L'Anuari de la Música, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), analitza des de fa 25 anys l’estat de la qüestió del sector musical als Països Catalans. L'edició d'enguany, que estudia l’exercici del 2024, s'ha presentat avui en roda de premsa a la seu d'SGAE a Barcelona amb la presència de la presidenta d’ARC, Raquel Bassas; el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau; el director de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya, Edgar Garcia; i la directora de sectors cultural a l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona, Eva Sòria. La publicació d’aquest any se centra en les xifres rècord de facturació de la música en directe, la relació Barcelona-Madrid i el decret de contaminació acústica.
    

La música en viu quadruplica la facturació en una dècada

La facturació global de la indústria catalana del directe el 2024 ha assolit la xifra rècord de 242 milions, un 21% més respecte als 200 milions del 2023. La nova xifra multiplica per quatre la facturació del 2014, ara fa deu anys, que va ser de 61 milions.
 
La mateixa tendència es registra en la quantitat de concerts celebrats a Catalunya amb un augment del 12% fins a 23.433 bolos, més del doble que el 2014. Per la seva banda, el nombre d’espectadors també ha dibuixat un creixement moderat del 4% fins a 19,2 milions, superant per dues vegades i mitja el públic de fa una dècada.
 

Catalunya perd el lideratge de grans concerts per darrere de Madrid

En el Top25 de grans concerts celebrats a Barcelona i Madrid, la capital espanyola ha venut més del doble de tiquets (71%) que la catalana (29%). A més, i per primera vegada, la Comunitat de Madrid –amb 185,4 milions d’entrades venudes (+96%)– se situa per davant del lideratge encapçalat els darrers anys per Catalunya –138,6 milions d’entrades (-9%)—. En part, aquestes xifres són conseqüència de l’Estadi Olímpic ocupat pel Barça i el Camp Nou en obres, que ha impedit que s’hagin pogut celebrar grans concerts al llarg de tot l’any. El 2024 la capital de l’Estat s’ha fet més radial i la seva política per captar inversions ha actuat com a receptora del mercat de grans gires
 
La gestió directa de drets d’autor als Països Catalans s’ha mantingut com l’any anterior en 44,3 milions d’euros, i ha mantingut el pes respecte a l’Estat. Tot i això, Catalunya ha patit una davallada dels 21% dels ingressos, especialment de la música popular, a diferència del creixement del País Valencià i les Balears.
   

Decret de contaminació acústica: la música no és soroll

El nou projecte de decret amb què treballa la Generalitat de Catalunya per regular la contaminació acústica ha encès les alarmes, ja que les restriccions podrien posar en risc la viabilitat de molts esdeveniments. És per això que el sector en reclama a les administracions revisar a l’alça el llindar de 80 dB. El debat és complex i la clau rau a trobar l’equilibri entre el dret al descans i l’accés a la vida cultural.
 

La música en viu continua amb xifres de rècord

Els festivals catalans tornen a créixer amb un enorme augment d’assistents del 9%, sobretot pel que fa als formats grans i mitjans, i també el públic de Festes Major. Tot i així, en el global de Països Catalans els festivals registren una lleu caiguda del 2% a causa sobretot del retrocés dels macrofestivals del País Valencià.
 
DIVERSITAT, LLENGUA I EMERGÈNCIA
La presència de dones als festivals ha assolit una xifra rècord del 46% el 2024, gràcies a la pujada notable de projectes amb lideratge femení (34%). Per la seva banda, la xifra d’artistes emergents el 2024 ha caigut quatre punts respecte al 2023 i se situa al mateix nivell que el 2021 (29%), mentre el sector reclama un circuit emergent.
 
Els cartells amb artistes catalans han pujat quatre punts més que el 2023, del 33 al 37%, però les programacions en català han quedat estancades al 19%. Paral·lelament, per primer cop l’Anuari ha analitzat també la presència de persones racialitzades a les programacions, que se situa en el 18%, lluny del 32% que representen en el total de la població catalana.
 

SALES, AUDITORIS I TEATRES
La fidelització de públic a les sales de concerts catalanes (+2%) no evita la reducció del nombre de concerts (-4%) a causa de l’anomenada eventització. Els auditoris i teatres recuperen públic (+4%) i també concerts (+6%), mentre que els espectadors de circuits creixen igual, però en cau la programació (-14%).
 
En aquest context, però, l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) destaca una millora en l’estabilitat laboral i la professionalització del sector, amb un volum de contractació d’artistes de 111 milions d’euros.

El consum musical consolida el model dels macrofestivals

Un 45,4% de catalans ha anat a veure música en directe el 2024, superant el 44,7% de l’any anterior i aproximant-se al resultat del 2019 prepandèmic del 45,7%. Segons l’Enquesta de Consum de la Generalitat, l’augment d’espectadors ha estat un 3,2%, de 3,02 a 3,12 milions. L'auge d’assistència als macrofestivals és la gran tendència dels catalans que atrau una quarta part del públic dels concerts, en detriment dels festivals.
 
Les dones són majoritàries als concerts (53%), però als festivals i macrofestivals s’ha imposat una tendència masculina. La música ha mantingut presència constant en la vida quotidiana, amb un 85,1% d’audiència, pràcticament el mateix nivell que l’any anterior (85,9%).
   
Per la seva banda, l’ús del català als concerts ha patit una reculada històrica fins a dades de fa una dècada (del 42,1 al 37,5%) i s’han perdut prop de 100.000 espectadors. L’escolta de música en català també ha anat dos punts a la baixa fins al 43%, i, per contra, el castellà (74,4%) i l’anglès (68,5%) s’enforteixen any rere any.
 
La banda sonora del 2024 ha mantingut el lideratge del pop, el rock i la música alternativa, tant en l’escolta com en l’assistència a concerts. Tot i això, l’Enquesta de Participació Cultural registra una lleugera davallada del 65,1% dels catalans que ha escoltat pop-rock. Pel seu costat, la música urbana s’ha consolidat com el tercer estil més escoltat, juntament amb el jazz i la salsa, fruit del relleu generacional i les plataformes.
 

El sector discogràfic presenta un altre any de gran creixement

Els segells catalans han experimentat el millor any des del 2008 amb un creixement del 31% de facturació fins a 20,3 milions, molt per sobre del mercat estatal (+9%). Els discos del 2024 més escoltats a Spotify d’artistes dels Països Catalans han estat Bad Gyal —La joia (Universal Music) —, Rels B —A New Star (1993) (Dale Play)— i Chanel —¡Agua! (Sony Music)—.
 
Els discos del 2024 més escoltats en llengua catalana a Spotify han estat d’Oques Grasses, Figa Flawas, Mushka, La Fúmiga i Ginestà, mentre que les cançons més escoltades han estat “La Marina sta morena” de Figa Flawas, “Sort de tu” d’Oques Grasses i “Estaré millor demà” de The Tyets i Marlena. Figa Flawas lidera també el rànquing de clips més vistos i de cançons més radiades, al costat de Mushka & Bad Gyal i The Tyets, i d’Alfred García i Mama Dousha.
 
La producció musical en català s’ha mantingut estable en 2.345 referències, sumant discos i senzills inèdits, amb un mínim descens de l’1%. L’edició de discos, però, ha seguit la tendència negativa (-5%), amb un mercat estable a Catalunya (+0,5%), a l’alça a les Balears (+19%) i a la baixa (-19%) al País Valèncià. Per estils, la música d’arrel ha tingut una producció històrica (+37%), alhora que també han crescut la clàssica (+11%) i les músiques urbanes (+6%). El pop-rock i la cançó han seguit la tendència a la baixa (-2%), tot i el repunt del rock del 4%, i han patit sotragada les edicions de jazz (-24%) i de públic familiar (-26%).
 

Creixement generalitzat de la inversió pública

La inversió pública en música a Catalunya ha crescut un 18%, i globalment als Països Catalans, un 15%.  Per primer any l’aportació del Govern català als tres grans equipaments (L’Auditori, Liceu i Palau de la Música) és inferior a la resta del sector, gràcies al creixement del pressupost de Cultura (+1,7%). A les Illes Balears (+8%), el País Valencià (+6%) i Andorra (+15%) els recursos destinats a l’àmbit musical també han augmentat de manera sostinguda.