es presenta un any després amb el paraigua de Romàntic Dimoni. La nova banda factura un rock influït pel post-punk amb una narrativa centrada en l’amor com a motor de canvi social, tal com demostra al debut, Primer moviment (Propaganda pel Fet!, 2026), que veurà la llum a finals d'aquest mes.
Com va néixer Romàntic Dimoni?
Al principi, les cançons havien de formar part d’un nou disc de Smoking Souls, però amb el pas del temps em vaig adonar que ja no encaixaven amb la banda. Tot i que va ser un projecte molt important en la meua vida, vaig haver de fer un pas dur però necessari per construir un nou espai des d’on transmetre el que volia mostrar amb la meua nova música. Volia desenvolupar altres estils i músiques que ja no tenien cabuda i així va nàixer Romàntic Dimoni.
De quina manera aquest trencament es diferencia de la trajectòria amb Smoking Souls?
En l’aspecte musical, Romàntic Dimoni és una continuació del que he anat fent els últims quinze anys. És una banda de rock que experimenta amb estils que fins ara no havia tocat, però sobretot m’ha aportat la necessitat de trencar amb estructures i certes maneres de crear que em bloquejaven. En resum, crec que amb Smoking Souls el camí ja havia acabat, i Romàntic Dimoni m’ha permès obrir-ne un de nou per a continuar en el món de la música.
En algun moment del procés t’has plantejat si havies de signar aquest treball com a Carles Caselles, tal com vas fer amb l’EP 'L’afluent' (Primavera d’Hivern, 2021)?
Des que vaig començar a construir aquest nou espai vaig tenir clar que havia de formar una nova banda. No volia que fora un projecte estrictament individual, sinó col·lectiu, per a treballar amb altres persones. A més, encara estic en un moment vital en què sent que necessite expressar-me a través d’un nom o un concepte que represente el que vull dir. I, ara mateix, el meu nom encara no em permet fer açò, perquè necessite crear un personatge i un espai des d’on abocar tota la meva creativitat.
Per tant, deixes oberta la porta perquè algun dia pugui tornar Carles Caselles en solitari?
Potser més endavant tindré la necessitat de fer una altra vegada un projecte més individual i personal, i en aquell moment ja el tornaré a signar amb el meu nom. Però ara tenia ganes que el projecte em defensés a mi i no al revés.
El disc es titula 'Primer moviment'. Si hi ha un primer moviment, és perquè preveus que n’hi hagi més?
Sí, aquest és el primer moviment i la meua idea és que el projecte puga arribar-ne a tenir fins a tres. El disc ha sorgit d’una manera una mica accidentada, però el concepte sobre el qual gira em va fer entendre que estava davant un camí a llarg termini que m’agradaria que no acabés aquí. Ara mateix, però, encara em falta desenvolupar com continuarà aquest viatge musical i emocional.
Tenies clara la idea de fer tres parts des de l’inici?
No, el concepte i l’imaginari del disc el vaig plantejar a partir del primer grup de composicions, per açò no m’ha quedat cap cançó escrita per a una segona part. Més aviat tinc la sensació que m’han quedat pendents moltes coses per a dir i, d’alguna manera, m’agradaria que l’arc narratiu del personatge de Romàntic Dimoni es pogués expandir per explorar nous llocs. Si la vida vol, faré un segon disc i acabaré amb un de tercer que oferirà un tancament.
TERRORISTA DE L’AMOR
Has dit que amb Romàntic Dimoni necessitaves crear un nou personatge en el qual t’emmiralles. Com et definiries?Certament, Romàntic Dimoni és el meu alter ego i bàsicament vull trencar amb la idea de dimoni creada per la religió judeocristiana. En lloc de ser un mesquí i un roí, és un personatge tendre. Jo el definisc com un terrorista tendre o un disbauxat amorós, amb l’amor entès com a empatia sensible cap a la gent que m’envolta.
Per tant, és un personatge entre el seny i la rauxa?
Sí, és un personatge de resistència i activisme, inspirat en l’expressió de l’escriptora i activista nord-americana Bell Hooks quan diu que “l’amor és una forma de resistència revolucionària”. Romàntic Dimoni vol trencar amb la norma preestablerta i amb la deriva que vivim en el món actual.
En la teva presentació has escrit que Romàntic Dimoni vol fer la “revolució de la tendresa”. Què representa aquesta idea?
La idea parteix del títol d’una de les cançons del disc que m’agrada molt: “L’amor contra la màquina”. És una metàfora situada entre la fredor i la manca d’emocionalitat d’una màquina i la que també té el sistema, i de quina manera l’amor és el major motor per a combatre-ho. En aquest cas, cal entendre l’amor no des d’un punt de vista individual sinó col·lectiu. L’amor és una declaració d’intencions i un posicionament polític davant un món que és cada cop més consumista i individualista.
I com lluita contra el sistema Romàntic Dimoni?
És un personatge que se sent sol i que representa l’esperança en un món que només busca el consum d’experiències, el materialisme i la superficialitat. Romàntic Dimoni és un projecte autobiogràfic escrit des de l’òptica d’un personatge fictici i no en primera persona.
Com ha estat el procés creatiu sense Smoking Souls, però amb el suport a la composició i la producció de Joel Gilabert?
El procés de creació ha estat molt innovador, perquè l’hem fet al cinquanta per cent cadascú. Jo he aportat la part compositiva, amb la lletra, els acords i una l’estructura de base de les cançons, i Joel ha sabut conceptualitzar els meus ingredients i donar-los forma perquè tinguessin una coherència com a cançons. Primer moviment és un disc amb moltíssimes arestes, i cadascuna té una manera diferent d’expressar-se. En aquest sentit, crec que Joel ha sigut qui ha posat ordre a tot aquest cúmul de noves idees.
Per què ha estat tan nou aquest procés compositiu? No era la manera habitual de treballar amb Smoking Souls?
A Smoking assumia una funció de productor, on a més d’escriure música i lletra també donava forma a la sonoritat i a l’estil de les cançons. En canvi, en aquest nou disc hem hagut d’analitzar molt més com eren les cançons i cap on volíem anar, perquè tenia superclar que no volia fer Smoking Souls 2.0. El major repte de Romàntic Dimoni ha estat separar-me del so que ja havíem construït amb Smoking, però mantenint la idea de ser una banda de rock en la qual jo poso la veu i les lletres.
Com serà la presentació en directe i la primera gira?
Els dos grans concerts de presentació de Romàntic Dimoni i del nostre debut amb Primer moviment tindran lloc el 27 de març a la sala Rambleta de València i el 9 de maig a la sala 2 de l’Apolo de Barcelona. A més, seran els més especials perquè segurament seran les dues úniques ocasions en què tocarem el disc sencer. I, més enllà d’aquestes dates, la idea és fer una gira de presentació que combinarà festes majors i festivals.
.gif)
