La cantautora tortosina celebra vint anys de carrera discogràfica amb un homenatge a la cantant folk nord-americana Joan Baez, una de les seves grans influències. L’àlbum Montse Castellà canta Joan Baez (U98 Music, 2025), que és fruit d’un encàrrec del festival BarnaSants, inclou nou adaptacions al català i “Gracias a la vida”, de la xilena Violeta Parra.



Com vas descobrir la Joan Baez artista?
No puc dir que fos el meu ídol d’adolescència ni que fos una artista que hagués escoltat a casa meva de petita. Va ser una relació tardana. Penso que la vaig descobrir quan ja tenia almenys 20 anys gràcies al tema “Here’s to You, Nicola and Bart” i amb el repertori de Bob Dylan.

Què és el que més t’atreu de la seva obra?
La coherència, lo compromís i, evidentment, la seva veu excepcional. Com que ha sigut activista, se n’ha destacat molt el compromís i la protesta, però té una veu de soprano excepcional. N’admiro la capacitat vocal, l’afinació i la manera com diu i com canta les coses.


Et va arribar primer la Joan Baez cantant i després la militant?
Va anar lligat, perquè la majoria de cançons conegudes estan vinculades a la protesta. Un cop conegut el seu vessant activista, vaig veure que també tenia cançons que no parlaven de política. No vaig descobrir una veu i després una militant, sinó que va ser alhora.

La cantant nord-americana té un cançoner molt extens. Com has fet la selecció per al teu disc?
Ha estat com una ceba, capa a capa. Vaig començar fent una llista de Spotify de trenta cançons que m’agradaven; al cap d’un mes era de vint i setmanes més tard ja en quedaven només quinze. Vaig anar destriant a partir de criteris, com que volia que hi hagués una part important de cançons escrites per ella. Joan Baez sempre ha sigut més intèrpret que no pas autora, però m’interessava que al disc les seves lletres tinguessin molt de pes. També vaig tenir en compte que la traducció no diré que fos fàcil però sí assumible. Hi ha cançons que d’entrada no accepten ser traduïdes i això es nota. I també vaig voler que hi hagués un fil conductor d’unes dècades que són irrepetibles, sobretot dels anys seixanta i setanta.

Te n’ha quedat alguna que t’hagi sabut greu haver deixat fora?
N’hi ha quatre o cinc més que tinc traduïdes i que no han entrat al disc, perquè no en tenim els drets. De fet, aquesta qüestió també va ser determinant. M’he adonat que intentar adaptar una cançó al català de la qual tingués drets la multinacional Sony era picar pedra. Tot i això, en tinc algunes d’enregistrades a l’espera de resposta positiva. Només he tingut un ‘no’, que ha estat per a “A Song for David”, que precisament és de Sony. Espero que de la resta me n’arribi l’autorització més endavant.


Has tingut en compte les versions que ja hi havia en català?
He intentat que hi hagués molta autoria meua en les traduccions. Tot i això, vaig partir d’una llista de cançons que ja s’havien traduït i gravat com “No serem moguts” de Xesco Boix o “Jordi” de Roger Mas... I al final he mantingut “Què se n’ha fet d’aquelles flors” que havia fet Arturo Gaya i “Escolta-ho en el vent” d’Isidor Marí, que van versionar Els Miralls de Dylan. I també “Gracias a la vida”, que havia gravat originalment Violeta Parra.

Has fet un recorregut per cançons dels anys seixanta i setanta, però algunes semblen escrites just ahir havent sopat.
Sí, perquè la manera d’homenatjar la figura de Joan Baez és recordant que hi ha cançons que, malauradament, encara mantenen tot el sentit. Per exemple, “Deportats” parla d’un fet històric: un avió es va estavellar el 1948 amb persones migrants i se’n va fer una cobertura informativa racista, perquè només es van dir els noms de la tripulació i no els mexicans morts. Fins fa deu anys no es va aconseguir saber qui eren. Per això a la tornada hi he incorporat els casos reals, perquè l’original citava els noms simbòlics dels deportats. És important cantar-la en un moment en què el president dels Estats Units, Donald Trump, està fent deportacions massives i precisament torna a ficar-se molt amb lo poble mexicà.

Hi ha una altra cançó que es titula “Vull tornar al meu sud”, que deu ser especial per a algú de les Terres de l’Ebre com tu.
Sí, al traduir-la em semblava que descrivia el Delta de l’Ebre, perquè parla d’un riu i de los “florits tarongers”. Ella és del sud de Califòrnia i jo, del sud de Catalunya, però tenim un paisatge compartit.