Avui surt a la venda La cova (Kasba Music) del músic d’Arenys de Munt Carles Escrig, ara anomenat En Carlus. Es tracta d'un recull de deu cançons, nou de les quals són d'autoria pròpia, que es complementen amb la tradicional "Els contrabandistes" que tanca el disc. En parlem amb l'autor.



Qui és En Carlus?
Ah... En Carlus és el meu projecte personal. Des de fa anys, he format part de diferents grups, com Lád Cúig, Pennycocks, Duralex, i ara, amb 30 anys, ha arribat a un punt en què tenia necessitat de donar cabuda a les inquietuds musicals que sempre m'han acompanyat, però que mai havia pogut posar en pràctica. Per això decideixo començar el meu projecte personal. Primer vaig presentar dues cançons i el resultat i el procés ens va agradar, a mi i a la gent del meu entorn. Llavors vaig decidir envoltar-me d'una bona colla de músics i gravar un disc, que és La cova.

Amb els teus grups anteriors feies una música ben diferent de la que presentes ara.
Sí. Amb Lád Cúig fèiem folk-punk; amb Pennycocks, garage-punk i amb Duralex, new-punk. El punk és un estil de música que m'ha acompanyat i m'ha identificat des de l'adolescència, i que m'ha ajudat a relacionar-me amb el meu entorn i amb els meus amics. Però a casa he mamat molt folk i molta música tradicional. Toco l'acordió des que era un nen, i tenia ganes de donar espai a aquestes inquietuds: folk, rock dels 60 i dels 70... Per això decideixo orientar les cançons més cap aquí.

Abans de la publicació del disc havies presentat tres avançaments. Són les cançons que dius que et van acabar de convèncer a fer el disc?
Sí, especialment les dues primeres. “El meu viatge” i “La cova”. Les vaig gravar en una primera tongada i m'ho vaig passar molt bé fent-les. A més, a la gent del meu entorn els van agradar. Llavors és quan em vaig decidir a gravar el disc. Fa unes setmanes va sortir l’havanera “El mar als teus ulls”, que ja vaig gravar amb més músics.


Com fas les cançons?
Això ho hem discutit més d'un cop amb col·legues, que també són músics. Cadascú té la seva tècnica, hi ha gent que primer escriu la lletra i altres que la fan al final. En el meu cas tot sorgeix d'una idea. La majoria de cops és alguna melodia que em ve al cap i llavors començo com a estirar el fil i a desenvolupar-la. En aquest disc he treballat molt conceptualment. És a dir, moltes vegades ha estat més per una motivació o una idea que no tant la mateixa música. Per exemple, quan vaig fer l’havanera va ser perquè tenia ganes de compondre una havanera. Al disc hi ha una mica de tot, ritmes llatins, boogaloo... i en cada cas ha estat per les ganes de fer una cançó que sonés d’aquesta manera. En aquest disc, tenia ganes que quedessin molt paleses les meves influències i referents, i m’he influenciat, he buscat altres artistes, he agafat una mica d'aquí, una mica d'allà…

Concreta una mica aquestes influències.
Tinc influències molt dispars i penso que la gent ho notarà en escoltar al disc. La cova té un fil conductor, però cada cançó té una essència diferent, que pot anar des de Dylan, Pete Seeger i el folk americà, fins a la Nova Cançó passant pels grups britànics de rock dels 60, els americans dels 70…

Una cosa que crida l'atenció en escoltar el disc és la presència de la veu, clara i en primer pla.
Com que per mi és un disc molt personal, he volgut que l'essència del missatge i de la lletra pugui arribar a la gent, que no quedi dissimulat al darrere.


Al disc hi ha algunes col·laboracions…
Per començar, hi ha l'Anna Rossi a “El mar als teus ulls”. Estic molt content amb el resultat d'aquesta havanera. Parla de l'exili, de l’Amèrica Llatina, i l’Anna és argentina i l’ha portat molt al seu terreny. A part de Rossi, al disc hi ha col·laboracions de gent del meu entorn, de col·legues que admiro i estimo molt: El Pony Pisador i Ebri Knight a “Fes-te escoltar”, La Rauxa a cinc cançons i la gent de Ros, que ha portat més el toc més folk, amb gaites, amb flautes i violins a diverses peces, però sobretot a “Fum a les xemeneies” i “Els contrabandistes”. Al final han acabat de donar una mica aquest color al disc, i estic molt content d'haver compartit el meu projecte amb ells.

Ara vindran concerts. Com seran?
Ara estem treballant en el xou que volem oferir. La setmana que ve ens tancarem a la sala Clap de Mataró per fer un stage i acabar-ho de preparar tot. I el dissabte 6 de desembre, presentarem el disc a la sala Upload de Barcelona. Serà una nit molt bonica, perquè estarem acompanyats de tots els artistes que han col·laborat al disc. I a partir d'aquí, ja tenim algunes primeres confirmacions. Esperem que ara, amb la sortida del disc, n’hi hagi més i puguem portar les cançons arreu de Catalunya.