Amb el segon disc Volaille / Aviram (Kzoo Music 2025), l’artista de La Bisbal d’Empordà Enric Mont 'Lecocq' es despulla acústicament amb una proposta que es mou entre el pop i la cançó d’autor, a través d’unes cançons que combinen realitat i ficció interpretades en català i francès, les seves llengües maternes.


 
Després de 12 anys liderant la banda Medusa Box, consolides la teva carrera en solitari amb un segon disc. Va ser una necessitat artística i vital?
L’esperança de vida d’un projecte underground com Medusa Box acaba essent proporcional a les ganes de batallar que tenen els seus integrants. El dia que vam deixar de créixer amb el projecte, aquest es va acabar d’una forma molt natural. LECOCQ era una excusa inevitable: gaudeixo i canalitzo moltes energies a través de la música i aquest nou projecte em permet crear al meu ritme i explorar nous estils.
 
Al contrari que el teu primer disc ‘Sous la glace / Sota el gel’ (KZoo Music, 2024), un treball més elèctric, ara presentes ‘Volaille / Aviram’, amb sis cançons acústiques. Per què aquesta aposta per sonoritats més intimistes?
La meva intenció és que aquest nou treball ressoni com un reflex distant del primer disc. També és un petit regal que ens fem amb en Jordi Mora, amb qui l’he coproduït i mesclat durant l’estiu passat. Volia gravar les cançons amb el mínim autoboicoteig creatiu possible, sense donar-hi gaires voltes i amb una instrumentació molt senzilla per donar més protagonisme a les lletres. A més a més, la relació que he establert amb la meva guitarra Leno, feta a mà a Barcelona, també ha sigut un punt clau per decidir fer-ho a soles.



Les cançons del disc relaten una vivència personal o són ficció?
Cada cançó conté la meva interpretació de diversos successos que han fet eclosió al meu voltant relacionats amb el suïcidi. Suposo que, dintre la complexitat d’interpretar i entendre alguns pensaments, la música dona la flexibilitat per acostar-se més a allò indescriptible. En alguns moments, el disc pot passar per la ficció psicològica i l’existencialisme i, en altres, per una dimensió més realista.

Les cançons dels teus dos àlbums estan interpretades en català i francès, les teves dues llengües maternes. Serà la línia que seguiran les teves pròximes cançons?
De moment tinc ganes de seguir amb aquesta idea, soc conscient que pot desorientar algunes orelles, però sento genuïnament que aquest dualisme suma a la meva pròpia experiència de compondre i tocar davant del públic. M’agradaria poder acabar tenint dos directes enterament formats per cançons d’una llengua o l’altra.


La teva proposta navega amb el pop i la cançó d'autor com a referència. En els teus directes combinaràs els concerts elèctrics i acústics?
Amb la banda hem instrumentat i mutat les cançons d’aquest nou EP perquè quedin ben enganxades amb la resta de cançons del primer disc. La idea és seguir apostant per un directe d'indie-pop dinàmic amb algun parèntesi més sensible. Però crec que el nou disc Volaille/Aviram es mereixeria algun concert acústic, i estic preparant una formació a dues guitarres i dues veus per si escau.

Has estat becat pel programa de Suport a la Creació de les Cases de la Música. En què consistia aquesta ajuda?
La gent de Cases de la Música i La Marfà de Girona, durant el transcurs d’aquest any, em fan d’assessors i m’han permès cobrir algunes despeses de comunicació i producció. Poder fer música i poder-la distribuir és un gran privilegi i sense el suport d’aquest tipus de beques és molt més complicat arrencar.