El Paral·lel 62 va tornar a viure una gran nit de música solidària amb el Mússol, el festival que impulsen el músic garrotxí Grabu (Guillem Gisbert, Triquell, Llum) i el road mànager de Sexenni Joel Campo per recaptar fons pels infants amb càncer. D'aquesta manera, tots els fons que el festival va obtener, tant de la venda d'entrades com del marxandatge, es van destinar al projecte de La Casa dels Xuklis de l'AFANOC, que permet que infants i famílies que no viuen a Barcelona tinguin un allotjament a la ciutat durant el temps del tractament.

El festival va comptar amb vuit noms coneguts de l'escena musical catalana com Galgo Lento, Suu, Alfred García, El Petit de Cal Eril, Mama Dousha, Alosa, Ouineta i Ginestà. A més, com ja és tradició en el festival, els artistes no van tocar amb la seva banda habitual sinó que van defensar tres cançons emblemàtiques del seu repertori amb la banda base del Mússol, formada per Gerard López (Socunbohemio) a la guitarra i direcció musical, Pep Saula (Sexenni) als teclats i les programacions, Guillem Durante (Renaldo & Clara) al baix, Ricard Perpinyà (Sexenni) a la bateria, i Giulietta Vidal (Alosa) i Emma Roca als cors.

Després de la sessió prèvia per escalfar motors de DJ Trapella, el festival va començar amb el terrassenc Galgo Lento i la seva proposta amarada al hip-hop, l’R&B i el soul amb la reposada “4'”. La rítmica més hip-hopera va arribar amb "M'agrada", amb la banda base mantenint sempre la cohesió que requeria la cançó i, finalment, Galgo Lento es va acomiadar "Tot el que t'ha passat", del seu treball de 2023 Martinet! (Luup Records).
 
El ritme i el tempo es van accelerar ràpidament amb el repic de bateria que donava pas al primer tema de Suu: "Passen coses", un tema de pop-rock dosmiler sobre l'amor. El públic va agrair que la cantant recuperés el seu tema en català més conegut, "Tant de bo", que la banda base va rearranjar amb encert amb una proposta que creixia lentament i que passava de la balada original a un mig-temps expansiu i un punt èpic. Suu va tancar la seva tríada amb el hit en castellà "Eres un temazo" —que va escollir per davant de temes com la recent "Tan clar", coescrita amb el membre de la banda base Pep Saula—.
 
Tot seguit, va ser el torn del cantant pratenc Alfred García, que va arrencar amb una sorprenent versió acústica totalment sol de "T'estiu", marcada per una breu interrupció perquè el peu del micròfon s'anava caient i els tècnics van haver de recol·locar-lo. Amb la banda, l'exconcursant va deixar "El meu destí" (que en la seva versió d'estudi està enregistrada amb Carlos Sadness) i "Els meus ulls", el seu tema més conegut que hibrida les palmes i l'esperit rumber amb l'estil de balades èpiques i expansives.
 
El concert va créixer amb El Petit de Cal Eril, el pop intimista i pulcre del qual va prendre un nou caràcter amb la banda del Mússol. Va començar amb la presentació d’un dels temes del darrer treball Eril, Eril, Eril (Bankrobber, 2025), "Ara no sé què dir-te". Però els moments més estel·lars van arribar quan el guissonenc va tirar del seu repertori més antic, amb cançons com "Sento" i, per al final, la coneguda "Amb tot", de l'emblemàtic treball La figura del buit (Bankrobber, 2013).
 
Una de les propostes més festives de la nit la va deixar el barceloní Mama Dousha amb temes ballables i corejables com "Vitamina de l'amor", on la secció de vent-metall es va lluir de valent, i l'arxiconeguda "Rikiti". Entremig, també va deixar espai per a la intimitat amb la balada "Ha valgut la pena", que la banda va fer brillar especialment gràcies a les guitarres de Pep Saula i Gerard López i la bateria de Ricard Perpinyà.
 
Després d'una petita pausa en què els presentadors Laura Grau i Ferran Vilajosana van explicar el projecte solidari a tot el públic, la corista Giulietta Vidal va abandonar el fons de l'escenari per posar-se al capdavant amb l'altra meitat del duet Alosa, Irene Romo. Juntes van interpretar molt encertadament "El forner", panderos en mà, i "Nenes de ciutat". En tots dos temes cal destacar els arranjaments que el duet va proposar, que van empacar a la perfecció amb una banda que tenia una instrumentació més orientada al pop que a la música d'arrel. També van tocar la seva versió d'"Aserejé" a la catalana, originalment publicada amb Svetlana, que no van poder ser ahir a Paral·lel 62 ja que són al Japó de gira.
 
Després que la banda deixés els instruments i es posés a cantar l'inici de "Bikini Kill", Ouineta va aparèixer per sorpresa a l'escenari reclamant en to humorísitic que aquella era la seva cançó i la va acabar interpretant completament sola sobre l'escenari, però amb la seva imponent energia escènica. Ja amb el suport de la banda, la roquerola va interpretar "Gorgeous" i la cançó de l'estiu de TV3 "DMs".
 
El colofó final el va posar Ginestà amb tres dels quatre temes del recent EP Només viure (Halley Records, 2025). Primer, van deixar la coneguda "Tot el que ens queda"; després van reinterpretar "Deixar-se anar de la mà", en què Júlia Serrasolsas va entonar les melodies que originalment cantava l'actriu i cantant Laia Manzanares (Grupis), i van acomiadar-se amb la vitalista "Només viure", que va tancar amb un missatge del tot optimista una vetllada que el festival sempre ha plantejat des de la celebració i l'optimisme i no des de la pena i la tristesa.