Com fas el pas d’arrencar el teu propi projecte musical?
Jo sempre he estat vinculada a la música d'una manera o altra, fent ràdio, amb coneixements de tècnica de so, com a bateria en grups de versions amb amics, a la guitarra i veu als mateixos grups, i finalment jo sola amb les meues cançons, i en un entorn musical més íntim. Per a mi, ha sigut la progressió natural i necessària de com he vist la música al llarg de la meua vida i què m'ha aportat a nivell comunicatiu, social i expressiu en cada moment. Sent que he anat apropant-me a l'essència de la música i veig Terra com un àlbum ple de màgia i emocions.
Aquest camí l’estàs fent sota l’alter ego Mireia EXP. D’on surt aquest sobrenom?
Quan buscava un nom artístic, buscava paraules que em definiren i em vaig adonar que el que jo faig és EXPressar amb música allò que EXPerimente quan EXPlore este món. Les primeres lletres d'estes paraules em donaren la clau per al nom artístic.
Parlem del nou disc. “Dona’m” és una mena de clam perquè l’altre t’inspiri: hem d’imaginar aquest interlocutor com una persona concreta o un ens més universal?
“Dóna'm” és un crit a la vida per tal que ens porte coses boniques, que ens facen créixer i somriure. S'hi enllacen diversos conceptes: per exemple, quan parle de 'versos plens de coratge' o 'himnes que no s'acaben' em referisc a la música com a vehicle d'expressió i confiança en u mateix, més des d'una mirada introspectiva i personal. En canvi, quan parle de 'contes plens de somriures' o 'crits que amb els dos ressonen' faig més referència a la part d'interacció, convivència i complicitat humana. I com bé diu la tornada, jo i 'la vida', de la mà anem fent, amb el cor creem.
Malgrat que la lletra no referencia el mateix espai, la tornada d’“És així” és una picada d’ullet a “País petit” de Lluís Llach. Ets o has estat molt seguidora de la Nova Cançó? Te’n sents deutora?
Efectivament, este és un xicotet homenatge a Lluís Llach. Durant molt de temps durant la meua adolescència, les seues cançons, juntament amb les d'Al Tall o Raimon formaren part de la banda sonora de la meua vida, en un entorn molt reivindicatiu. De Lluís, vaig aprendre moltes cançons en guitarra, i potser allò va ser la llavor que m'ha portat a compondre en guitarra en la meua llengua. Considere que el moviment de la Nova Cançó va desenvolupar un paper crucial en la nostra història política, social i musical.
Alhora, a “Fràgil”, esmentes Vicent Andrés Estellés, un dels grans poetes valencians, de qui just se n’ha celebrat el centenari.
Sí, són referències que faig a la meua cultura, pinzellades d'aspectes que m'identifiquen i dels quals estic orgullosa. Vivint als Països Baixos, he gastat la meua llengua per a 'fer país', per a donar-li presència i difusió. La meua música, escoltada ací, dona peu a bones discussions sociopolítiques.
“Carrers banyats” es construeix a través d’imatges, com quadres que evoquen aquesta mena d’absència que hi descrius. Com treballes aquesta plasticitat a les lletres?
Jo diria que totes les meues cançons han nascut o van acompanyades d'imatges, de records de vivències pròpies, de somnis, o imatges fruit de la fantasia. Algunes cançons són més paisatgístiques, com “Carrers banyats”, i altres són més metafòriques o descriuen aspectes intangibles, però en tots els casos, jo tinc una imatge visual de referència. De fet, quan les toque, soc capaç de recordar les lletres perquè al meu cap es van reproduint com si foren una pel·lícula de cine mut on jo vaig narrant i posant-hi la banda sonora.
Aquestes cinc primeres cançons que publiques les has agrupat sota el nom de ‘Terra’. Per què aquest títol?
“Terra” invoca dos aspectes importants per a mi. Primer, com a valenciana vivint fora, el concepte de “Terreta” m'aporta eixa connexió a la meua cultura, a la meua terra, a la meua llengua i a les meues arrels, des de les quals cree i faig música. En segon lloc, el títol va lligat també a la portada amb les mans buides i brutes de terra. És una invitació a estar present, a connectar amb la Terra i amb les nostres emocions, a parar, a embrutar-se les mans pel que val la pena, a esforçar-se, i a seguir endavant en les mans brutes. Terra per saber d'on venim, i on descansem en les nostres emocions.
Tens plantejat algun concert de presentació del disc als Països Catalans?
No tinc cap presentació planejada, per ara. Veig Terra com un projecte per a escoltar amb auriculars i els ulls tancats, baix el solet d'un diumenge de matí.
.jpg)
.gif)
