Jean-Bernard Louis és un dels integrats de Raffut, un trio musical format a Viòus lo Fòrt, prop de Montpeller. Acaben de publicar el segon disc, Nocturnàlia (Sirventès, 2025), un disc en què hi trobem dues cançons en català: la que dona nom al disc i "Elegia", basada en un poema de Joan Brossa sobre l'assassinat de Salvador Puig Antich. Hem parlat amb ell del grup, del poema, i del fet de cantar en català.

Què és Raffut?
Som un grup format per tres amics que compartíem pis. El nom, en francès, es podria traduir per "enrenou", aquesta mena de soroll que fa venir mal de cap. Els altres dos es coneixien de quan eren petits. Hem fet un grup on tots aportem coses diferents. El Gabriel Moulin ve de les músiques del nord-est del Brasil, que és el fonament del groove que tenim amb Raffut. Andy Cancre ha portat tot el que és consonància tradicional amb la guitarra elèctrica, textos, i el saber parlar en occità. I jo, a més, el català. És la història d’uns amics que han viscut junts i que s'han posat a fer música sense pretensions, amb ganes de passar-ho bé.

Musicalment, com ho definiries?
Es pot dir que és un ball rock psicodèlic. La característica principal és que tot es pot ballar. Hi ha música folk, danses del nord-est del Brasil i rock. És una fusió, i crec que és complicat per nosaltres, perquè hem comprès que teníem una forta singularitat. És un rock molt oníric, però ballable. I les lletres travessen la poesia.

D’on ve el teu interès pel català?
Jo he nascut a Montpeller, però he crescut a Prada, a Catalunya Nord. Quan he tornat a Montpeller no tenia ningú per parlar en català. Al primer disc hi vam posar dos poemes de Josep Carner, “Arbre encastellat” i “Equinocci” i un altre de Joaquim Seró, “Llaços forts”. I hi ha cançons amb frases en diversos idiomes: català, portuguès, francès i occità.


Què us aporta el fet de cantar en català?
Penso que els valors dels textos en català són els mateixos que els que llegim en francès i en occità. Hi ha una dimensió de revolta, una dimensió de contemplació de la importància de la natura, de resiliència… Són textos que ens envien en un imaginari molt sensorial. Expressen valors que compartim els tres músics. I per a mi, té importància perquè el català és la llengua amb la qual he crescut, però fa 20 anys que no la parlo habitualment, i fer cançons en català és una manera de practicar una llengua que per jo és important.

Al recent "Nocturnàlia" hi ha dues peces en català, la que dona nom al disc i “Elegia”, un poema de Joan Brossa sobre l'assassinat de Salvador Puig Antich. Per què vau triar aquest poema?
Jo estic enamorat de l’escriptura de Joan Brossa, i quan he llegit aquest text que parla de Puig Antich m'ha vingut al cap immediatament un ritme maracatu, que per essència és una música de reivindicació. Per a mi és important aquesta poesia de Joan Brossa per fer homenatge a diverses persones sense limitar-me a remoure el passat. També volia que fes d’altaveu de l'actualitat, perquè hi ha un ascens dels extrems, hi ha una censura dels moviments de revoltes populars a tot el món, i per nosaltres, la llibertat d'expressió és un dret fonamental que cal defensar. Per això hem fet aquest clip, amb imatges per recordar el que sempre ha passat i que ara torna a passar d'altres maneres. I no sé si és molt clar en el clip perquè ho hem volgut fer subtil, però veiem Netanyahu, Trump, Le Pen… Cal recordar que les històries es tornen a repetir. 


Heu actuat a Catalunya, o teniu previst venir a tocar?
A Catalunya Sud, mai. No ho hem aconseguit i no sé per què. És un poc complicat d'entrar a Catalunya. A Catalunya Nord hi hem tocat en diverses ocasions i el 6 de juny serem a Perpinyà al festival Ida i vuelta que es fa a la Casa Musical.