El concert del festival Ítaca a la platja de l'Estartit a la revetlla de Sant Joan s'ha convertit en una cita clàssica, i un senyal inequívoc del començament d’estiu. La tercera i darrera jornada va programar tres propostes orientades a un públic juvenil.

Va obrir el foc la intèrpret de la-cançó-de-l’estiu-del-3Cat i Premi Joventut del Sona9, Marta Ros ‘Ouineta’. Autodefinida com a “popstar”, la de la Roca del Vallès, acompanyada per un baterista, un guitarrista i un DJ, va presentar la seva proposta, basada en un pop naïf de vestimenta electrònic que en directe guarneix amb coreografies, en algunes de les quals l’acompanya un cos de ball. Amb poc espai per la subtilitat, Ouineta grata en l'imaginari dels inicis d’aquest segle. En les seves lletres hi són presents referents pop com High School Musical, Pokémon, Hot Wheels, Megan Fox, Britney Spears, Avril Lavigne, Ronaldinho… amb un llenguatge contemporani: ‘Has mirat el WhatsApp, m’has deixat en visto / M’estàs fent un ghosting que flipes’, canta a “Gorg”; o ‘Sempre vol obrir els meus stories / Em surt la primera / Vol la meva clau i encara no / Hi ha tanta polseguera’, a “Gorgeous”. Ros intepreta un personatge clavat a la seva infantesa que en directe no acaba d'aixecar el vol. Un concert descompensat de ritme —una part central baladística amb “Hsm1” al piano potser no ajuda—, però amb moments àlgids com la versió estesa de “Wild”. És quan Ouineta arrisca musicalment que tot s’eleva i l’espectacle pren sentit. “Bikini Kill” i la brillant “DMs” —el més proper que tenim al “Go West” dels Pet Shop Boys— van tancar un concert. Pop costumbrista, però d’Instagram.
 
Just a continuació, els vallencs Figa Flawas van sortir a demostrar per què són una de les propostes en directe més atractives del moment. Els guanyadors del Sona9 2022 i guardonats amb tres Premis Enderrock 2025 van voler reivindicar a la platja de l'Estartit el poder de la festa. Rodejats, d'una banda amb percussió, guitarres, teclats i baix, Pep Velasco i Xavier Cartanyà van descarregar una coctelera de ritmes on tot hi té cabuda: la rumba, la batxata, la batucada, la salsa, un corrido tumbao, el pop… fins i tot la cançó d’obertura de Shin-chan. Amb un espectacle molt coreografiat i uns visuals de categoria, els Flawas van saber connectar amb el públic des de la primera cançó, “Extraterrestres”, fins a una recta final on van simular la taula parada de C Tangana interpretant en versió rumbera cançons com “Chulo”, “Wonderwall”, “Ave María”, “Baby”, “La bomba” i “It's Not Inusual” abans d'enfilar “Solucions i no problemes”. Destacada també va ser la participació de Mushka a “Diabla”, sens dubte un dels punts àlgids del concert, juntament amb “La Marina sta morena”, que va servir per tancar l'actuació just abans de “Que no s'acabi”. “Que no s'acabi? Si tot just acaba de començar!” exclamava algú des del públic. Tampoc cal buscar-li tres peus al gat. Figa Flawas són exactament el que pretenen ser: una proposta orientada a la festa, al ball i sense excessiu rigor estilístic. El cert és que funciona i molt: un panem et circenses d’efecte immediat i sense pausa. Esperem-ne la pròxima evolució.
 
Mushka va ser l'encarregada de tancar l’Ítaca de Sant Joan, en una actuació amb banda i secció de vents on va presentar el seu darrer àlbum, Nova bossa (Dale Play, 2025), un disc on la maresmenca manté la seva essència urbana amb noves influències de la música brasilera.

L'Ítaca de Sant Joan ha tancat una edició que l’organització defineix com a “històrica” amb 25.000 espectadors al llarg de tres nits, consolidant-se com un dels festivals amb més capacitat de convocatòria de la Costa Brava.