Graduat en filosofia i recurrent articulista cultural, Ferran Mestre canvia de pell i careta i s’enfunda en un nou rol artístic sota el nom de Sant Rocs. Amb aquest alter ego musical comença a publicar les primeres cançons, fins ara desades i amuntegades en calaixos. Avui en descobrim en primícia la primera pista amb aroma folk: “El meu amic”.
 

“Fa uns anys em vaig adonar que tenia tot de cançons acumulades, i em van venir ganes de gravar-les com déu mana”, explica Mestre. “Em vaig posar en contacte amb el segell Neu! I en vam gravar dues. L’objectiu és contar quatre animalades, anar gravant coses, i aviam què passa”, admet.
 
A la cançó que avui ens regala, “El meu amic”, Sant Rocs esdevé una mena de trobador que, seguint una estructura lírica i musical tradicional, descriu aquest ‘amic’ a través de les seves aventures i contradiccions. “La cançó consisteix a retratar un personatge, amb la particularitat que el narrador potser s’hi implica una mica massa, i el retrat acaba sent una cosa mig contradictòria; humana. Surt tant de l’admiració honesta com de la frustració i, potser, un punt d’enveja i tot”. Un joc que tant pot recordar l’estrofa de les “30 monedes” de La Ludwig Band i el seu 'ell era tan, tan, tan genial, que se’m feia insuportable', com “La delegada” de Macedònia. Tot i així, en la seva constel·lació de referents Sant Rocs hi situa Squid, Opus Kink, Black Media o Black Country, New Road, malgrat que es reconeix també seguidor de grups catalans de la seva mateixa generació.