En 10 anys, i un canvi de nom i d'ubicació -des del Cara·B que se celebrava a Sant Andreu-, el festival B s'ha erigit com a una de les grans cites del pop alternatiu a Barcelona. Aquest cap de setmana ha acollit noms com Rojuu, Judeline, Greta, Ouineta o Hoke, en la primera jornada, o Maria Jaume, Cala Vento, Amaia, Ralphie Choo o Mujeres, en la darrera nit. Un dia, el de dissabte, que va estar marcat no només per la música, sinó també per les reivindicacions amb el poble palestí, després de la massiva manifestació que va acollir aquell mateix matí Barcelona.

La cantant de Lloret de Vistalegre Maria Jaume va ser l'escollida per donar la benvinguda als assistents just quan s'obrien les portes del festival dissabte a la tarda. La mallorquina hi va mostrar el seu celebrat Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2024), un disc llorejat per la crítica que mostra la seva evolució sonora i artística i aprofita una narrativa amorosa per criticar la massificació turística que pateixen les Illes Balears. Hi va interpretar en format quartet cançons com “Ressaca a sa platja”, “Cala rajada 1964” o “Hoteles, sol y playa” abans de permetre's un passeig pel passat per algun dels seus temes més celebrats d'ençà del seu debut el 2019, com “Me desplom” o “Autonomia per principiants”, en versions més ràpides adaptades al nou directe. Va recuperar, enregistrades, també algunes de les col·laboracions que ha fet, des de “No hi haurà manera” amb Mushka, a “Trista a Miami” amb Julieta o la corejada “Mon Cheri Go Home” amb Fades, amb coreografia inclosa, i que va tancar amb un crit de “Visca Mallorca, visca els Països Catalans i Visca Palestina lliure”. I és clar, també va deixar espai per a les noves cançons de l'edició deluxe del disc, Nostàlgia Airlines Souvenir (Bankrobber, 2025), amb “Màgia obscura” o “Very verinosa”, abans d'acomiadar-se amb “Geografia”.

En el mateix escenari, Adidas Originals, hi començava poc més tard el concert d'un dels grups més reivindicatius i contestaris del panorama. Amb la seva habitual actitud punk, i la seva combinació de poesia, crítica social i rock, Remei de Ca la Fresca va presentar-hi també el darrer treball, L'ham de la pregunta (Bankrobber, 2024) amb temes com “Fusta d'artista” o “L'esquerda del temps”, a més de “Tots els tons de la ràbia”, que una sempre carismàtica Xantal Rodríguez va cantar embolicada en una bandera palestina i cridant “contra l'estat genocida d'Israel”. Així mateix, van recuperar algunes cançons del debut homònim (Indian Runners, 2021), com “La insurreció que ve” i van tancar amb el seu èxit, “Tot el que volem és okupar-te el xalet”.

I des de l'altre costat de l'escena alternativa, hi apareixia poc abans de les vuit Joan Pons amb la seva banda i el nou disc d'El Petit de Cal Eril, Eril Eril Eril (Bankrobber, 2025), nascut d'un guaret creatiu. No fa ni mig any que va sortir l'àlbum, però la gent el va acollir amb ganes, i els músics el van tocar amb precisió i gaudi. La presentació del disc ha estat especial, amb una minigira en un iglú fet a partir d'un antic globus aerostàtic, que en el festival es va reconvertir en unes teles de colors que des del fons emmarcaven l'escena. Però el de Guissona i companyia no només es van limitar a repassar el nou disc i van satisfer els desitjos del públic de festival i dels seus fans de sempre repescant del seu repertori temes com “Sento” -d'Energia fosca (Bankrobber, 2019)-, “Som transparents” -de ∆ (Bankrobber, 2018)- o, del Vol i dol (Bankrobber, 2010), “Partícules de deu” i “Cendres”, amb què van convidar a l'escenari a Remei de Ca la Fresca, una col·laboració que ja van mostrar aquesta primavera al Desconcert d'iCat.
 

En caure la nit, l'esplanada del Parc del Fòrum a l'escenari principal es va omplir de gom a gom per veure el músic i productor de Castelldefels Cristian Quirante 'Alizzz', que hi presentava el darrer àlbum Conducción temeraria (Warner Music, 2024), i pel qual va comptar amb la veu la badalonina Maria Arnal, que es va apropar al Parc del Fòrum per cantar amb ell “Despertar”. Però el productor també va permetre's recuperar altres temes com la seva cançó en català “Que pasa nen”, o, del llarga durada de debut Tiene que haber algo más (Warner Music, 2021), “Amanecer” o “El encuentro”, que si bé en aquell moment la va interpretar sol, després cantaria al costat d'Amaia.

La de Pamplona establerta a Barcelona li va prendre el relleu passades les deu de la nit, en l'últim concert de la seva gira de festivals. Va obrir amb “Tocotó”, una picada d'ullet a la seva admirada Marisol i el seu “Corre, corre, caballito”. Sempre esplèndida vocalment, i amb la presència escènica i la coreografia que ha treballat amb els anys, va començar el concert recordant el disc anterior, Cuando no sé quién soy (Universal Music, 2022), amb “La vida imposible” o “Dilo sin hablar”, abans d'arrencar-se amb el darrer, Si abro los ojos no es real (Universal Music, 2025). Es va asseure al piano a cantar “Nanai”, que va combinar amb unes estrofes de la popular “La tarara”, i va seguir amb “C'est la vie”, “Auxiliar” o la preciosa i existencialista “Ya está”, cantada des de l'arpa. També en va interpretar “Despedida”, dedica a l'àvia, o el hit sobre la mare “M.A.P.S.”, abans de convidar Alizzz i Rigoberta Bandini a participar a “El encuentro”. La col·laboració amb Judeline, “Com você”, però, que van interpretar juntes en directe al mateix festival la nit anterior, no es va repetir. Per al final, va deixar el seus imprescindibles, com la celebrada “Yamaguchi”, la nova “Tengo un pensamiento”, i “Bienvenidos al show”, com a comiat d'un concert amb què va saber sintetitzar i mostrar la seva qualitat artística i escènica, i on també va buscar l'espai per reivindicar la situació palestina.
 

I ja va ser el torn d'un dels altres grans caps de cartell de la nit, el madrileny Juan Casado Fisac, Ralphie Choo. Un xou dinàmic en què el cantant no es va estar de res, i on no va faltar cap hit, des de “Total90nostalgia” a “Gata” o “Voy con todo”, amb què va baixar a cantar al fossar a tocar dels fans i de la qual va traduir la tornada per exclamar en català 'Sí, vaig amb tot'. Va convidar també a Barry B -que just havia finalitzat el seu xou a l'altre escenari-, per cantar junts “Rookie” i desfermar la bogeria entre el públic. El madrileny va tancar el concert amb l'èxit “Dolores” i “Valentino”.
 

Les darreres notes de la nit les va posar el duet empordanès Cala Vento. Aleix Turón i Joan Delgado han celebrat ja una dècada fent música junts, i després dels èxits recollits en els darrers anys, ahir s'acomiadaven de la ciutat comtal abans d'un merescut descans. Hi van presentar un setlist que fa justícia a aquests deu anys de trajectòria. Van arrencar amb cançons tan reeixides com “Isla desierta”, del segon disc Fruto panorama (autoeditat, 2017), d'on van recuperar també “Historias de bufanda”. Del Balanceo (autoeditat, 2019) van cantar amb fruïció la celebració d'“Un buen año” o “Gente como tú”, i van repassar el darrer disc de composicions pròpies, Casa linda (Montgrí, 2023), amb temes com “Equilibrio”, “Conmigo” o “Ferrari”, que van combinar amb algunes de les millors versions que van recollir a l'àlbum Brindis (Montgrí, 2025), com “Insurrección” (d'El Último de la Fila), “Pau” (d'Els Pets) o “Lento” (de Julieta Venegas). El comiat, d'un concert que es va fer curt, el van fer amb un dels temes del seu debut homònim (autoeditat, 2016) i que encara ara segueix sent un dels més escoltats i celebrats del grup: “Abril”. Després de dues jornades de música que han aplegat 25.000 persones i un tancament d'alçada ahir a la nit, el Festival·B ha acomiadat definitivament l'onzena edició aquesta mateixa tarda amb el DJ Set de Nusar3000 o John Talabot entre altres.