La zona esportiva de la UVic ha tornat a acollir un any més el festival Cabró Rock. Després d'una exitosa primera jornada, ahir el festival caprí tancava la seva cinquena edició amb un cartell que incloïa clàssics com Los Manolos o Els Pets, els grups del moment, com The Tyets, Figa Flawas, Ginestà o La Fúmiga i el retorn esperat de La Raíz.

La segona jornada del festival de la cabra va arrencar a primera hora de la tarda amb la rumba de la multiformació Los Manolos –especialment coneguts per les seves versions amb ventilador d’“All My Loving” dels Beatles, “El meu avi” o “Amics per sempre”–, i els germans santandreuencs Ginestà. La banda, liderada pels Serrasolsas, hi arribava per mostrar a les terres osonenques, mentre el sol encara queia de valent a l'esplanada vigatana, el seu darrer treball, l’EP de pop vitalista Només viure (Halley Records, 2025). Ho van fer amb cançons com l'homònima “Només viure”, “Les mosques” i “Deixar-se anar la mà”, que van combinar amb ja clàssics com “L’Eva i la Jana” –Suposo que l’amor és això (Kasba Music, 2022)– o “Estimar-te com la terra” –Ginestà (Kasba Music, 2019)–.
 
Des de Constantí, van pujar aleshores a l’escenari del Cabró Els Pets. El trio es troba actualment immers en la seva gira de celebració de quatre dècades de carrera, Cantant les quaranta, que preveu dos formats de concert que repassen els seus discos més celebrats. Ahir hi van dur els hits atemporals del Bondia (DiscMedi, 1997), com “Massa jove per fer-me gran” o “Una estona de cel”, i Agost (DiscMedi, 2004), com l'homònima o “Soroll”. Però també un bon recull de les seves cançons més reeixides, com “No vull que t'agradi aquesta cançó”, “La vida és molt avorrida sense el teu cos”, “Jo soc el teu amic” o “S'ha acabat”. El trio, acompanyats de dues guitarres i el teclat de Joan-Pau Chaves, va demostrar perquè fa quatre dècades que estan als escenaris i poden seguir omplint concerts i festivals, amb les seves cançons de pop preciosistes i un directe dinàmic, autèntic i vibrant, on es van mostrar pletòrics, tendres i carismàtics. Per als bisos, i entre els crits de Lluís Gavaldà per a una “Catalunya lliure, radical i d'esquerres”, van deixar les joies de la corona: “Pau” i “Bon dia”, corejada per tots i cadascun dels assistents al Cabró.
 
El sol va començar a amagar-se amb el Cafè pels més cafeteros (Luup Records, 2025) de The Tyets. Els mataronins van crear a l’esplanada vigatana una festa de cafeïna, ritmes electrònics i colors pastel per presentar-hi el nou disc, després d’un exitosíssim Èpic solete (Luup Records, 2023). “Un petonet”, “Que vinguis”, “Fa dies”, “A fora plou” o “Cafè pels més cafeteros” van mostrar la nova cara sonora del duet, que també va recuperar temes que no podien obviar sense por a una revolta del públic, com els corejats “De l'1 al què”, “Menorca”, “Bailoteo”, o “El tonteo”. Un dels millors moments del directe, però, va ser quan van interpretar la que ells consideren una de les seves cançons “més tristes”: “Cul i merda”. Una peça que, amb certa sonoritat més rockera, ensenya la cara més madura i honesta que potser li hem vist al duet, i un camí potencialment fèrtil i interessant a explorar en un futur àlbum. Els mataronins van seguir amb l'emoció a flor de pell amb “Desembre” i “Olívia”, abans d'acomiadar-se amb una imprescindible “Coti x coti”, a temps per a DJ Nàtura i el piromusical del Cabró Rock -amb banda sonora d'èxits catalans interpretats per la Black Music Big Band-, a l'espera d'una de les altres actuacions més especials de la jornada.
 
La Raíz ha tornat; almenys temporalment. I en aquesta gira de retorn, amb motiu del seu vintè aniversari, els de Gandia van visitar Catalunya per segona vegada aterrant al Cabró Rock. La multiformació hi va repassar els èxits que la van situar com a pal de paller de l’escena combativa a l’Estat espanyol, com les arxiconegudes “A la sombra de la sierra”, “El tren huracán”, “Muérdeles” “Nos volveremos a ver”, “Suya mi guerra”, “Elegiré” o “Entre poetas y presos” –del darrer disc homònim (Último Pasillo, 2016)–. La banda va haver d'assumir el concert sense el cantant Pablo Sánchez, que per motius de salut no pot participar en la gira, i a qui van dedicar “El circo de la pena”, “para que lo tengamos pronto en esta caravana ambulante”, van demanar els seus companys de grup. Entre discursos reivindicatius i d'agraïment al públic català, els de Gandia van regalar prop de dues hores d'actuació amb què fer justícia als anys d'espera per aquest retrobament. I el Cabró Rock ho va acollir corejant cada cançó, fent pogos a cada ocasió, i saltant cada ritme, nostàlgic d'un grup -i potser d'una època- tan combatiu com festiu, i amb lletres tan afilades com poètiques.
 
Passada la mitjanit, Figa Flawas inauguraven oficialment la festa nocturna. El duet vallenc, guanyador del Sona9 2022, ha assolit xifres astronòmiques amb la cançó de l’estiu passat, “La Marina sta morena”, però a Vic van mostrar el bo i millor del seu darrer disc llarg, La calçotada (Halley Records, 2024), un àlbum que assegura festa i ball, però que inclou interessants fusions estilístiques i incursions sonores. Hit rere hit, van interpretar davant un públic entregat “4 kissus”, “Diabla”, o “Mussegu” en un xou trepidant i ben pensat: amb bons instrumentistes en directe que complementaven l'electrònica i on el dj Carti va prendre el micròfon per fer-li els cors al cantant Pep Velasco, que no només va fer gala de flow vocal, sinó també dels seus passos de ball al costat de les ballarines que duien a escena. A destacar, la pluja intensa però breu que va banyar l'audiència just quan Velasco cantava el 'no importa quan sigui, si plou o si neva' de la “Xuculatina”; el remix de versions “Chulo pt.2” de Bad Gyal, “Wonderwall” d'Oasis per rumba, i “Baby” de Justin Bieber; les reinterpretacions amb guitarres acústiques d'“El vermutillu” i “Solucions i no problemes” -amb una taula parada a l'estil Puchito-; i, evidentment, els bisos de “La Marina sta morena” i “Que no s'acabi”.
 
L’últim concert de la nit va anar a càrrec de la multiformació d’Alzira La Fúmiga. La banda liderada pel cantant Artur Martínez va assegurar un bon final de festa amb els seus clàssics “Fotosíntesi”, “Segona conjugació”, “Mediterrània” o “Ja no fa mal”, el repàs del seu darrer disc Tot està per fer (Halley Rewcords, 2024), amb “Finals” o “Ja dormiré”, i l’avançament del nou EP Rebobinar (Halley Records, 2026). La nit, a l’espera de la sortida del sol, va ser a càrrec de la discjòquei i cantant establerta a Barcelona Gea, amb una sessió farcida de temes electrònics.
 

Més enllà del fet que aquesta segona nit no va aconseguir la paritat de la primera –on van tocar al vespre Maria Jaume i Mushka, entre altres–, l'única decepció van ser les oportunitats perdudes de col·laboracions en directe, d'Els Pets amb Ginestà o Figa Flawas, o de The Tyets amb La Fúmiga i Los Manolos, etc. Però així i tot, va ser un tancament excel·lent d’un festival que anualment dona la benvinguda a l'estiu amb un cartell sempre festiu i ballable, i que enguany s’amplia amb una nova edició tardorenca, La Castanyada del Cabró – on repetiran Oques Grasses, Figa Flawas, Mushka, Els Pets, The Tyets, La Fúmiga o Ginestà–.