.jpg)
Per als nens i nenes del poble palestí i tants altres que viuen en contextos de guerra, i per vehicular i acompanyar un sentiment general de frustració i impotència davant la barbàrie. Amb aquesta premissa s’ha impulsat el disc solidari Les flors prohibides amb onze temes inèdits d’artistes de Hidden Track Records. El títol floral, segons la impulsora de la iniciativa i directora del segell, Louise Sansom, s’inspira en la colonització de la cultura i la terra que pateixen, i han patit, diversos pobles: “En molts països ocupats es prohibeix recollir o cultivar flors i plantes, perquè és una manera d’esborrar la seva cultura. En el cas de Palestina, han estat les oliveres i els tarongers”.
El simbolisme es fa extensible també al repertori, ja que cada artista és “una flor diferent, però amb uns valors comuns”. Per això va decidir proposar-los de participar-hi, tot i que no és el primer treball col·lectiu que organitza. Fa cinc anys, la majoria ja va col·laborar en el disc del cantautor –i parella de Sansom– Ferran Palau Joia (HTR, 2021). “De tant en tant m’agrada fer un disc on ajunto les artistes del segell, perquè visquin l’experiència de compartir i compondre juntes, créixer com a artistes i persones i aprendre altres maneres de fer”. En aquest cas, per fer-ho realitat, Louise Sansom admet que “necessitava un bon productor que també tingués empatia amb les personalitats dels participants, i alhora que treballés de manera ràpida”. I això ha trobat en la coproducció dels germans Emili Bosch (b1n0) i Jordi Bosch, al costat de Ferran Palau, al seu estudi Rus Sònic a la Bisbal d’Empordà. Les gravacions es van fer en pocs dies, per ajustar el cost, i disposaven de mig dia per cançó. Organitzar-ne els horaris, tenint en compte concerts i col·laboracions entre els músics, va ser un repte, però la responsable del projecte n’està orgullosa: “Ha sigut una meravella, perquè tothom ha estat generós i m’ha ajudat a encaixar-ho tot”.
Ferran Palau amb Emili i Jordi Bosch a l'estudi Rus Sònic Foto: Sílvia Poch
Els beneficis del disc es destinaran a l’ONG internacional War Child, que protegeix la infància en contextos de conflictes bèl·lics. Aquesta no és la primera iniciativa solidària que impulsa Sansom. L’any passat va crear el cicle de concerts Som València amb la cantant pedreguerina Sandra Monfort (ex-Marala) per recaptar ajuts per als afectats i afectades per la Dana. “És l’única manera que tinc per ajudar el món, aportant el meu temps i coneixements –relata–. La música té el poder, tot i disposar de pocs mitjans, d’estar feta des de l’amor i les ganes de donar bellesa al món. I quan es pot utilitzar per ajudar els altres, crec que és una acció essencial i ajuda que el món pugui funcionar una mica millor”. La compra dels discos està oberta al web de Hidden Track Records per veure quantes reserves es fan efectives en el format físic –vinil i CD– i així no malgastar recursos en la fabricació.
1. MAR PUJOL - "Per viure", amb Júlia Collado Riu
“Amb aquesta cançó volia buscar una manera de viure més sana amb el món. Tot i que inicialment era per al meu nou disc, vaig pensar que encaixava millor en aquest projecte. És una iniciativa vital, perquè d'alguna manera para la inèrcia comercial i se centra a estendre una mà al nostre entorn, escoltar el batec del món i acompanyar-lo amb la cultura. Em motiva la solidaritat amb infants palestins, perquè crec que sovint tenim un sentiment molt fort d'impotència de no saber com ajudar. La iniciativa mou valors com l'amor, la solidaritat i la justícia, i la gravació es va regir per aquests mateixos valors.”
2. JÚLIA COLLADO RIU - "Ullpresa", amb Mar Pujol
“Vaig imaginar-me com veuria un paisatge de postguerra una nena petita, jugant al joc de la pel·lícula La vita è bella i buscant la mirada innocent i màgica dels infants en moments de tragèdia total. La vaig escriure per a Les flors prohibides, procurant no caure en la tristesa i alhora no minimitzar-ne la causa. Com que la lletra és terriblement dura, vaig intentar trobar un punt de llum i frescor amb la guitarra. L’art té un poder transformador, i ja no podem continuar allargant l'època de separar l'obra de l'autor. Com a artista, aquest és el granet de sorra que puc aportar. ”
3. AMAIA MIRANDA - "Canción de la esperanza"
“La lletra és un resum d'un dubte constant que he tingut aquest darrer any, davant el genocidi de Gaza i davant l'auge de l'extrema dreta, i també en relació amb el que passa a tants altres llocs, com el Sàhara, el Congo, o la dictadura en què s'estan convertint els EUA: té sentit dedicar-se a fer cançons en aquest moment? Dedicar temps a l’art? Últimament penso que sí. Que és important alimentar la bellesa i l'esperança, perquè és des d'aquí que és possible la mobilització. Quan ens convencem que no hi ha res a fer, o que no hi ha res per lluitar, és quan realment estarà tot perdut. Crec que és el mínim que podem fer en aquest moment a través del nostre ofici, i em sento molt orgullosa d'estar en un segell que es fa aquestes preguntes i decideix construir una comunitat preciosa per trobar alguna cosa semblant a una petita resposta”.
4. LEO PALAU - "Noms perduts"
“El tema parla de noms que s’esborren, històries interrompudes i somnis que es trenquen abans d’hora. Volia transmetre la sensació de fragilitat i alhora resistència que viuen els infants afectats per la guerra. Em semblava important donar veu a aquells que sovint no poden explicar per ells mateixos què estan vivint. La música pot arribar més enllà de les paraules i despertar consciències de manera poderosa. He participat al projecte perquè tenia l’oportunitat d’aportar alguna cosa per ajudar aquells que pateixen situacions tan dures."
5. SANDRA MONFORT - "Terra de guapes"
“La vaig compondre quan es va produir la Dana, i expressa totes les textures emocionals que vaig sentir com a valenciana. En aquell moment la Louise em va sostenir molt en el sentit emocional, i vam unir-nos per ajudar els afectats amb la iniciativa de Som València. És important que hi haja moviments col·lectius davant de contextos de guerra o catàstrofes quan els governs fallen i mostren la seua incompetència. És crucial que la gent, el poble, ens mantinguem units i puguem encetar accions solidàries que puguen intervenir en eixos contextos. Per a mi era important format part d'això, perquè tots els qui ens dediquem a la música tenim un altaveu i, per tant, certa força a l'hora de mobilitzar o instal·lar canvis en la societat."
6. CLARA ANDRÉS & JÚLIA - "Mínim"
“La cançó expressa la sort d’entendre la meua petitesa al món i també a la vida, així com saber apreciar-ne tota la bellesa. Les flors prohibides té la importància de les iniciatives que contraresten la barbàrie. Tan sols agraeixo poder formar-ne part.”
7. CLARA PEYA - "El poema següent", amb Anna Andreu
“El tema aborda la manera com ens mirem les unes a les altres. Estem en una situació molt tensa a escala mundial, i l’explico des de la relació d’una persona amb una altra, i de com els pot sortir ajuntar-se o separar-se; enfadar-se, llançar la tovallola o intentar-ho. Realment crec que el món podria ser un lloc més just si fóssim capaces de responsabilitzar-nos, informar-nos i entendre que perquè nosaltres puguem viure tal com vivim, hi ha moltíssima gent que no té res. Crec que si mirem el món així, ens surt preguntar-nos quin és el gra de sorra que podem aportar per canviar les coses. Com a anècdota, a l'hora de gravar-la, recordo que no tenia gens clar cantar-la jo, però a l’estudi la vaig començar a cantar, i m'hi van animar. Va ser un exercici d’humilitat i confiança. I ara resulta que he cantat una cançó, i que em va agradar bastant.”
8. FERRAN PALAU - "Enguany", amb Mar Pujol
“És un orgull formar part d’un segell que sempre té la mirada posada en les coses que passen més enllà del nostre petit món musical. La Louise té la virtut, entre moltes altres, de saber canalitzar la frustració que hi ha al seu voltant i, per difícil que sigui sostenir un segell independent avui dia, sempre té una mica d'energia reservada per aquesta mena d'iniciatives. Quan em va explicar la idea de fer un disc coral dedicat a les flors prohibides de Palestina, vaig pensar que era l’ocasió perfecta per convidar Mar Pujol a cantar. El dia que vam assajar-la, em va explicar com d’important és ser conscients del que donem i del que agafem a la vida, així com mantenir un equilibri entre les dues coses. Fruit d’aquesta experiència m’emporto una lliçó magistral.”
9. ANNA ANDREU - "Aquest mal", amb Ferran Palau
“És una cançó que vaig crear expressament per a l’ocasió, i m’hi vaig enfrontar amb molt de respecte perquè em feia por banalitzar el patiment i la lluita de tantes persones. Vaig partir d'elements naturals, en principi neutres però que són molt propers a la causa palestina, per construir a poc a poc un imaginari per a la cançó: el riu, la mar, una vela, deixar-ho tot enrere, tornar a casa... És una lletra d’abatiment, perquè quan l’escrivia em vaig adonar que la desesperança guanyava la partida. Tot i això, aquestes iniciatives tenen impacte directe en els infants que són víctimes de genocidis i guerres, i furguen una escletxa cap a una societat més solidària i compromesa.”
10. CARLOTA FLÂNEUR
"El joc"
“‘El joc’ parla del moment en què t’atures i t’adones que les coses importants a la vida són fora de la lògica productivista. I és un fet xocant, perquè ens passem la vida sent productives. És un dels primers temes que he escrit en català, amb la intenció d’estendre la mà, abraçar i ajudar, i em va semblar que tenia tot el sentit cantar-la a Les flors prohibides. Ha estat preciós donar-li forma sumant forces amb altres companyes que admiro i estimo. La música és un vehicle d’idees poderós i l’hem de fer servir entre totes aquelles que ens hi dediquem per mirar d’ajudar aportant el que millor sabem fer."
11. TWIN
"El teu escut", amb Júlia Collado Riu
“La cançó expressa el dolor davant la impossibilitat d’ajudar algú que ho necessita. És reflex de la frustració, de la impotència i la tristesa que apareixen quan l’amor vol actuar, però no troba la manera de fer-ho. Ja tenia el tema mig estructurat, i li vaig acabar de donar forma per a Les flors prohibides. Sabia que el disc tindria un caràcter acústic i, per tant, el repte va ser rebaixar els elements electrònics que defineixen la meva sonoritat. A l’estudi hi vam afegir uns cors, però eren molt aguts i vam convèncer Júlia Collado perquè els cantara ella.”
.gif)
