El concurs de maquetes Sona9 és el retrat de l’escena musical catalana dels darrers 25 anys. Hi han participat 2.326 artistes que representen les diferents generacions i estils, del 2001 al 2025, i ens ha permès descobrir la majoria dels principals noms del pop i el rock català. Organitzat per Enderrock i 3Cat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini d’Estrella Damm, el certamen celebra un quart de segle donant suport a nous grups i solistes d’arreu dels Països Catalans, des de Manel, Els Amics de les Arts, Els Catarres, Joan Dausà, Roba Estesa o La iaia, a Maria Jaume i Dan Peralbo i El Comboi. En desgranem les dades clau: quina n'ha estat la participació per any i comarques, i quins han estat els artistes més versionats i les musicacions més reeixides de les proves del certamen. 
 

PARTICIPACIÓ PER COMARQUES

Al llarg de 25 anys, una setantena de comarques dels Països Catalans han tingut almenys una proposta al Sona9. La capital catalana i el Barcelonès destaquen amb 813 inscripcions, una quarta part del total (25%). En un segon nivell, és notable la quantitat de grups originaris dels dos vallesos (13%), el Maresme (5%), Mallorca (4%), el Bages (4%), el Baix Llobregat (4%) i el Gironès (4%). Tan sols han quedat sense representació l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Priorat. Per territoris, Catalunya ha tingut 2.806 candidats (87%), 220 dels quals han estat del País Valencià (7%), 176 de les Illes Balears (5%), 17 d’Andorra (1%) i 1 de Catalunya Nord.
   

PARTICIPACIÓ PER ANYS

Al llarg de 25 anys s’han inscrit al Sona9 un total de 3.223 grups i solistes, dels quals 2.326 són artistes diferents. La mitjana ha estat de 129 grups i solistes per any, tot i que a l’edició del 2012 es va assolir el màxim de participació amb 201 propostes inscrites, quan ja es va implantar el format digital i es van deixar d’enviar les típiques maquetes. Des d’aquells anys, la convocatòria s’ha estabilitzat al voltant d’una participació anual que es mou en el centenar i mig de propostes presentades.
 

ELS ARTISTES MÉS VERSIONATS

Des de fa dues dècades, una de les proves que han de passar els concursants semifinalistes del Sona9 és versionar i adaptar al català la cançó d’un altre artista. Més d’un 75% de les cançons que s’han escollit per versionar eren originalment en anglès, seguides del castellà, la segona llengua més adaptada, amb el 16%. El rànquing dels noms més adaptats l’encapçala el quartet de Liverpool The Beatles, escollit per set grups i cantants, amb “While My Guitar Gently Weeps” de George Harrison com a cançó més versionada. Darrere hi ha The Cure, amb sis adaptacions, dues de les quals de “Just Like Heaven”; David Bowie, amb cinc, tres de les quals de “Space Oddity”; Beyoncé, amb dues de “If I Were a Boy” i una de “Halo” –del mateix disc, I Am... Sasha Fierce (Columbia Records, 2008)–, i The Velvet Underground, també amb tres versions.
   

ELS POETES MÉS MUSICATS

Des del 2006, el Sona9 ha proposat una seixantena de textos de poetes joves perquè els concursants els posessin música com a prova anual del Sona9. L’experiència ha estat tan positiva que una tercera part dels grups han inclòs la musicació al primer disc. El primer any ja va haver-hi dues adaptacions sonades del poemari Escola italiana (Edicions 62, 2003) de Josep Pedrals: “Els personatges”, a càrrec de les barcelonines Xazzar –amb Miranda Gas i Clara Peya al davant–, inclosa a Que no s’escapin els gossos (Kasba Music, 2007), i “Personatges” per part de l’olivera Clara Andrés, a Dies i dies (Fourni Records, 2007), Premi Miquel Martí i Pol del Certamen Terra i Cultura, que reconeix el millor poema musicat en català. 

La llista de poetes musicats l’encapçala Marc Romera (11 artistes) –entre els quals “Verge” per Pantaleó a Reina Victòria (Petits Miracles, 2015)–, Maria Josep Escrivà (10) –“Anhel de cercle” per Foss a Bioluminiscència (Plas Plas, 2024)–, Jaume Coll i Maria Callís (7) i Pau Vadell, Marina Miralles i Jordi Julià (6). D’altra banda, han sonat abastament temes com “L’home que passa” de Julià per La iaia –a Les ratlles del banyador (Música Global, 2011)–, “La dona que mirava la tele” de Dolors Miquel per The Mamzelles –a Que se desnude otra (Discmedi, 2012)–, el “Mags” d’Enric Casasses per Nyandú (2012) i “El tro” de Pere Vilanova per Ju –a Bandera blanca (RGB Suports, 2018)– i per Salvatge Cor –a Bruixes (Discmedi, 2019)–.