El darrer disc d'estudi del grup va ser Para todos los públicos (DRO, 2013) -treball que inclou “Locura transitoria”, un dels darrers èxits de la banda-. A partir de 2015, Robe va arrencar també la seva carrera en solitari amb el disc debut Lo que aletea en nuestras cabezas (El Dromedario Records). Amb alguna retrobada dalt dels escenaris amb Extremoduro, el cantant de Plasència ha publicat fins a cinc àlbums sota el seu nom, el darrer d’ells, Se nos lleva el aire (El Dromedario Records, 2023e). Ara fa un any, va haver d'anul·lar la gira Ni santos ni inocentes per un tromboembolisme pulmonar.
Durant aquesta darrera gira, en la seva parada al Parc del Fòrum barceloní, Iniesta va cantar la cançó “La sequia” d'Albert Pla, a qui els unia una amistat dins i fora dels escenaris, i amb qui va col·laborar en cançons com “El dia de la bestia” o “¡Qué sonrisa tan rara!”, de l’àlbum Agila d’Extremoduro, o la versió —en fals directe— de "Pepe botika", inclosa en el disc del català Veintegenarios en Alburquerque (BMG MUsic Spain, 1997).
Però aquella no va ser la primera vegada que l'extremeny cantava en català. A la cançó-disc "Pedrá" (DRO, 1995) hi va incloure ja uns versos en català: 'I destrossarem el monstre més profund del meu cap' (en el minut 25:20). La frase se li va ocórrer a Robe Iniesta durant els seus anys de residència a Rubí. Un dia, l'extremeny va acompanyar a Ramon Sogas i la seva dona a buscar una nena petita a qui feia de cangur. Aquella nena li va explicar a Robe que a casa seva hi havia un pou molt profund en què hi havia un monstre. I aquesta anècdota va inspirar els versos en català de "Pedrá".
.gif)
