Amb l’imaginari pirata com a univers estètic i conceptual, la rapera d’Aldaia JazzWoman presenta el nou disc Contra vent i marea (Propaganda pel Fet!, 2025). Un treball que segons explica ella mateixa, surt de la “necessitat de cridar la ràbia”, i alhora acceptar també en el viatge moltes altres emocions, com “l’enyorança, la tendresa, el dolor, la força...”.
 
Per a l’artista, aquest disc ha estat la “culminació de tot el meu camí artístic i personal”, relata la cantant destacant el sentit de col·lectivitat que li ha inculcat la família nombrosa on s’ha criat i que ha imprès en la camaraderia que inspira aquest viatge de pirates, “d’anar tots contra vent i marea, sense que ningú et tregui la Lliberat”. Aquest disc, el seu quart llarga durada, l’ha coproduït amb Nicky Shard i “barreja el rap, el rock, el punk i l’electrònica, i manté la nostra essència del carrer i de lluita”. Repassem amb ella el disc, cançó per cançó.


 
1. “Motivat a lo Rambo”
“És una cançó que va nàixer de la crítica directa, satírica i irònica, als polítics valencians; sobretot a Carlos Mazón. Hi denuncio la corrupció, la prepotència i l’abandonament institucional a tots els pobles de l’Horta Sud i als afectats i víctimes de la DANA. També vull afegir que el poble valencià està fins a la figa que sempre se tiren merda els uns als altres, que ningú agafe la responsabilitat i sobretot que ningú demane disculpes des del cor. I sempre acaben fent el mateix: furtar. Són els acomodats del sistema, que viuen dels diners públics de la gent treballadora. Sonorament, la cançó mescla el rock i els sons electrònics del drum’n’bass.”
 
 

2. “Pirata”
“Tinc una obsessió amb el món pirata. Sobretot en el rerefons que hi ha de ser lliure, no doblegar-se per ningú. Són lliures en totes les accepcions de la paraula, salvatges i desobedients. A la cançó hi dic que si el món no et fa lloc, fes-te tu la teua pròpia ruta, i ho dic amb metàfores de mar, tempesta, pirates... Quan vam fer la producció per escriure-la, em vaig posar un capítol de One Piece silenciat, i escoltant l’instrumental de fons, vaig començar a escriure com si jo fos un pirata, el Ruffy en aquest cas, i a partir d’ahí vaig dibuixar un quadre cantant en eixe imaginari col·lectiu pirata.”
 

 
3. “Tira i arrastre”
“El tir i arrastre és una pràctica que segurament en molts pobles valencians ja s’ha abolit, però en alguns encara continua. Són competicions on guanya l’aca que més pes tir en el carro. Li he volgut donar un doble sentit, i ho utilitzo per dir que nosaltres també som un tira i arrastre. Parlo del pes de viure dins d’un sistema que ofega, del control, de la por, de les contradiccions... Tenim la necessitat de rebel·lar-nos, i este és un crit contra el control institucional. Estem constantment a veure qui n’aguanta més, però no hem d’aguantar res: hem de deixar d’aguantar coses que realment perjudiquen la nostra salut i la nostra integritat.”
 


4. “I no tindràs”
“Passa del reggae a l’ska, i de l’ska al punk. M’hi he volgut divertir molt a nivell de producció. És una cançó íntima sobre el que estem vivint la joventut ara mateix: de tenir un futur incert, de no saber si tindrem llar pròpia, de pensar si volem família i si la tenim, quin futur els depararà. I parle de com hem d’afrontar eixe futur tan incert, i com provoque moltes voltes depressió o angoixa perquè ens sobrepassen eixe tipus de situacions, perquè ens han deixat un pes molt gran que no estem preparats per assumir. Han especulat amb la vivenda, i han deixat una població realment malalta a nivell de salut mental, perquè no ens han donat una estabilitat, mentre que els altres estan absorbint tot el que genera l’especulació de la vivenda, i els beneficis que trauen a costa de tirar a fora la gent de tota la vida dels barris i pobles.”


 
5. “La manchega”
“És una cançó amb la qual li faig homenatge a la meva iaia manxega. És l’única que està en castellà, tot i que jo sempre dic que parle manxego: sense voler, manxeguisc el valencià i quan parle castellà, ho faig molt manxego, per influència de ma agüela. Era una persona que ha viscut la guerra, que ha sigut analfabeta, que va haver de criar els seus germans perquè es varen quedar sense pare i sense mare. Que ha viscut tota la vida de la verema, tant a la Manxa com a València, i que ha criat després els seus fills, i ho ha donat tot per a la família. Va tenir uns orígens molt, molt humils, i va estar molt valenta. M’emocione, perquè fa un any que va faltar. Esta cançó és una carta d’amor a les meues arrels, i una manera d’acomiadar-la. Sempre la tindré en alça i mantindré la seua flama i tot el seu llegat vius.”
 


 
6. “No em para l’aire”
“És una cançó d’interludi. La vaig escriure en un moment en què estava molt fotuda. No sabia realment on estava en esta vida i va ser un espentó per a la meua xiqueta interior, perquè me continuara ensenyant el perquè açò me fa tan feliç. Parla de la força interior, de seguir malgrat tot, i hi reflexiono sobre la por, la foscor, la soledat, el saber volar i deixar volar, el somiar, el crear... És un himne per als somiadors desperts i a la resistència emocional. No hi ha pitjor guerra que la que puguis lliurar mentalment amb tu mateixa. Hem d’escoltar-nos per saber realment quan hem de parar, cuidar-nos, mimar-nos...”
 

 
7. “Mou el putxero”
“Fent esta instrumental ens ho vam passar superbé. És una fusió de tot el que forma la nostra identitat com a país: la rumba, estils aràbics, el cant tradicional... Al final, són cosins germans. És un tema molt irònic i un poc en mala llet. Hi parlo de les relacions tòxiques, de les mentides, de quan traeixen la lleialtat; però la vida no t’espera. La cançó té un ritme molt macarra, alhora, per ballar i treure tot el mal rotllo. A la lletra, hi faig molts jocs de paraules i embarbussaments, que era una cosa que volia fer des de feia un temps, i que és una mena de regal per a mi mateixa per la dislèxia que tant vaig patir a l’adolescència abans que em diagnostiquessin.”
 

 
8. “Anirem”
“És una cançó antinadalenca. Tot i que em vaig proposar dir-li així, volia que se poguera sentir tot l’any. Està plena de sarcasme, però també d’amor, i de referències a l’imaginari valencià, a les cançons populars, a les dites... La cançó parla d’un noi que va al naixement de Jesús, però quan hi arriba és un pessebre d’AliExpress.”
 

 
9. “Mylovah”
És un tema trompe-l’oeil, trampantojo: sembla una cançó dedicada a la meua parella, però realment és per a la meua compana de vida, la meva gossa Ària, que m’ha ensenyat a viure la vida d’una altra manera. És de les primeres cançons que començàrem a fer del CD amb Nicky Shard. Amb esta cançó i “Ximotek”, que varen ser les primeres, ho passàrem tan bé que decidírem agafar i fer un disc.


 
10. “Ximotek”
“Tenia moltes ganes de fer una cosa aixina en algun CD i plasmar una marxa mora, tan tradicional valenciana, com esta “Chimo” [de Jose María Ferrero Pastor] d’Ontinyent. Tant en la banda com en xaranga, m’ho he passat molt bé tocant-la. M’agrada moltíssim, la veritat, és molt bonica. “Ximotek” és pura electrònica, fins i tot el fragment del “Chimo” està superaccelerat. La cançó parla d’estar perdut i de buscar-li el sentit a la vida. També hi faig sàtira de la Isla de las Tentaciones, i com hi ha tantes persones joves enganxades a reality shows tan tòxics, que mos fan perdre el sentit de la vida, de la passió i d’estimar. El mantra de “Ximotek” és buscar la felicitat i el sentit que faci sentir complet en esta vida. I tindre present aquesta valencianor, i eixe moment d’esclafit que tant mos caracteritza als valencians, que diuen que sempre estem de festa! [RIU] “Ximotec” és, bàsicament, festa i reflexió.”