Davide Casu és un polifacètic artista nascut a l’Alguer el 1983. Músic, cantant, pintor, escriptor i arquitecte, és un dels protagonistes habituals de l’activitat cultural a la ciutat catalana de Sardenya. Avui estrenem el clip de “Lletra per Vicent”. És l’avançament de Res i tot (Sota la Palmera, 2025), un recull de nou peces d’autoria pròpia.

Estrenem “Lletra per Vicent”. Què ens en pots dir?
Aquesta cançó és nada quan he llegit una carta que Vincent Van Gogh havia enviat al seu germà Theo. M’ha vingut la inspiració, he pres la guitarra i he començat a sonar i a escriure imaginant la resposta de Theo a Vincent. És una cançó no solament del dolor de Van Gogh, sinó, probablement, de molts altres artistes. Ho he escrit parlant d'un altre, però també parlant un poc de mi.


El fet que tu també pintis t'hi acosta més?
Penso que és més per la dimensió humana que he vist en aquelles cartes, que he entès un poc com n'hi ha. El fet de ser pintor, segurament m'acosta més al sentiment de Van Gogh, però m’interessa més la dimensió humana i no l’artística.

És el segon disc que fas en alguerès. Per què, ara?
Aquest disc havia d’haver sortit el 2023, però un dels components de la banda ha tingut problemes de salut i l'hem acabat pràcticament dos anys després. Són cançons que he escrit en un mes i mig al principi del 2023.

Tenen algun fil conductor?
Sí. Com he dit, les vaig escriure en un mes i mig, en un període d'aïllament social i artístic, a causa de diverses coses que em van passar. Jo ja practicava meditacions i aquestes cançons és com si descriguessin una mena d'imaginació des de l'infern al paradís. Si mireu el disc, les cançons hi són posades en grups de tres com si fos infern, purgatori i paradís. És un concepte que existeix sense voler-lo, és eixit així.

I pel que fa a la música?
A la música, com sempre, hi ha un poc de Mediterrània i de jazz. Però em pareix que he tornat molt al grunge de quan era minyó. Aquest disc, pràcticament l'hem arreglat jo i Marcello Peghin. He volgut un mètode de gravació diferent. Per exemple, les veus no són tan enfora com en altres discs, volgudament l’hem deixada més a dins de la música, com es feia als anys 70. A més, he triat de fer les gravacions de la guitarra en directe sobre gravacions dels altres.



Quan fas les cançons, la diferència entre fer-les en català o en italià només és idiomàtica o hi ha alguna altra cosa que varia?
Penso que l'alguerès em posa en comunicació amb una part de mi com no ho fa ni l'italià ni el castellà ni cap altre idioma. Canvia molt perquè l'italià t'obliga a fer algunes construccions literàries i l'alguerès et dona altres solucions literàries. Hi ha una diferència idiomàtica que no és reduïble només al fet de fer una traducció. No és que les cançons puguin néixer en alguerès i després ser traduïdes en italià o néixer en italià i després ser traduïdes en alguerès.

Vindràs a presentar-lo a Catalunya?
De moment, no. Estic assumint una pena judiciària per un accident de cotxe que he tingut uns anys i no me puc moure de l'illa. Espero que l'any que ve ja pugui venir a Catalunya per presentar aquest disc i probablement un altre.

Un altre disc? En alguerès?
Sí, en alguerès. Ja tinc algunes cançons fetes. En tinc cinc de molt acabades i he de concloure les altres que tinc al cap. Encara no sé si treballaré amb la mateixa banda, perquè en cada disc, intento trobar solucions musicals i estilístiques diferents. Les cançons són diferents, les composicions són diferents i és inútil treballar amb la mateixa dimensió musical.