Catalunya és terra de festivals i l’estiu és l’època propícia per a tals esdeveniments. Cada festival té la seva particularitat i així ho entén el públic, coneixedor de la filosofia que hi ha rere cada cita. Alguns són absolutament musicals, amb major o menor presència de la música cantada en la llengua del país i altres aporten un plus ideològic. Perifèria Cultural va una mica més enllà i ofereix el que podem anomenar una experiència global de quilòmetre zero. Artistes dels Països Catalans mariden amb propostes gastronòmiques de les localitats que visita el festival. Lluny de grans recintes, amb espectacles pròxims, on es pot tractar l’artista de tu a tu.

I esment a banda mereix l'organització. Si ja és complicat fer un festival a l'ús, coordinar a més l'aspecte gastronòmic i la presència dels artesans de cada població, és un plus afegit. Tot plegat amb una sensació de certa improvisació controlada, indispensable a l'hora de canviar d'artista (inicialment, ahir estava prevista la presència d'Adrià Puntí) o d'aconseguir, en poques hores, trobar un emplaçament alternatiu a l'anunciat a causa de l'amenaça d'una pluja que es pot dir que només va treure el cap per saludar i va marxar.  Dissabte Marc Parrot i Borja Penalba van protagonitzar el concert a Agramunt, que també va comptar amb la presència de l’actor Sergi López i de la polifacètica Estel Solé, que hi van fer petites intervencions. Parrot va obrir foc amb la seva proposta de cançons senzilles i intimistes que dibuixen un món propi, lluny de tots els tòpics. Quan va acabar la seva actuació, el cuiner Sergi de Meià va servir un sopar de quilòmetre zero, fets amb productes de la zona entre els quals destacava la presència del tradicional torró d’Agramunt per completar un plat de guatlla i un pollastre amb una salsa molt potent que portava xocolata en la seva elaboració.

Marc Parrot i i Sergi de Meià Foto: Martí E. Berenguer

I després, Sergi López i Estel Solé. I Borja Penalba, que armat només amb la seva guitarra (i uns quants pregravats) va reivindicar-se com un dels cantautors actuals de referència. La nit va deixar dos moments màgics. El primer, una col·laboració entre els dos cantants. Parrot va recordar que havien fet una gira junts per celebrar els 50 anys de la Nova Cançó i va explicar que quan li van proposar una col·laboració per aquest concert, es pensava que rescatarien algun tema emblemàtic de la Nova Cançó. Però no, Penalba li va demanar una peça composta per Parrot que, segons va confessar l'autor, mai no havia cantat en públic. Els assistents, que sí que se la sabien, la van corejar discretament. Era “Tots som súpers”.

Borja Penalba Foto: Martí E. Berenguer

El segon moment màgic va servir per cloure la nit i va fer tornar a pujar a l’escenari Sergi López i Estel Solé per acompanyar Penalba. Van fer una versió recitada i cantada de “Nina de Miraguano”, que van dedicar a Memi March, la companya de Pau Riba morta poques hores abans.