primera persona perquè és la meva història, però pensava que potser coneixent tots els detalls les persones pensarien: “has de ser molt dura per viure tot això i estar bé”. Perquè estic bé actualment, però “no es oro todo lo que reluce”. La gent veu a una noia que a les fotos està bé, però he passat per moltes coses i gràcies a tot això soc aquí ara mateix.
 
De fet, en el disc no evites cap moment dolorós de la teva història. Era important expressar també les coses negatives i crues de la vida?
Per a mi era interessant i necessari per poder parlar de les emocions, perquè aquestes han de ser diverses, igual que ho és la vida. Al final, tot aquest recull d’emocions són les que ens fan ser qui som. És interessant passar per coses bones i dolentes per poder treure-li el màxim suc possible a les experiències. Treure-li l’humor i la bellesa a allò que ens ha fet mal. Sempre podem trobar una manera de celebrar tot el que hem passat i tots els entrebancs que hem hagut de superar.
 
Justament a “YNEPN” parles de com suportes la frustració d’una vida sentint a dir que ningú t’aguantaria. És cansat lluitar tota la vida per ser com ets? 
Sí, perquè volen posar-te fre. Volen amagar el teu caràcter, els teus impulsos i el teu temperament. Diuen que t’has d’adaptar a la societat i per fer-ho has de ser més tranquil·la i més dolça, perquè les dones són així, i si no no agraden als homes. I no els falta raó, perquè sí que és veritat que t’enfrontes als homes, fins i tot en les relacions sentimentals. Però és necessari lluitar-hi en contra, necessitem tenir força i ser valentes perquè si no el masclisme no s’erradicarà.


Tot i això, moltes vegades les que més han lluitat contra l’opressió patriarcal acaben cansades de fer força. Ho has viscut?
Sí, és esgotador haver d'explicar les coses tantes vegades. Però bé, també és necessari perquè moltes altres dones no poden fer-ho. Hem de trobar l'equilibri en tot això.
 
Una curiositat del disc és que a “SETOLVIDA” menciones la Cinquena Avinguda, que justament és el títol de l’interludi instrumental previ. És una connexió que et permet unir els temes del disc?
Hi ha molts missatges que connecten els temes entre ells i això dona una altra dimensió al disc, però no m’agrada explicar-los perquè vull que la gent ho entengui a la seva manera. Justament aquest és l’únic interludi real del disc i està totalment relacionat amb “SETOLVIDA”. Són les mateixes guitarres i els mateixos acords. La Cinquena Avinguda simbolitza una cosa molt important per a mi i tenia sentit tot junt. Però vull que la gent escolti escolti el disc, se’l faci seu, i faci les seves pròpies connexions i pensi: “Ostres, està parlant de mi”.


A “Sntk” parles de sentir-te tant catalana com andalusa, com els passa a molts fills de migrants. És un element fonamental per parlar de la teva història pertànyer a dos llocs i alhora no sentir-te de cap?
Jo crec que molts fills i nets d'emigrants ho sentim així, perquè al final hem viscut aquesta altra Barcelona que no és el centre de la ciutat. Nosaltres, que som fills i nets d’immigrants andalusos o extremenys, hem viscut sempre en l'extraradi i hem vist una comunitat diferent en què conviuen dues identitats. Al final aquesta és la Barcelona real: una Barcelona diversa. Per a mi era important donar-li veu també a aquesta realitat que fa anys que visc. 
 
Aquesta fusió també es percep en la part musical del disc. És una altra manera de mantenir la tradició i els orígens que han format part de la teva vida?
He crescut envoltada de les dues cultures. Per a mi és molt interessant mesclar aquestes dues parts de mi i que vagin agafades de la mà en la meva música. A més, trobo que és molt guai poder fer-ho d’una manera tan natural. Al final no deixa de ser com jo he viscut la música des que era ben petita i m’és natural introduir aquests codis de flamenc o d'Andalusia dins la música que faig i dins l'imaginari de Catalunya que jo tinc i que defenso allà on vagi.