El 41è Festival Internacional de Jazz Escaldes-Engordany va programar, en la seva tercera jornada, l’actuació de la cantant francoamericana
Cécile McLorin Salvant.
McLorin és en l’actualitat una de les cantants més interessants de l’escena del jazz contemporani, i els seus àlbums són molt ben rebuts per part de la premsa especialitzada internacional. Hereva de veus com la de
Sarah Vaughan, amb qui ha estat sovint comparada,
McLorin va comparèixer a la sala Prat del Roure acompanyada per un trio amb
Kyle Poole (bateria),
Yasushi Nakamura (contrabaix) i
Sullivan Fortner (piano).
La cantant va combinar cançons en anglès, francès i castellà, amb un repertori realment eclèctic on es podien trobar estàndards de jazz de club i distància curta, cites a la cançó d’autor francesa, boleros i
bulerías. Poc propensa al swing vocàlic,
McLorin va saber dotar la seva interpretació d'amplis rangs vocàlics i dicció matisada, alhora que es va mostrar molt generosa amb els instrumentistes que l’acompanyaven. Escassos malabarismes per encabir en poc més d'hora i mitja de concert un bon mostrari dels nombrosos colors del jazz.
Cécile McLorin Salvant i Sullivan Fortner
Del cançoner que
McLorin va mig improvisar, cal destacar-ne el tema de
Léo Ferré “Est-ce ainsi que les hommes vivent?”, la cançó de
Gretchen Parlato “Circling”, l’estàndard de
Cy Coleman “With Every Breath I Take” —probablement la millor interpretació de la nit—, el blues de
Bessie Smith “Easy Come Easy Go Blues” amb l’únic acompanyament del piano, el bolero immortalitzar per
La Lupe “Puro teatro”, el “Burbujas de amor” del dominicà
Juan Luis Guerra i “Until…”, una balada d’
Sting que va créixer molt per damunt de l’original.
McLorin també va aprofitar per descobrir dues cançons que formaran part del seu nou disc que “anunciarà aquest proper dilluns”, i que van oscil·lar entre el folk i l’avantguarda.
El concert es va tancar amb una emotiva “Todo es de color” de
Lole y Manuel —molt aplaudida pel guitarrista flamenc
Tomatito, que va presenciar el concert des de la platea— i, a petició d’un espectador, l’icònic “La vie en rose” d’
Édith Piaf. Un sol bis amb una cançó de
Fito Paez: “Un vestido y un amor”.
Yasushi Nakamura (contrabaix) i Kyle Poole (bateria)
Avui, la sala Prat del Roure acollirà el darrer concert en aquest auditori: el duo del pianista dominicà
Michel Camilo i el guitarrista almerienc
Tomatito estrenant la gira de presentació del quart treball en comú:
Spain Forever Again (Universal, 2025).
.gif)
