El cantant anglès Ozzy Osbourne ha mort avui a l'edat de 76 anys (1948-2025). L'històric líder de Black Sabbath, que posteriorment també va dur a terme una reeixida carrera en solitari, ha traspassat menys de tres setmanes del seu concert de comiat definitiu, titulat Back to the Beginning. La carrera d'Osborune tant al capdavant de Black Sabbath com del seu projecte en solitari deixa una de les petjades més influents de tota la història del mètal, gràcies al seu imaginari obscur i tenebrós que s'inspirava en les pel·lícules de terror i que li va valer el sobrenom de The Prince of Darkness ('El príncep de les tenebres').

L'any 1968, va fundar amb Tony Iommi (guitarra), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria) Black Sabbath, considerada fins avui en dia la banda fundacional del heavy mètal —amb el permís de dues bandes també molt influents com Led Zeppelin i Deep Purple—. Durant la primera etapa a la banda, el quartet va signar la seva etapa més daurada, especialment amb els dos primers treballs: Black Sabbath i Paranoid (Vertigo, 1970), que contenen clàssics atemporals del gènere com l'antibel·licista "War Pigs", "N.I.B.", "Iron Man" o "Paranoid".


Tot i l'exitós inici, els treballs posteriors, Master of Reality (Vertigo, 1971), Vol.4 (Vertigo, 1972) i Sabbath Bloody Sabbath (Vertigo, 1973) també són clàssics imprescindibles de la dilatada trajectòria del quartet de Birmingham. A finals de 1977, Osbourne va abandonar la banda i va ser momentàniament substituït per Dave Walker (Fleetwood Mac), però poc després se'n va penedir i va tornar a la banda per gravar el darrer treball de la seva primera etapa Black Sabbath: Never Say Die! (Vertigo, 1978). Un any després, però, el comiat d'Osbourne es consumaria de forma definitiva quan la resta de la formació el va expulsar per l'espiral autodestructiu a causa de les drogues.

El seu consum de drogues va ser àmpliament conegut i el cantant va deixar diverses escenes surrealistes per a la posteritat. Una de les més impactants data de 1984, quan durant la gira americana amb Motley Crüe, va esnifar cocaïna amb formigues i va llepar la seva pròpia orina. L'escena va quedar immortalitzada al biopic de Motley Crüe The Dirt (Jeff Tremaine, 2019), basat en el llibre del mateix nom (HarperEntertainment, 2001).

Tot i aquest consum, Ozzy Osbourne va ser capaç de liderar una espectacular carrera en solitari. El debut en solitari, Blizzard of Ozz (Jet, 1980), va ser un èxit sense precedents amb hits de la dimensió de "Crazy Train" i "Mr. Crowley". Altres treballs més que notables van ser Diary of a Madman (Jet, 1981), Bark At The Moon (Epic, 1983) i No More Tears (Epic, 1991), a més de la cèlebre cançó conjunta amb Mötorhead "Hellraiser".

En el seu projecte en solitari, va comptar amb alguns dels millors guitarristes de l'època. El més emblemàtic és Randy Rhoads, una de les figures més destacades en la popularització dels solos virtuosos de guitarra durant els 80 i que va morir tràgicament en un accident d'avioneta el 1982. També cal destacar el nord-americà Jack E. Lee —molt infravalorat a causa de la poca notorietat que va tenir la seva carrera posterior— i Zakk Wylde, amb qui va seguir tocant fins als seus darrers concerts el 2018.


Durant la seva etapa en solitari, també cal destacar el paper clau que va jugar la seva dona i també mànager Sharon Osbourne, figura indispensable en l'èxit de la seva carrera en solitari i gràcies a accions mediàtiques com el reality show de la seva família The Osbournes.

El cas d'Ozzy Osbourne és un cas absolutament anòmal en la història del heavy mètal, ja que cap cantant ha aconseguit tenir una repercussió tan notòria tant amb una banda com en un projecte en solitari. Al record queden les tímides i poc reeixides incursions en solitari que van iniciar a mitjans dels noranta dos tòtems del gènere com Bruce Dickinson (Iron Maiden) i Rob Halford (Judas Priest), que menys d'una dècada després es van reincorporar novament a les seves respectives formacions. Segurament, l'únic cantant que li aguanta la comparació és precisament el successor d'Osborune al capdavant de Black Sabbath: Ronnie James Dio, qui després de passar per la banda de Ritchie Blackmore Rainbow i per la banda de Birmingham, també va iniciar amb èxit una carrera en solitari.


El destí ha volgut que Ozzy Osbourne morís menys de tres setmanes després del seu concert de comiat, que duia per títol Back to the Beginning i va tenir lloc el passat 5 de juliol a Villa Park, a la seva ciutat natal, Birmingham. El concert, que havia de servir per acomiadar-se definitivament després de sis anys sense pujar als escenaris a causa primer de la covid-19 i més tard per diversos problemes de salut agreujats pel Parkinson que patia, va suposar el punt final definitiu tant de Black Sabbath com del seu projecte en solitari. A més, va comptar amb nombroses llegendes del rock com Metallica, Guns'n'Roses, Slayer, Tool o Pantera, entre altres.

Com a curiositat, amb l'excepció d'aquest darrer concert especial a Birmingham, el darrer concert que Ozzy Osbourne havia ofert fins a la data a Europa va ser a l'edició del Rock Fest de 2018 a Santa Coloma de Gramenet, que l'enyorat cap de fotografia d'Enderrock, Xavier Mercadé, va retratar en nombroses fotos.
 
En la seva peça més popular, "Paranoid", Ozzy Osbourne cantava en la tornada 'Can You Help Me Occupy My Brain' ('Em pots ajudar a ocupar la meva ment'?). Com si fos una profecia, la lletra s'ha complert a la perfecció. Just després del seu somniat comiat a Villa Park, l'estadi del seu equip de futbol, l'Aston Villa, Ozzy ha marxat just quan la música ja no li anava a ocupar més la seva ment. Però per damunt de tot això, sempre caldrà agrair-li que hagi ocupat —i de quina manera!— la de milions de metalheads d'arreu del món.