Marta Garrett és una cantant portuguesa que des de fa quatre anys s'ha establert a Catalunya. El 2024 va presentar el disc Un a un (Say It Loud Records, 2024), en què hi va incorporar una versió d'"Abril 74" de Lluís Llach. Ara, en companyia de Leonardo Mezzini, acaba de publicar Assanhado (autoeditat), un treball que presentarà divendres a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació Cultural amb entrada gratuïta. 



Comencem pel títol. Què vol dir “Assanhado”?
Als vinils hi he posat un parell de frases que ho expliquen. Una és pràcticament la definició del diccionari: és un adjectiu que significa que té excitació, inquietud o gosadia. Fa referència a un esperit viu, accelerat, amb una energia gairebé indomable. Vaig pensar en aquesta paraula per descriure el disc, per la manera com el vam gravar, confiant totalment en l’instint.

En aquest sentit, marca distància amb l’anterior disc, ‘Un a un’.
Sí, aquell va tenir un procés de preproducció molt llarg i va quedar preciós gràcies a Leo Aldrey, un productor que vaig conèixer a través de Salvador Sobral. Ara tenia moltes ganes de fer alguna cosa al revés, al contrari d’aquell procés. Llavors vaig convèncer el Leonardo Mezzini, que és un col·lega meu i guitarrista que vaig conèixer al conservatori d’Amsterdam. En aquella època també vaig conèixer molts músics de jazz de Catalunya i per això he acabat vivint aquí. El Leonardo encara no vivia a Barcelona, però ara sí. La música ens ha portat aquí.


Què buscàveu?
La idea inicial era recuperar el repertori que fèiem a Amsterdam amb músics com Joan Terol i Giuseppe Campisi, que també han participat al disc, però finalment vam acabar fent altres cançons. El Leo va venir uns mesos abans i em va ensenyar música que li interessava. Compartim una passió molt gran per la música brasilera. Ens vam conèixer estudiant jazz, però ell va descobrir la música brasilera amb mi, perquè a Portugal en fem molta. Al disc també hi han participat la pandeirista i percussionista brasilera Ara Tanus, i la meva amiga cantant i flautista Frederica Silva ‘Kika’.

Hi ha una connexió molt gran entre Portugal i Brasil…
Sí, però curiosament, tots dos vam descobrir les rodes de samba a Amsterdam. Vam conèixer el Rogério i la Isabel Bicudo, que són un guitarrista brasiler i una cantant portuguesa que feien una roda de samba en un bar molt petit al barri del Jordaan. Ens va encantar. Jo coneixia música brasilera més clàssica —Tom Jobim, Chico Buarque, Edu Lobo, etc.— i la meva gran inspiració és Elis Regina. A Amsterdam vaig descobrir que hi ha tot un altre univers dins la música brasilera, amb estils diversos.

Així doncs, el concepte “assanhado” defineix el disc?
Exacte. És aquesta exploració amb el Leonardo de diferents estils de música brasilera i també soul. Hi ha una versió d’Stevie Wonder i un parell de cançons originals meves: “My Love”, que vaig escriure fa molts anys, i una altra que és un petit tastet d’un projecte futur. Es tracta d’un poema musicat d’una dona d’Igualada, llevadora, espiritista i poeta: Maria Rosa Casanovas. El vam musicar amb el Leo.


Parles d'"Enyorança". Què et va portar a musicar aquest poema?
Forma part de la versatilitat del disc. Fa cinc anys que visc a Catalunya i tenia ganes de començar a compondre en català. Com que no és la meva primera llengua, vaig pensar a musicar algun poema. Quan vaig descobrir els poemes de l’àvia de la meva parella em van fascinar. Era una dona molt interessant, pionera en educació maternal a Catalunya, sempre amb ganes d’aprendre i d’evolucionar. Va qüestionar la religió amb què havia crescut, es va definir com a atea i va investigar religions orientals com el budisme. Tot això amb molta profunditat i amor. Em va inspirar molt. En un moment en què sembla que la societat premia la desconnexió i la pressa, he volgut recuperar els seus poemes. És un procés lent, de donar espai perquè la creativitat flueixi de manera orgànica. Per això dic que “Enyorança” és un tast del projecte.

Signes el disc a mitges amb el Leonardo Mezzini. Per què?
Perquè som un duo des de fa més de deu anys; des que ens vam conèixer a Amsterdam. Allà una cantant brasilera, Lilian Vieira, ens va ensenyar un chorinho, un estil brasiler molt ràpid i complex a nivell melòdic. Aquella peça no és al disc, però la seguim tocant. A partir d’aquí va néixer el duo Assanhado, que després s’ha ampliat a quartet amb Guiseppe Campisí i Joan Terol.


Aquest divendres fareu el concert de presentació. Què ens en pots dir?
Serà divendres 27 a les 20 h al festival Fil_In a la Fabra i Coats. La Carlota, de l’oficina tècnica, em va dir que sí a totes les idees: concert i una petita after party amb un DJ. La Fabra i Coats és un lloc que sento com casa, perquè visc a Sant Andreu i hi he fet moltes coses, també a l’Ateneu Harmonia. Serà un concert gratuït i s'hi pot anar directament. Abans hi ha un altre concert, de la Marta Knight, qui —com jo— també és resident a la Fabra i Coats. No hi serà Giuseppe Campisi i en el seu lloc vindrà el baixista brasiler Antony Da Cruz, i serà la primera vegada que toquem junts.